Penya Immortal Girona

Tristesa sota la pluja

2012-01-29T16:11:00.000-08:00

No pensàvem que una jornada que havia començat tan bé podia acabar tan malament. Els nostres amics celtistes van emplenar de gom a gom la nostra seu tot revivint les trobades d'anteriors temporades. L'aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric va atreure també a no pocs socis i amics de la Penya Immortal desitjosos de viure l'ambient previ al partit i agafar forces i ganes per animar al nostre Girona. Aquest any, a més dels nostres apreciats companys de la Blau Cel de Barcelona, vam rebre la visita de representants de penyes del Celta arribats expressament des de Galícia per veure el partit (concretament integrants de Comando Celta, Siareiros i la Peña Celtista de Milladoiro). Per part gironista també vam comptar amb la presència de la Penya Guíxols-Costa Brava.Com ja havíem anunciat, la festa va seguir al Restaurant 106, on vam continuar coneixent-nos entre ambdues aficions tot entonant els càntics i xerrant sobre els nostres equips. Un cop acabat el dinar, amb prop de 40 assistents, va arribar l'hora del protocolari intercanvi d'obsequis. En Manolo fa temps que té penjada la bufanda de la Immortal a la seu de la Penya Blau Cel, així que li vam fer entrega a ell i a la Peña Comando Celta de Vigo del nostre mocador vermell de Sant Narcís. La Penya Guíxols també va mostrar el seu agraïment per la visita donant-los una bufanda i un cartell commemoratiu del partit. Del cantó gallec van correspondre amb unes magnífiques bufandes de les seves penyes. Els dos bàndols vam desitjar-nos sort i la consecució dels objectius dels nostres equips per a aquesta temporada.
Després de compartir uns chupitos de licor café i una copa de cava gentilesa de la Penya Immortal Girona, tots ens vam desplaçar al camp i es van acabar els somriures. Diem això perquè de camí a l'estadi els immortals anàvem molt animats i el succeït al partit ens va caure com un gerro d'aigua freda (i no només pel que ens vam mullar). La millora del partit contra el Murcia es va esfumar. A l'equip semblava mancar-li l'empenta necessària per superar un rival complicat com el Celta, i tot i que es va defensar bastant bé, en atac va estar realment espès. El temps no va ajudar i va sumir els restants dels 4500 valents que van pujar a Montilivi en una mena de depressió. Ni les nostres cançons passades per aigua ni la revifalla que hi va haver als darrers minuts, amb la gent molt a sobre perquè sabíem el que ens jugàvem, van acabar donant resultat. Una nova derrota i la salvació a uns perillosos 5 punts.La tristesa ens envaeix, no sabem si serà el temps o la morriña de no poder retornar a èpoques millors. Però no pensem aturar-nos a descobrir-ho. Mentre hi hagi un fil d'esperança continuarem lluitant per fer pinya i aconseguir la salvació per difícil que estigui. Volem seguir col·leccionant moments irrepetibles a Segona molts anys més.

"Miña terra vermella e branca"

2012-01-25T18:05:00.000-08:00

Tot i el títol, la veritat és que confiem en que la situació del Girona pugui revertir-se i no acabi en Siniestro Total. En realitat no és més que un petit homenatge als nostres amics de la Penya Blau Cel de Barcelona i l'afició del Celta en general, que sempre que han visitat la nostra ciutat han demostrat ser uns seguidors de Primera i han passat amb nosaltres tardes de diversió que trigarem a oblidar. Segur que l'han fet una mica seva.

Aquest any, no serà menys i ja en tenim preparada una de bona per dissabte. Tot començarà cap al migdia a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, al número 3 del Carrer Pamplona), on anirem rebent a l'expedició celtista tot refrescant-nos amb unes cerveses. Un cop finalitzades les salutacions i l'aperitiu de recepció, l'acció es desplaçarà uns metres més amunt, al Restaurant 106 (Avda. Sant Narcís, 106), on ambdues aficions compartirem taula i farem un bon àpat per tenir forces per cantar ben alt. Tot serà, òbviament, regat amb el millor vi de la nostra província i sospitem que també de licor cafè de procedència gallega, je je.

Aquests dies previs ens ha comentat el nostre amic Manolo Devesa, president de la Blau Cel i un autèntic crack coordinant desplaçaments, que si per ell fos, el Girona sempre estaria sempre al costat del Celta. Nosaltres li contestem que, tot i que ens sabrà molt de greu no poder repetir trobades com aquestes, esperem que l'any que ve no estiguem a la mateixa divisió per ascens seu i, sobretot per la part que ens toca, per permanència nostra.

Nova cara, mateixa sort

2012-01-22T07:23:00.000-08:00

La nostra crida per demanar la col·laboració dels gironistes en el nostre muntatge de núvols de globus blancs i vermells per rebre a l'equip no va tenir gaire èxit. El fred d'aquest gener sembla haver contagiat a l'afició, ja que només vam ser sis els que vam invertir el matí en preparar-ho tot. De totes maneres n'estem satisfets del resultat, ja que dintre de les nostres possibilitats vam donar-ho tot per tenyir Montilivi amb els nostres colors. Agrair també a en Martí, del bar del gol sud, el seu magnífic tracte amb els que estàvem allà treballant, que ens va recordar que el Girona segueix sent una petita família. En la següent foto, obra del nostre amic Xavi Morcillo de la Penya Miki Albert, es pot apreciar la petita bandera que vam formar amb els prop de 300 globus utilitzats. Va ser quelcom modest però fet amb molt d'amor.
El que si va estar descafeïnat va ser l'homenatge a Raúl Agné programat pel minut 24. Ens va sorprendre el silenci regnant a l'estadi i vam optar per ensenyar la nostra pancarta (amb el lema "Agné immortal") durant una estona i seguir animant. Suposem que la gent estava més pendent del joc que del cronòmetre i va passar a centrar-se més en l'intent de guanyar al Murcia.

No va ser el nostre millor dia, ja que abans del partit, la trobada amb seguidors del Murcia va haver de ser suspesa per les dificultats que comportava reunir als desplaçats, que al no completar-se un autobús per part de la seva federació de penyes van haver de fer el viatge en cotxes particulars. Per sort, a nosaltres passar-ho bé no ens costa gens i el dinar que vam fer un bon grapat de nosaltres al Restaurant 106 va ser d'allò més agradable.Del partit, en el que el fred va passar factura a la gola de més d'un immortal dificultant la animació i fent treure forces d'on no n'hi havia, ens va agradar molt la nova imatge del Girona, amb moltes ganes en atac, incrementant força la seva presència a l'àrea rival i donant la sensació que es podia haver guanyat el partit perfectament. El que lamentem i molt és que sembla que algú ens hagi maleït i la piloteta no vulgui entrar. A part del gol, Jandro va tenir un parell d'un contra uns amb el porter grana, Coro va fallar un penal i Nieto va enviar alta una rematada a poc més d'un metre de la porteria. Per acabar-ho d'adobar, en un dels pocs errors que va tenir la nostra defensa ens vam fer un gol en pròpia porta.

L'àrbitre ja ha xiulat i no ens servirà de res imaginar que hauria passat si alguna més hagués entrat. Toca pensar en com els més de 5.000 d'ahir podem conduir al Girona d'Uribe a superar al Celta dissabte vinent.

Ens necessiten i us necessitem

2012-01-18T16:07:00.000-08:00

Moments decisius els que el Girona està a punt de viure. En dos setmanes ens juguem la pell i per acabar-ho d'adobar ens trobem amb un canvi d'entrenador, que sí be pot ser l'estímul que necessitàvem per despertar, sempre crea un xic d'incertesa.

Gironistes: EL GIRONA ENS NECESSITA. Després de viure quatre anys de somni passejant per camps històrics del futbol espanyol, aconseguint salvacions impossibles, vivint tardes de gran futbol i podent seguir a l'equip fora de casa a preus de saldo, ha arribat el moment. Ens toca tornar-li al club tots els bons moments i les experiències inoblidables que ens ha regalat. El Girona s'està ofegant i nosaltres, i ningú més, som els que podem fer-li el boca a boca per evitar que es mori.

Gironistes: LA PENYA IMMORTAL US NECESSITA. Dissabte cap a les 10:30 del matí diversos membres de la nostra penya es desplaçaran a Montilivi per organitzar una mena de "tifo" per rebre a l'equip amb color a la graderia. Necessitem inflar 300 globus (100 blancs i 200 vermells) per fer una espècie de núvols de 100, que unirem amb un fil. L'objectiu es posar els tres núvols al nostre bloc a mode de gran bandera amb els nostres colors. Per dur-ho a terme ens sería de gran ajuda la col·laboració de més gent. Penseu que no és quelcom que fem per donar-nos importància, sinó per recolzar a l'equip en aquests moments tan complicats. Tots els materials els posa la penya, per descomptat. Només us demanem una mica del vostre temps pel Girona.

També aprofitarem que estem allà per pintar una pancarta amb el lema "AGNÉ IMMORTAL" amb la qual participarem en l'homenatge que la Penya Guíxols-Costa Brava ha impulsat per al minut 24 de partit, ja que en Raúl va néixer un 24 de maig de 1970. Més informació al perfil de Facebook dels nostres amics de Sant Feliu: http://www.facebook.com/penyaguixolscostabrava L'ajuda en aquest aspecte també serà benvinguda.

No cal dir que qui vulgui apropar-se al nostre bloc (no sempre està ple) al Gol Sud per animar durant els 90 minuts amb bon humor i passant de mals rotllos en un ambient 100% futbolero, està convidat. Quan més serem, en aquest cas, més cridarem.

DESPERTEM, GIRONISTES!
EL NOSTRE EQUIP ENS NECESSITA!

Canviant ja de tema, el partit de dissabte tindrà un regust especial. Dolç per a nosaltres, ja que serà inevitable que recordem aquell històric penal que en Kiko va marcar al minut 93, i amarg pels murcianistes que van patir un dolorós descens. Però vet aquí que els capricis del destí ens han volgut emparellar a la mateixa categoria. La Federación de Peñas Murcianistas, amb clar desig de retornar a una ciutat que els hi va agradar com és la nostra (però amb el seu equip en una posició menys complicada que els permeti gaudir sense neguit del seu atractiu), ha organitzat un autobús per assistir al partit de Montilivi. Ja ens hem posat en contacte amb el president de l'associació grana, Miguel Martínez, per organitzar un dinar de germanor en el que el que hagués pogut separar la sort, ho uneixi l'amistat.Per últim, però no més important, desitjar una ràpida recuperació al nostre central Richy, lesionat recentment de gravetat. El defensa blanc-i-vermell sembla que es perdrà la resta de temporada, però nosaltres li prometem que en la nostra condició de jugador número 12 intentarem suplir la seva baixa amb el doble de suport al Girona. ¡Adelante Richy! ¡Mucha fuerza!

Temps amargs

2012-01-15T06:49:00.000-08:00

N'hi haurà més d'un que tirarà coets per la decisió del club amb la que ens hem trobat aquest matí a la premsa: Raúl Agné deixarà la banqueta blanc-i-vermella i ja hi ha candidats per substituir-lo.

Per nosaltres, en canvi, és un tràngol amarg i que mai ve de gust. Més enllà que considerem que la directiva ha actuat amb lògica i que és comprensible cercar una reacció quan les coses porten temps sense rutllar bé, ens entristeix dir adéu a un gran professional que ha donat al Girona les darreres grans alegries de la seva història, i no sempre en les condicions idònies per fer-ho. Per tot això i el seu compromís amb els nostres colors, sempre recordarem amb afecte la seva etapa aquí, ja que encara que hagi acabat de manera poc brillant, en el seu currículum gironista pesen molt més els bons moments que les etapes grises.

Que apreciem tot el que Agné ha aconseguit amb el Girona FC no vol dir que critiquem les mesures preses, les quals acceptem i suposem que han estat fetes pensant en els interessos del club. Si els professionals que hi treballen pensen que fa falta un canvi de rumb, ens tindran al seu costat per ajudar a donar-lo i aconseguir la salvació. Que ningú dubti que el nou entrenador (les primeres informacions indiquen que podria tractar-se de Josu Uribe) gaudirà des del primer dia del nostre compromís i suport com a aficionats. Tots volem el mateix i és absurd dividir-se.

GRÀCIES PER TOT I MOLTA SORT, RAÚL.

ARA MÉS QUE MAI... ENDAVANT GIRONA!

Millora insuficient

2012-01-08T15:46:00.000-08:00

Visitàvem a tot un equip en posicions d'eliminatòries d'ascens, que venia de guanyar a tot un Espanyol en l'anada de la seva eliminatòria de la Copa del Rei, motiu pel qual dubtem que algú es pensés que la visita al Nuevo Arcángel seria bufar i fer ampolles.

El Córdoba ha demostrat les raons que el fan un conjunt capdavanter en aquesta Liga Adelante i ens ha donat més d'un ensurt que ha fet treballar a Santamaría i els seus defenses, però el Girona ha mostrat una cara que, com a mínim ens fa estar esperançats.

Entre les lògiques arrancades locals amb molt de perill, els blanc-i-vermells han aconseguit portar la batuta del joc durant forces minuts, sobretot a la segona part, però ni Juanlu, ni Benja ni Coro han estat suficientment encertats davant el marc defensat per Alberto. Aquests continuïtat en el joc d'atac, i a més en un partit complicat lluny de casa, ens fan tenir confiança en les possibilitats del que ha de ser aquest nou Girona de 2012, el que s'escapi del descens.

Els nervis en veure que les aproximacions gironistes no eren materialitzades no ens els pot treure ningú. Els immortals que estàvem seguint el partit al Bon Ibèric hem patit fins al final i com a exemple tenim al nostre amic i soci Óscar, que ha afirmat que "hauria rebentat" si el debutant Óscar Díaz hagués marcat la ocasió que ha tingut per empatar en temps afegit i que ha marxat fregant el pal.

Patim més o menys en el proper partir contra el Recre, sabem que després venen dos partits seguits a casa (Murcia i Celta), on haurem de donar el tot pel tot per aconseguir 6 punts que serien un regal del cel. Ja anem contant els dies que falten i tot...

Un més de la família

2011-12-28T06:08:00.000-08:00

La tornada del màxim accionista del Girona FC a la ciutat després d'uns mesos d'absència és una bona notícia per a l'entitat blanc-i-vermella, així com per a la resta de les que formen part del projecte "Tots som Girona". Aquesta entesa entre els principals clubs de la ciutat guanya força i estabilitat retrobant com a cap visible a Delgado i està llesta per emprendre noves iniciatives en benefici dels esportistes i aficionats a l'esport de Girona i província.

Un exemple clar d'aquestes noves passes per fer més gran el "Tots som Girona" és l'acord presentat aquest matí a la sala de premsa de l'Estadi Municipal de Montilivi, pel qual el Grup Excursionista i Esportiu Gironí, el conegut GEiEG, passarà a formar part del projecte durant els propers 5 anys a canvi d'una quantitat de diners en concepte de patrocini que no ha transcendit. El president grupista, Francesc Cayuela, va mostrar-se molt satisfet per la formalització del pacte d'adhesió que serà ratificat pels seus socis en una futura assemblea extraordinària.

El GEiEG és una entitat poliesportiva fundada el 1919, que compta amb magnífiques instal·lacions destinades a la pràctica de diferents modalitats per tota la ciutat. Actualment aplega sota les seves sigles equips i atletes que practiquen el bàsquet, l'atletisme, la natació, el waterpolo, les botxes, l'esquí, la gimnàstica, l'halterofília, l'handbol, l'hoquei patins, el rugbi, el patinatge...

L'acord signat avui garanteix que tots els socis del Girona Futbol Club i de la resta de clubs del Tots som Girona podran gaudir de les pistes i piscines del GEiEG sense cap cost afegit a la seva quota d'abonat habitual. A més, els equips grupistes lluiran a partir d'ara a les seves samarretes l'escut del Girona FC i el distintiu circular del projecte TSG.

Sens dubte, aquest 28 de desembre de 2011 passarà a la història de l'esport gironí. Estem construint un projecte d'esport de base i d'elit que ja és un dels més importants de Catalunya i que aviat serà una referència per a tot el país.

Afortunats en l'amor

2011-12-23T06:52:00.000-08:00

Tots els que vam comprar participacions del número de la Penya Immortal per al sorteig de Nadal de la Loteria Nacional vam veure com una miqueta de la il·lusió que teníem depositada en ell per acabar amb un somriure aquest 2011 agredolç volava quan els nens de San Ildefonso anunciaven que la Grossa era per un altre bitllet.

Lluny d'enfonsar-nos, ens ho prenem com una senyal de que estan a punt d'arribar temps de fortuna per als interessos blanc-i-vermells, ja que diu la dita que els desafortunats en el joc tenen sort en l'amor, i tots sabem que el gran amor d'aquesta penya és el Girona FC.

Amb aquesta motivació seguirem treballant tots plegats en el nou any que aviat arribarà per donar el suport que l'equip necessita a la graderia per aconseguir l'objectiu de la permanència a la Liga Adelante. 2012 suposarà el 20è aniversari de la fundació de la nostra associació, i res ens ompliria més d'alegria que coronar aquesta efemèride garantint una nova estància del club al futbol professional.

Aprofitem també aquestes breus línies per felicitar el Nadal i desitjar un bon any nou a la gran família gironista, així com a tots els amics que hem fet pels camps de futbol d'arreu d'Espanya des del 1992.

Un dia collonut

2011-12-18T05:52:00.000-08:00

Aquest era el quart any que organitzàvem la trobada de germanor amb els aficionats del Gimnàstic, tercer a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís (vagi per endavant el nostre agraïment al Centre Cívic i l'Associació de Veïns del barri), però podem dir que pel regust que ens ha deixat als immortals la d'enguany ha estat sens dubte la millor, tot i la complicada situació a la classificació en la que encara es troba el Girona.Des de bon matí, els membres de la junta de la penya ajudats per alguns socis van estar preparant ingredients, taules i cadires perquè tot sortís a la perfecció. Amb l'arribada de l'autocar dels seguidors tarragonins (uns 60 desplaçats en el viatge organitzat per la Federació de Penyes del Nàstic) l'alegria per retrobar velles cares conegudes es va ajuntar amb la gana i ràpidament en Ricardo Pacheco (el seu president) i companyia van començar a preparar-nos un gustós arròs amb carn que va fer les delícies de tots els presents. Els aperitius i el vi van córrer també a dojo per les taules, arribant fins i tot a haver-hi alguna curiosa anècdota amb una crossa i una garrafa de ratafia involucrades. El colofó de l'activitat a la plaça va ser el sorteig d'un fabulós pernil que va acabar en mans de una sòcia de la Penya Guíxols-Costa Brava, que també va ser present a l'acte. Des d'aquí aprofitem per felicitar-la i desitjar-li que aprofiti.

Ja al camp, va ser el moment de mostrar la nostra cara més solidària participant en la campanya de recollida de joguines organitzada pel club en col·laboració amb Creu Roja. La Penya Immortal va fer entrega als voluntaris de l'entitat de les joguines donades pels seus socis, les quals esperem que serveixin per treure ni que sigui un somriure a un nen aquest Nadal.
El partit va tenir de tot, com el dia: moments brillants del Girona, errors que acaben en gol, petites polèmiques... havent neutralitzat els grana els dos primers gols blanc-i-vermells obra de Coro i Benja, Jandro es va reivindicar després de la mala fortuna d'Alcoy i ens va donar la victòria amb un magistral llançament de falta, en el que esperem que sigui el seu ressorgir aquesta temporada. El tram final del partit va estar ple de patiment, deixant-nos els immortals a la graderia la gola que ja quasi no teníem i els jugadors totes les seves forces al camp. Cada gol va ser un esclat d'emoció, ho estem passant malament i es va notar amb les abraçades de celebració buscant a aquells amb els que tants bons i mals moments hem passat animant al Girona. Va ser el triomf de la constància, de no rendir-se encara que el rival contestés. S'ha de seguir així per eixugar tant aviat com sigui possible aquests dos punts que ens separen de la calma.Finalitzat el matx i demostrant que un cop acabat el partit tornem a ser com germans, representants de la Penya Immortal Girona i la Guíxols-Costa Brava vam intercanviar obsequis amb els representants de la Federació de Penyes del Gimnàstic abans que marxessin cap a la seva ciutat. Als nostres mocadors i bufandes, ells van correspondre amb dues originals samarretes del Nàstic amb el nom de les nostres associacions a l'esquena, tot un detall que il·lustra la compenetració existent entre les nostres aficions.

Rivals només durant 90 minuts

2011-12-16T09:21:00.000-08:00

Un any més ens visiten els aficionats del Gimnàstic amb motiu del partit del Girona FC contra el seu equip. Com que sempre que visitem terres tarragonines el tracte que rebem és exquisit per part dels nostres amics de la Federació de Penyes del Nàstic, continuarem correponent com en els últims anys amb la celebració d'un dinar de germanor a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Tot i que els moments pels quals estan passant els nostres conjunts son força difícils, intentarem que regni com sempre el bon humor entre tots compartint un bon arrós.

El preu del dinar serà de 8 €, i començarà cap a les 2 del migdia. Un cop acabada la trobada ens dirigirem al camp per animar al Girona i tractar d'ajudar en la consecució de 3 nous punts. També hi haurà temps per entregar les nostres joguines a la campanya de recollida del club. Us convidem a tots a assistir per viure una jornada en la que l'amistat al voltant del món de la pilota serà la protagonista.

Ni de penal

2011-12-11T11:06:00.000-08:00

"A perro flaco todo son pulgas" diu la popular dita, i en aquests moments dubtem que al campionat n'hi hagi cap de més prim que el Girona FC. La veritat es que tret de ganes i empenta, a l'equip li van faltar els ingredients bàsics per cuinar una victòria ahir a El Collao. Vam deixar que l'Alcoyano es posés 2-0 (amb gol d'un ex com Paco Esteban, per si era poc) i només llavors un gol de falta de Jandro ens va tornar l'esperança de treure ni que fos un empat. Ràfegues de velocitat en atac ens feien somiar i en una jugada gens clara se'ns va aparèixer la Verge i l'àrbitre va indicar els onze metres. Però no era el dia i el destí va fer que el porter blanc-i-blau es convertís en l'heroi dels alacantins. D'aquí al final, aproximacions sense sort i contenció d'un Alcoyano que va fer valer la seva condició de local.

Cap a una desena d'immortals vam seguir el partit plegats per COM Ràdio, a la vegada que a través del nostre Twitter anàvem compartint les nostres impressions amb els periodistes de la cadena i la resta dels gironistes. Els nostres missatges van ser llegits en antena un parell de vegades, deixant clar el nostre suport incondicional al Girona passi el que passi i que contra el Gimnàstic l'equip ens necessitarà, més que mai, a la graderia donant-li suport. Us recomanem que interactueu amb aquesta cadena a través del seu Twitter específic per al seguiment dels partits del nostre conjunt, @elgironaalacom, una iniciativa molt interessant per compartir opinions entre els seguidors blanc-i-vermell.

Ja hem dit que el partit del Nàstic serà una autèntica final (quedar-nos a més de 4 punts de la salvació pot ser un drama) que obligarà a deixar de banda les diferències que cadascú pugui tenir amb directiva, tècnics o jugadors per aconseguir una victòria vital, però això no treu que a la Penya Immortal també dediquem el nostre temps a fer gironisme d'altres maneres. El primer serà, evidentment, la ja clàssica trobada de germanor amb les penyes tarragonines que celebrarem dissabte al migdia a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís i sobre la que ja anirem donant més detalls al llarg de la setmana.
La següent cosa que tenim pensada és intentar, ara que s'apropa el Nadal, mostrar la nostra vessant més solidària animant a tots els nostres socis i simpatitzants a donar una joguina a la campanya de recollida organitzada pel club per a aquest partit a Montilivi. La idea és que cadascú compri la seva joguina i abans d'entrar a l'estadi fer un acte d'entrega conjunta al punt de recollida situat als accessos del gol sud. Quan es tracta d'ajudar no creiem que facin falta motivacions, però tot i això recordem que tot el que porti una joguina rebrà un val descompte de 5 (abonats) ó 3 € (no abonats) en marxandatge del Girona FC, aplicable en compres iguals o superiors a 20 €. Animeu-vos i participeu en aquesta acció en favor dels nens menys afavorits de la nostra província.

Resistir fins al final

2011-12-04T11:48:00.000-08:00

La imatge expressa bé els sentiments dels gironistes a aquestes alçades de la temporada. La situació no és gens agradable i tot i que estar a dos punts del primer equip fora del descens a falta de 26 jornades pel final del campionat no sigui tan greu, el joc desplegat pel Girona des de l'agost és per estar, com a mínim, neguitós. Això sense parlar de la falta de sort... si el xut de Jandro acaba dins en comptes de al pal, així com si en tantes altres accions desafortunades la sort ens hagués estat favorable, la història seria ben diferent.

Ahir els nostres homes no van fer un gran partit davant un Guadalajara inoperant. Fa falta un gran canvi de mentalitat en l'aficionat. Ja no és hora de decidir si la contractació o marxa de tal o qual jugador va ser convenient, sobretot perquè ja no s'hi pot fer res. La plantilla que hi ha és la que és, amb les seves virtuts i limitacions (que no son poques) i ja no s'hi ha cap altra opció que intentar treure-li tot el suc possible en benefici del Girona Futbol Club. Si més no, al llarg dels 90 minuts. No és comprensible, per molt decepcionats que estiguem amb la marxa de l'equip, que quan els jugadors més ens necessiten, quan a falta de menys de 5 minuts per que es xiuli el final ens estem jugant la vida i ells estan donant tot el futbol que tenen a les seves botes per guanyar (encara que sigui poc), ens posem a xiular i criticar-los. Així l'única cosa que s'aconsegueix es dividir, crear mal ambient i posar-los nerviosos.

En partits com el d'ahir, l'afició de Montilivi va restar més que sumar. No podem guardar-nos els xiulets per quan l'àrbitre digui que s'ha acabat? Hem de malbaratar les poques opcions que tenim d'aconseguir punts? Res té a veure animar fins al final al nostre equip, com fem i farem sempre des de la Penya Immortal, amb la defensa o no de la continuïtat de l'entrenador. A part de respectar-lo i fer-li costat mentre treballi pels interessos del Girona FC, poca cosa més podem fer. Tot el que vulgui expressar la seva opinió podria fer-ho igualment quan l'equip no necessiti el nostre suport.

Més tard o d'hora pot arribar un revulsiu per a l'equip, no ho sabem. Però el que tenim ben clar és que al que de veritat li cal és al jugador número 12. Com a mínim per adonar-se com n'és d'important la seva participació per a la marxa del conjunt.

Bufandes al vent

2011-12-01T01:30:00.000-08:00

El partit contra el Guadalajara és de vital importància les nostres aspiracions aquesta temporada. És la primera vegada que ens arrisquem a despenjar-nos seriosament a la classificació... però el desastre es evitable si tots hi posem de la nostra part. El rival del Girona serà un conjunt molt semblant al nostre, lluitador i que no es deixarà guanyar fàcilment, per això el primer gol l'hem de fer els gironistes a la graderia des d'abans que comenci a rodar la pilota. Amb les fantàstiques facilitats donades pel club per aconseguir una presència notable de seguidors a Montilivi, qui tingui la possibilitat de venir i no ho faci és que senzillament no s'estima el club, així que hem d'aprofitar que serem un bon grapat per fer de l'estadi un ens amb personalitat pròpia que posi l'equip camí dels tres punts.

La nostra proposta a tothom que vingui al Girona-Guadalajara és que es rebi als jugadors alçant bufandes i banderes quan surtin al camp. Volem que la nostra muntanya màgica es tenyeixi de blanc i vermell, que els homes que defensaran el nostre escut vegin que no estaran sols per malament que vagin les coses.

Difoneu aquesta noticia per tot arreu i animeu a tots els gironistes que conegueu a portar la seva bufanda o bandera amb els colors del club per dissabte. Qui no tingui bandera tindrà la oportunitat d'adquirir el pack que es posarà a la venda el mateix dia del partit, format per una ensenya blanc-i-vermella amb l'escut i una motxilla, per només 15 euros. Endavant Girona! Endavant afició!

Ànims

2011-11-27T09:37:00.000-08:00

Un desastre, això és el que va ser el partit d'ahir a Alcorcón. Tenir el rival amb un jugador menys durant 51 minuts i no ser capaços d'assegurar ni un punt, per molta empenta que portessin els madrilenys, suposa tota una decepció. El cop es extremadament dur i el gironisme pateix: en la lliga de la competitivitat, una relliscada més pot suposar quedar-nos despenjats. Cal una reacció immediata.

El futbol és com és i com sempre totes les mirades busquen el culpable en l'entrenador. Resulta molt més senzill canviar-lo que fer el mateix amb directius, jugadors o afició. Des de la Penya Immortal no entrarem en valorar si el canvi de mentalitat que necessita l'equip el donaria un nou tècnic. Hi han opinions ben diverses i les respectem totes. Però el que si que volem deixar clar és que per part nostre, Raúl Agné té i tindrà tot el respecte que li manca per part de molts (no tots) dels que el volen veure fora de la banqueta blanc-i-vermella. De ben segur que ell preferiria tenir ara el suport de tots aquells que l'any passat li van donar en un moment puntual per motius extraesportius

La gent oblida molt ràpid d'on venim. En Raúl ha viscut el Girona des de fa molts anys. Sap el que és pelar patates pels seus companys tancats al vestidor de Montilivi per protestar per no cobrar les nòmines quan era jugador. Coneix el que és entrenar a un grup que tampoc rebia els seus sous i acabar fent-lo campió de lliga i pujant-lo a Segona per primer cop en mig segle. Ha treballat molt bé amb el poc que tenim i això sempre ho haurem de tenir en compte. Les coses no van com voldríem, però el seu passat ens obliga a, com a mínim, estar amb ell fins al final. I si al final passa el que tots tenim en ment, doncs fem-ho amb la dignitat i l'estimació que es mereix, i donem tot el nostre suport a qui vingui a dur les regnes del Girona en aquesta complicada situació.

Cap cadena va retransmetre el partit, així que els immortals que ens vam apropar a la nostra seu a fer pinya, ens vam haver de conformar amb escoltar la derrota del Girona a través de les ones de COM Ràdio. Creiem que el fet de no veure-ho encara va augmentar més la nostra preocupació per la mala marxa de l'equip. Aquesta ja és una cantarella que hem repetit masses cops en 15 jornades, però l'únic que ens queda és oblidar el passat durant 90 minuts i fer que dissabte vinent els nostres se sentin el màxim d'acompanyats possibles en el seu partit contra el Guadalajara.

Per acabar, dir que la penya ha col·laborat amb la donació d'una pilota (que serà signada per la plantilla del Girona) a la panera que en Jordi i la Conxita sortejaran aquest Nadal al Bon Ibèric. No perdeu la oportunitat de guanyar-la!

No ens hi acabem de acostumar

2011-11-21T08:48:00.000-08:00

Després d'haver tastat el gust de la il·lusió la temporada passada, no acabem de fer-nos a la idea de veure el Girona col·locat en posicions de descens, ni que sigui, esperem, de manera circumstancial. D'ençà de la victòria en front l'Hércules, l'equip ha semblat millorar lleugerament, però els errors propis de sempre l'han acabat perjudicant i han fet que si bé no perd, tampoc guanya. I no serà per falta de insistència: a part de l'empat de Moha, recordem un bon grapat d'oportunitats blanc-i-vermelles, algunes d'elles tan clares com les de Dani Nieto o Juanlu. I per si fos poc un penal no xiulat a Jandro... però no hi ha manera. A sobre els rivals tenen una sort impressionant i es troben amb gols d'aquells que entren una vegada de vint, com va passar amb Lanzarote. Als gironistes ens tocarà patir, però això també és part del futbol. Com a mínim així ho entén la Penya Immortal i per això seguirà al costat de l'equip encara que caiguin ruixats tan incòmodes (vam acabar xops) com el de dissabte.

Uns altres que viuen una situació igual a la nostra però per a bé son els aficionats del Sabadell. Després d'uns anys durs per a un equip que havia estat a Primera i jugat a Europa, els arlequinats s'han retrobat amb la Segona amb més ganes que mai, gaudint fins i tot del liderat durant algunes jornades. Els vallesans ens recorden molt al Girona que acabava d'aterrar a la Liga Adelante el 2008 i no li tenia por a ningú.Dintre de la nostra habitual tònica d'enfortir els lligams amb els seguidors rivals, vam contactar amb la Penya Arlequinada "Los Califas", a través de la qual vam organitzar abans del partit un petit acte d'agermanament entre les penyes del Girona FC i la recentment constituïda Federació de Penyes del CE Sabadell. Un cop aplegats a l'entrada de la tribuna de Montilivi, la presidenta de "Los Califas", Lidia Rot, va fer entrega al nostre president Pepe Sierra d'una placa agraint la rebuda a les penyes gironistes. En Pepe va correspondre l'obsequi amb 10 ampolles de cava personalitzades amb l'escut de la Penya Immortal acompanyats dels corresponents mocadors vermells de fires, un per cada penya associada a la federació sabadellenca. La Penya Guíxols-Costa Brava i la Penya Miki Albert van completar el pack amb els seus banderins i bufandes. La bona relació amb l'afició del Sabadell ja ha començat a donar els seus primers fruits, i pel partit de tornada, si el temps i els horaris no ho impedeixen, ja hi ha programat un dinar de germanor per passar-ho d'allò més bé plegats.
Per últim, no seria just oblidar l'amable gest d'una penya del Girona que està fent les coses francament bé i que considerem com a germana nostra més enllà de que compartim sentiments cap al mateix equip, la Guíxols. Dissabte ens van regalar la seva nova i preciosa bufanda, que prometem penajr aviat a la nostra seu. Recomanem a tots els gironistes que vulguin posseir una autèntica peça de col·leccionisme blanc-i-vermell que la comprin. Valen només 10 euros i com us despisteu volaran totes!

Quan fer història és una anècdota

2011-11-14T15:29:00.001-08:00

Des de la tornada a la Segona Divisió el 2008, el Girona no ha parat d'engrandir la seva trajectòria futbolística amb tardes glorioses per a un equip de les nostres característiques. No només hem col·leccionat grans moments sobre el terreny de joc, sinó que també hem vist com el club s'anava fent gran de mica en mica, reafirmant la seva personalitat, expandint-se cap a altres esports, retornant a Montilivi el seu vell esplendor.

El dissabte vam viure una d'aquestes fites: 1500 gironistes van recolzar l'equip a Barcelona en la que és fins al dia d'avui la major mobilització de seguidors blanc-i-vermells mai realitzada. Un mèrit de tots els qui van invertir el seu temps lliure en evitar que el Girona se sentís sol al Mini i també del club. Trobarem molt a faltar iniciatives com la d'aquest viatge quasi gratuït el dia que faltin. Agraïm molt els esforços de l'entitat per facilitar les coses a l'afició (fins i tot ens van donar de berenar!), gairebé tant com els seus directius i treballadors han apreciat públicament als seus mitjans de comunicació la proposta de no reclamar les fiances que vam fer conjuntament amb la Penya Guíxols-Costa Brava (veu re aquí la notícia a gironafutbolclub.com).

Un autobús dels 22 que van partir des de Montilivi era ple d'immortals, acompanyats per un parell de representants de l'associació de voluntaris "Tot som Girona" que tan bona tasca està fent pel club i que van ajudar-nos en tot moment. Com és habitual a la nostra penya quan viatgem, hi va haver temps per tot, des de les bromes i acudits fins al sorteig d'un deliciós pernil que es va emportar a casa la nostra sòcia Mónica. Arribats a les proximitats del Mini Estadi amb menys temps que l'any passat, la visita turística a la Ciutat Comtal va substituir-se per unes copes als bars de la zona per anar fent ambient de cara al partit.
Un cop dins del recinte del filial blaugrana, feia goig veure la pràctica totalitat del gol nord ocupat per entusiastes gironistes. Llàstima que les ganes de gresca es refredessin amb el 2 a 0 inicial que va firmar el Barcelona. Tot i això, un bon grapat de tossuts, entre ells bona part de la Penya Immortal, no es van cansar d'animar ni quan la cosa anava pitjor, acabant d'encendre a tota la resta de seguidors del nostre equip amb el 2-1 de Benja. L'empenta que va donar al Girona la força de 1500 veus va ser crucial perquè no defallissin les forces i se seguís intentant empatar. Així va arribar el gol de Coro i un esclat monumental d'alegria blanc-i-vermella, tan fort que gairebé ens dona la victòria (ai si arriba a entrar aquella de Jandro!).
Per alguns potser es tracta de dos punts perduts davant un rival amb moltes baixes a causa de la jornada de seleccions, però nosaltres tenim la certesa que es tracta d'un punt d'or, d'aquells que un valora molt més al final de temporada i que sense l'ajut de tots els que ens vam deixar la veu a la graderia hauria estat impossible d'obtenir.

Que una mala ratxa i qüestions extraesportives poc clares no ens impedeixin gaudir del que fa quatre anys que estem fent: història.

Es quedarà "Mini"

2011-11-08T15:06:00.000-08:00

Després dels tres punts conquerits la setmana passada contra el primer classificat, arriba una de les dates assenyalades en vermell al calendari per gairebé tots els gironistes: la visita al Barcelona B. Es tracta de un dels desplaçaments que requereixen fer menys quilòmetres per seguir al Girona. No en va, el Mini Estadi va acollir la temporada passada la xifra més alta de seguidors blanc-i-vermells mai movilitzats per animar al seu equip, arribant a reunir 1000 aficionats al gol nord del recinte barceloní, el que va suposar més de 16 autobusos plens desplaçats des de la nostra ciutat.

Enguany, el club vol tornar a reviure una altra gran tarda com aquella en la que Despotovic va fer-nos embogir amb el seu gol en el temps afegit. Per aquesta raó ha preparat una oferta que cap gironista pot malbaratar: viatge en autobús i entrada de franc per als socis i a només 5 € per als no socis. El abonats del Girona, tot i que com hem dit no paguen, si que han de depositar una fiança de 5 € que se'ls tornarà a partir de dilluns vinent entregant el comprovant d'assistència degudament marcat a les oficines de la entitat a l'estadi.

La convocatòria està fixada a les 14:30 h. del dissabte, amb sortida a les 15 i arribada a Barcelona prevista per les 16:45. El partit és a les 20 h.

Per tal de que els membres de la Penya Immortal puguem viatjar plegats i animar al camp tots junts, els nostres socis i simpatitzants han d'apuntar-se (i pagar) els seus tiquets a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric del nº3 del Carrer Pamplona. No oblideu portar el número de soci del Girona (si ho sou) i el del DNI per tal de poder omplir correctament els impresos que el club sol·licita per poder assistir. Les inscripcions s'obriran avui dimecres a partir de les 5 de la tarda i es tancaran divendres al matí.

Tots sabem la transformació que pateix l'afició del nostre equip en els desplaçaments, la força que semblen adquirir les nostres veus i l'efecte positiu que tenen en l'equip. Multipliquem aquest suport tant com ens sigui possible per facilitar que el Girona torni al lloc que li correspon en aquesta Liga Adelante.

P.D.: Convidem a tots els desplaçats que siguin socis del Girona a no recollir la fiança de 5 € la setmana vinent, en reconeixement al detall que ha tingut el club amb els seus aficionats organitzant un viatge practicament gratuït per abonats i simpatitzants.

Orgullosos no, orgullosíssims

2011-11-07T06:41:00.000-08:00

Dissabte no érem masses a Montilivi (3.017 segons les xifres oficials), però vam demostrar que de vegades és millor la qualitat que la quantitat. Estem segurs que, com nosaltres, la gran majoria dels assistents haurien seguit estant orgullosos del seu gironisme fos quin fos el resultat contra el líder.

La pluja va marcar el matx i tot el que l'envoltava, com per exemple la "pancartada" que els aficionats vam estar promovent al llarg de la setmana. Tot i això, vam aconseguir que el bloc que normalment ocupa la Penya Immortal fos una mostra unànime de suport a l'equip quan el Girona va saltar a la gespa, tant mitjançant els folis com d'altres pancartes més grans que van elaborar per iniciativa pròpia alguns gironistes. Moltes gràcies a tothom per la seva col·laboració. Com diu el nostre himne i es va comprovar després, junts ho podem fer.
La graderia estava unida i l'equip va donar més sensació de ser-ho que mai. Com a imatge que ho resumeix tenim la pinya que van fer els jugadors blanc-i-vermells al seu camp poc abans de començar la segona part. La suma dels esforços d'ambdós col·lectius va ser sens dubte la clau del triomf. El Girona va anul·lar l'atac de tot un Hércules que arribava amb unes xifres que feien por i cada cop va anar guanyant més confiança en sí mateix. Fruit d'aquest fet va arribar el penal i la posterior transformació del mateix en gol per part de Ferran Coromines, en el que significa el 5è gol en la Liga Adelante pel banyolí. Entre la lògica alegria dels que tant hem patit aquestes setmanes de mals resultats, també hi va haver temps per recordar les grans tardes viscudes des del retorn a Segona contra els "grans" (el penal de Manga davant el Zaragoza, el que ens va fer guanyar a la Real o les victòries a Vallecas i el Benito Villamarín). Proves totes elles de que, amb fe, el Girona ho pot tot.

Ara s'ha de mirar els dos enfrontaments contra equips catalans que se'ns venen a sobre: Barcelona (en el que, pel que ha anunciat el club, pot tornar a haver-hi una veritable invasió gironista del Mini) i Sabadell (una de les sorpreses d'aquest inici de temporada. A les nostres mans està posar el nostre granet de sobre per repetir aquell mes de glòria de la temporada passada en el que vam enllaçar cinc victòries consecutives.

Orgullosos del Girona

2011-11-01T12:09:00.000-07:00

Corren temps difícils pel Girona. 5 partits sense conèixer la victòria i un ambient enrarit en el que comencen a destacar més els xiulets que els aplaudiments i els crits de suport. El matx de dissabte contra el líder de la categoria, el poderós Hércules, no acaba d'ajudar-nos a enfortir la nostra fe en una ràpida recuperació de l'equip.

Si volem que aquesta estància a les posicions de descens sigui una simple anècdota a final de temporada el primer pas l'hem de fer nosaltres. Els jugadors han de saber que tot i les crítiques que els hi puguin arribar, el gruix de l'afició els hi ofereix el seu suport incondicional. Que passi el que passi ens sentim ORGULLOSOS DEL GIRONA.
Per aquest motiu, les penyes del Girona FC, a més de demanar a tots els gironistes que es desplacin en massa a Montilivi per ajudar-lo a platar cara als alacantins, hem organitzat una "pancartada" a la sortida de l'equip amb el lema "ORGULLOSOS DEL GIRONA" perquè l'equip tingui clar que pensem encara que les coses no vagin del tot bé.

Perquè aquesta acció surti bé necessitem la inestimable col·laboració de tot aquell que sigui blanc-i-vermell de cor i vulgui expressar-ho. És quelcom tan senzill com imprimir-se el document de Word que adjuntem en aquest enllaç (http://www.mediafire.com/?lgiopkkm1s14kkl) i ensenyar-lo a la sortida dels jugadors.

Les penyes portarem uns quants folis impresos per a les nostres zones, pero es indispensable per a l'èxit d'aquesta inciativa que tots els gironistes participem d'aquest objectiu comú i expressem el nostre orgull de pertànyer a aquesta institució. Per això ens seria molt útil que féssiu moure aquesta iniciativa per les xarxes socials, a Twitter mitjançant el hashtag #orgullososdelGirona i a Facebook posant un "asistiré" a l'event que organitzarem amb el títol "PANCARTADA ORGULLOSOS DEL GIRONA", així com convidant-hi a altres aficionats del Girona.

Unim-nos tot i demostrem que estem veritablement ORGULLOSOS DEL GIRONA.

Aguantar el que vingui

2011-10-31T12:36:00.000-07:00

El Girona va soportar com un gran boxejador els cops que va anar rebent de tot un pes pesant com el Dépor, i fins i tot va ser capaç de pegar primer i treure forces d'on no n'hi havia per no perdre-li la cara al partit fins al 93. Tot i això, la lògica es va acabar imposant i els més de 40 immortals reunits a la nostra seu per veure el partit no vam poder celebrar el final d'aquesta nefasta ratxa de resultats dels blanc-i-vermells.

El futur de l'entrenador i el de l'equip no estan gens clars. A ningú se li escapen ja els rumors ni les crítiques cap a tots els estaments de la institució de Montilivi. No sabem que passarà dissabte contra l'Hércules, però el que si sabem és una cosa: NO ENS IMPORTA. Som i serem gironistes fins al final i donarem el nostre complet suport a tothom que defensi als nostres colors mentre ens sigui possible. Està en mans de l'aficionat particular emetre la seva opinió sobre la situació del club, però nosaltres com a col·lectiu ens sentim obligats a reiterar el nostre compromís amb el Girona. Convidem a tothom a fer els comentaris que cregui pertinents sobre la conveniència o no de la continuitat de determinats membres de cos tècnic, plantilla o equip directiu, aquí mateix al nostre bloc o en d'altres, però dissabte a l'estadi demanem entrega total des del segon 0 fins a que l'àrbitre digui que s'ha acabat el matx. El nostre alè es la seva força. Enrecordeu-vos de l'any passat a Villarreal, Elx, Huesca o Barcelona.Centrant-nos ja 100% en l'actualitat de la penya, hem de dir que diumenge va ser un dia molt complet, ja que a part de la trobada de fires en la que vam veure el partit de Riazor, vam tenir activitat des de bon matí. Un grupet de membres de la nostra associació va assistir a la inauguració de la nova seu de la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). La nostra amistat amb aquest col·lectiu de seguidors verd-i-blancs es remonta a la temporada passada, quan van venir al partit que enfrontava al seu Betis amb el nostre Girona i vam compartir dinar i molt bones estones al Bon Ibèric com a prèvia al matx. Com que les divisions canvien però l'amistat no desapareix, no hem pogut sinó estar amb ells en un acte tant important com es l'obertura de la seva nova casa. Un saludo a nuestros amigos béticos y muchas gracias por el amable recibimiento.
Després del mencionat aperitiu de la tarda tot seguint el partit de La Coruña, hi havia immortals que encara tenien ganes de festa i no van dubtar en desplaçar-se a fires tot lluint el nostre mocador (encara disponible per només 2 €). Allà van aprofitar per jugar a les atraccions de tir, amb força èxit, i fer una copa a barraques en un ambient de bon humor que va aconseguir fer oblidar la delicada situació de l'equip. Així també es fa gironisme.

Gironins i gironistes

2011-10-29T11:19:00.000-07:00

Tot i que la situació esportiva del Girona FC és certament complicada, la missió de tota afició és mantenir-se ferma i oferir-li al seu equip tot el suport que pugui. Nosaltres ho intentem tot i que els factors externs no facin més que posar-nos pals a les rodes, com dimarts contra el Celta (escàs espectacle, horari intempestiu, dinàmica derrotista...), on una petita representació immortal va seguir el partit plegada a la nostra seu quan el temps convidava més a quedar-se a casa sota una bona manta.

Diumenge tornem a tenir una gran prova, ja que ens enfrontem a un Deportivo que ja ens en va clavar cinc en mig d'un ambient estrany per al club, ple de crítiques, propostes de sol·lucions miracoloses aportades per les ments brillants de sempre i, per acabar-ho d'adobar, més d'un i més de 10 socis amb el cap a les Fires de Sant Narcís. Com a entitat gironina, òbviament no ens en podem desdir de les festes en honor al patró de la nostra ciutat i celebrarem la nostra ja tradicional trobada de fires un any més. De fet, hem trobat la forma de conjugar a la perfecció la nostra passió amb el fet d'habitar a la capital dels quatre rius.

Demà, mentre veiem el Dépor-Girona de la Liga Adelante per Gol TV al Bon Ibèric (20:00 h.), organitzarem un complet aperitiu, amb sangria i cava per només 10 euros per persona. La idea es que un cop acabi el partit i la xerinola a la nostra per la victòria a La Coruña, seguim la festa per les barraques fins a altes hores de la matinada tot celebrant la gesta. Si el Girona no guanya... hi anirem igualment a afogar les penes.

Esperem que els nostres nois ens facin sentir orgullosos del seu esforç a terres gallegues i poguem pair bé el pica-pica. Visca Sant Narcís!

El Tourmalet

2011-10-24T08:28:00.000-07:00

Dissabte ens vam emportar tots una patacada de les fortes. El pitjor partit que recordem al Girona en molt i molt de temps. Ni una passada bona, ni un atac amb cara i ulls... i per acabar-ho d'adobar errors inexplicables que posaven als rivals en una catifa vermella en direcció al gol. La desesperació del Cartagena, que arribava sense conèixer la victòria va poder amb un equip trist i apàtic, com si hagués acusat moralment les males experiències que ha tingut darrerament tot i no jugar, ni de lluny, tanmalament com en aquesta jornada.

L'afició creia que per fi veuria guanyar al seu equip (quasi 7000 espectadors es van apropar a Montilivi), però el que es pensava que serien auplaudiments van acabar sent xiulets. Aquest cop, tot i que la nostra màxima com a penya és fer el que vam fer, animar fins al final, no ens veiem amb cor de dir que els xiulets que van emetre molts no tenien la seva part de raó, tot i no ser el que més ajuda a l'equip en els mals moments.

N'hi ha molts que volen acabar amb aquesta dinàmica negativa amb un canvi a la banqueta, fins i tot algun a les nostres files. Però sabem que hi ha tantes opinions com gironistes, així que per respectar-les totes i confiant en que això pot aixecar-se si fem força entre tots, els immortals acatarem les decisions del club i seguirem convidant a tothom a donar el màxim caliu a la graderia en cada partit per aconseguir els punts que tanta falta ens fan.

Oblidant-nos ja del difícil tràngol de dissabte, ens trobem amb una de les etapes més difícils de la temporada. Si això fos ciclisme, el Girona FC es trobaria a les portes de l'ascensió al Tourmalet, amb la bicicleta mig feta malbé per les caigudes de les etapes anteriors. Arriben ni més ni menys que tres candidats a l'ascens (Celta, Deportivo i Hércules) i per si fos poc dos d'ells lluny de casa.

El primer d'aquests compromisos en els que haurem de pedalar fort arriba demà a Vigo. El partit es jugarà a Balaídos, camp talismà pel Girona amb Agné a la banqueta (0-1 amb gol de Jaume Duran en el retorn a Segona i golejada 0-4 el curs passat). Si tu també confies en que podem reviure aquests bon moments, vine a viure'l rodejat de gironistes incondicionals al Bar Bon Ibèric a partir de les 22:00 h. Si empenyem tots fort la bicicleta pujarem el Tourmalet i el que faci falta. ARA MÉS QUE MAI, ENDAVANT GIRONA!

"Por cada latido habrá un papelito"

2011-10-19T08:12:00.000-07:00

Diuen els argentins que a la final de la Copa del Món del 78 que van jugar el seu país i Holanda a l'estadi Monumental de River Plate había un papelito por cada latido. Una clara mostra de com viu els seus colors aquella afició, perquè el primer que ve al cap quan recordem aquell partit són quilos i quilos de confeti volant pel cel de Buenos Aires, inundant el terreny de joc en el que la albiceleste alçaria el seu primer campionat mundial.

El partit de dissabte pot semblar no tan transcendent com aquell. De fet, al Girona encara li queda molta lliga per endavant, l'equip ha demostrat que sap jugar bé al futbol tot i la mala sort i té ben localitzats els seus punts dèbils per anar-los reforçant. Però si que és de vital importància per a reafirmar-nos com a afició. Han començat a sorgir dubtes entre les files blanc-i-vermelles, hi han seguidors que han caigut en el pessimisme després d'uns quants mal resultats i ens hem posat tots plegats una mica nerviosos, fent arribar aquestes vibracions negatives a l'equip, sens dubte.

Està clar que igual que es transmeten les negatives, també ho fan les positives. L'exemple més recent el tenim a Villarreal, on els crits d'ànim de 40 incansables van donar ales a l'equip per aconseguir posar-se per davant en el marcador durant molts minuts tot i tenir un home menys.

Estar amb ells de l'1 al 90 és el que cal, ja hi haurà temps de dir que ens agrada i que no. I si pot ser des d'abans que comenci el partit, molt millor. Per aquesta raó, recollint el guant llençat per companys del Fòrum del Girona FC com l'Hiroshi Power, convoquem a tot el gironisme a rebre a l'equip amb una pluja de confeti massiva quan salti al camp dissabte, amb l'objectiu de crear un ambient que impressioni al rival i engresqui a tothom a cantar ben alt. La nostra penya en portarà una bona quantitat per a la zona on estem situats els immortals, però animem a qualsevol aficionat que vulgui mostrar que està amb l'equip a les verdes i a les madures a que porti la seva pròpia bossa de casa, ja sigui comprada o feta de manera casolana (retallant diaris vells i fulletons publicitaris, per exemple). Mentre més en tirem, millor serà l'efecte. Potser no arribarem a fer quelcom semblant a la final del Mundial'78, però que ningú dubti que contra el Cartagena a Montilivi també hi haurà un paperet per cada batec blanc-i-vermell.

Vam ser pocs però hi vam ser

2011-10-15T07:49:00.001-07:00

Els senyors de Gol TV van decidir que era necessari fer jugar al Girona un divendres, evitant que els aficionats blanc-i-vermells tinguessin la oportunitat de reviure el desplaçament de l'any passat a Villarreal, on 600 gironistes van veure guanyar al seu equip. Tot i aquesta contrarietat, uns 40 incondicionals van poder respondre a la crida del club i van formar part de l'expedició que va viatjar a Castelló.

Entre els que van poder desplaçar-se al Mini Estadi de la Ciutat Esportiva del Villarreal hi havien sis integrants de la Penya Immortal. Les obligacions laborals de la majoria dels nostres socis ha fet que no haguem pogut tenir una representació més nombrosa. Això sí, hem de dir que aquests sis van deixar, juntament amb la resta de gironins presents, el llistó ben alt en quant a animació es refereix. Els qui ho van veure des de casa o al Bon Ibèric coincideixen en que els crits de suport al nostre equip no van deixar-se de sentir ni un moment.
La jornada va començar a Montilivi a les 12.30 del matí, des d'on es va sortir cap a terres valencianes amb l'esperança de treure'n quelcom positiu. Un cop a Castelló, vam tenir temps lliure per prendre alguna cosa als bars de la zona del port, estirar les cames... i algun que altre fins i tot per comprar loteria. D'allà al camp, ja molt animats i entre càntics. El primer que vam fer els immortals va ser tenyir amb els nostres colors la zona que havia d'ocupar l'afició visitant, tot col·locant banderes i pancartes. Abans del xiulet inicial, el nostre tresorer Rafael Baone i el nostre soci Agustí Recasens van ser entrevistats pels micròfons de COM Ràdio sobre les seves impressions del viatge i el partit.
El matx va ser molt intens, sense quasi ni un segon de relaxació. El Girona va començar molt ficat en el partit i prova d'això va ser que es va avançar al marcador gràcies a una demostració de força d'Albert Dorca. Però com que estem destinats a patir (i a sobreviure, no caiguem en el pessimisme), un xic abans del descans arribava l'empat dels joves grocs. Ni tan sols això va refredar els ànims de la parròquia blanc-i-vermella, que a cada nou obstacle, com per exemple l'expulsió de Dani Tortolero al poc de començar la segona part, animava amb més i més força. L'equip ho va agrair i va seguir deixant tot el que té sobre la gespa. Fruit d'això va arribar el gol de de Coro, un dels homes més aplaudits de la nit. Els gironistes ens les prometíem felices, perquè fins i tot amb un de menys s'estava jugant un bon futbol i defensant com calia. I llavors un cop de cap a l'últim minut ens va despertar del somni, ens va recordar les nostres pors a les pilotes aèries i ens va deixar un solitari punt. Aquesta competició es extremadament complicada i no hi ha victòria en la que no s'hagi de suar sang.
Acusant el cop per dins però sense deixar de estar amb el seu equip fins al darrer sospir, així van acomiadar-se del camp del Villarreal B els aficionats gironins desplaçats. I ho van demostrar un cop acabat el partit fent arribar el seu afecte als jugadors del Girona a mida que anaven pujant a l'autobús. Com a imatge que resumeix tot el viscut en aquest inici de campionat ens quedem amb el gest del nostre porter Roberto Santamaría, un cop de puny al seu seient. Una forma d'alliberar la ràbia continguda quan es posa el millor que un té a dins per aconseguir-ho i les coses segueixen sense sortir bé. En les nostres mans (i goles) està convertir aquesta frustració en alegria. La primera oportunitat, dissabte vinent contra el Cartagena a Montilivi.

Les penyes fem pinya

2011-10-12T16:27:00.000-07:00

La imatge que encapçala aquestes paraules ho diu tot: personatges claus per al present i el futur del Girona FC compenetrats a la perfecció amb l'afició mitjançant el nostre mocador vermell de fires. La tercera edició dels Premis de les Penyes del Girona FC ha estat sens dubte la que més èxit ha tingut de totes, amb més de 60 persones reunides a la gala d'entrega (33 d'elles socis i simpatitzants de la Penya Immortal) al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar.

Comptar en aquest acte tan important per a nosaltres amb la presència del president del club, Ramon Vilaró, i tres jugadors de la primera plantilla com Jandro, Tébar i Jose es per a nosaltres un gran mostra del compromís del club amb nosaltres. Gestos com aquests ens fan sentir molt a prop de la institució i reafirmen la nostra entrega pels colors amb més força si cap en aquests moments en els que la marxa esportiva no es tan brillant com tots desitjaríem.
La vetllada va transcórrer en un ambient tranquil en el que els assistents van aprofitar per tractar l'actualitat del club tot degustant l'exquisit menú que ens tenien preparat. Arribat el moment de fer entrega dels premis, el president de la nostra penya, Pepe Sierra, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que feia entrega a en Jandro Castro del trofeu de la Penya Immortal al millor jugador de la passada temporada. La resta de premiats van ser en Chechu com a millor jugador gironí (en Jose va recollir el trofeu de la Penya Guíxols en nom seu) i en Tébar, que va rebre el guardó de la Penya Miki Albert, que aquest any en lloc de al màxim golejador premiava al futbolista més carismàtic per als seus socis.

La vetllada va acabar amb els parlaments de jugadors i president, que ens van assegurar que valoren molt el nostre suport incondicional i que aquest any es tractarà de seguir facilitant, sempre que es pugui, els desplaçaments dels aficionats fora de casa.

En aquest sentit, la nostra amiga Joana de l'àrea social ens va donar una bona notícia, ja que ens va comunicar que tot i ser en divendres, s'organitzarà viatge per acompanyar al Girona FC a Villarreal. La notícia va ser molt ben rebuda pels immortals, i tot i que molts no hi podran assistir per motius laborals, ja hi ha un bon grapat que ha assegurat que intentarà compensar l'absència dels seus companys animant el doble. La resta, com sempre, ens reunirem al Bon Ibèric per veure com els nostres jugadors ho deixen tot per emportar-se els 3 punts de l'estadi del filial groc.

El camí

2011-10-09T08:53:00.000-07:00

Ahir va tornar a ser un d'aquells dies en els que tornem a sortir de Montilivi amb el cap baix i renegant. Tots hauríem volgut que la pancarta i els cartells de suport a en Ion que vam preparar per al partit (dels que es va fer ressó el Diari de Girona i el diari digital Noticanarias del nostre amic Toni Carrera) haguessin estat acompanyats de 3 punts que ens fan molta falta.

Sens dubte, el pitjor de tot és l'ambient que es comença a respirar a l'estadi, l'aparició de xiulets al nostre equip. Això es degut a que els gironistes ens hem posat el llistó ben alt en quant a les expectatives per a aquesta temporada i ara ens topem amb la crua realitat: en aquesta Liga Adelante ningú ven barata la seva pell. Sembla que haguem oblidat els treballs que ens va costar treure una mica el cap la temporada passada i que, al final, només ens va servir per acabar l'exercici sense patiments (sense que pugui deixar de considerar-se una campanya excel·lent per al Girona).

Tot el millor de la 2010/2011, com per exemple aquella fantàstica ratxa de 5 victòries consecutives, va venir gràcies a la comunió entre afició i equip. És la clau per a equips com el Girona. Una parròquia entregada dona aquest plus que es necessita per apretar les dents quan cal i tirar endavant el projecte. Vol dir això que hem de renunciar a la crítica constructiva? Mai. Però a l'estadi tots defensem els mateixos colors i cada xiulet descentra una mica més als nostres i és aire per al rival. Del minut 0 al 90 el suport ha de ser incondicional si de veritat li volem bé al Girona.

Un cop acabat el partit, existeixen multitud de formes de fer palès la nostre disconformitat amb qualsevol cosa relativa al club: blocs com aquest mateix, fòrums de missatges, comentaris a les xarxes socials, cartes al director als diaris de la ciutat... Si tots els que veuen un problema ho manifesten clarament en aquests mitjans, els receptors ho percebran igual però evitarem perjudicar a la plantilla. Perquè encara que no ho sembli, el jugador és molt permeable a tot el que li arriba des de la graderia durant el partit, tant per bé com per malament. I fins i tot és un camp fèrtil per a malentesos. Ens ha arribat que un d'ells entenia com a crítica un dels nostres càntics (un que convida al Girona a posar més dallonses...), quan no hi ha res més lluny de la nostra intenció. Nosaltres el que cercàvem era animar a l'equip a fer el darrer esforç per anar per al partit en un moment complicat, tot sabent que ho estaven donant tot i més.

De totes maneres no ha passat res, entenem la confusió com esperem que ell entengui quin era el nostre veritable objectiu cantant això, com tants cops ho hem fet i farem. Com a mínim ens ha servit d'exemple de la importància de l'ambient al camp de la que parlàvem: si unes paraules tan innocents pot prestar-se a interpretacions errònies, com pretenem que un xiulet de la seva pròpia afició no desconcentri al futbolista?

Tancant ja el tema i analitzant el partit, trobem que va ser com xocar una i altra vegada amb una paret. El Huesca va fer de la defensa la seva principal arma, arribant a fer caure en la indecisió als davanters blanc-i-vermells. A part d'això, el fantasma de la pilota parada va tornar a visitar Montilivi i va permetre als aragonesos emportar-se un punt amb només un parell d'accions de perill. Un punt gloriós per a ells, escàs per nosaltres.
Quedem-nos amb que Benja, un dels atacants que es preveu que tindran més minuts al llarg de la temporada, va aconseguir el primer del que esperem sigui una llarga llista de gols.

Dimarts, al sopar d'entrega dels Premis de les Penyes, intentarem transmetre a l'equip que estem amb ells i que confiem en la seva professionalitat. Aquest grup encara té moltes coses amagades i segur que la majoria són bones. Endavant Girona!

P.D.: Preguem a tots els que vulgueu assistir al sopar dels III Premis de les Penyes del Girona FC del proper dimarts dia 11 ho comuniquin a la nostra seu tant aviat com sigui possible. També convidem a tots els que ja el tingueu a lluir al coll el nostre MOCADOR DE FIRES. Que es noti que sou IMMORTALS!

Una nit amb les estrelles

2011-10-07T09:56:00.000-07:00

La manca de dates lliures al calendari ens ho havien impedit fins ara, però finalment tenim data per l'entrega dels III Premis de les Penyes del Girona FC. Serà a partir de les 9 de la nit del proper 11 d'octubre (aprofitant que l'endemà es festa amb motiu de l'Hispanitat), al Restaurant "El Mirador" de Vilobí d'Onyar, molt a prop de l'aeroport. Com ja sabeu, aquests premis son atorgats per la Penya Guíxols - Costa Brava (al millor jugador nascut a la província de Girona), la Penya Miki Albert (al màxim golejador) i la Penya Immortal Girona (al millor jugador de l'equip) com a reconeixement als futbolistes més destacats de la plantilla gironista al final de cada temporada, basant-nos en els resultats d'unes votacions via internet obertes a tota la afició blanc-i-vermella.

Per acompanyar la cerimònia, gaudirem d'un deliciós sopar, el menú del qual serà el següent:

Pa, aigua, vi i gasosa

PRIMER PLAT (A TRIAR)
Amanida de formatge de cabra i fruits secs
Espàrrecs verds a la brasa amb salsa romesco
Torrada amb escalivada i anxoves

SEGON PLAT (A TRIAR)
Pollastre, botifarra o mitjana de xai a la brasa
Pernil cuit en el seu suc
Tonyina a la planxa amb salsa tàrtara

POSTRES
Pastís de tiramisú

El preu del sopar és de 15 € i qualsevol gironista que es vulgui inscriure només ha de contactar amb qualsevol de les penyes. Des d'aquí voldríem agraïr al club les facilitats donades per organitzar l'event i poder tenir a alts càrrecs directius i jugadors compartint taula amb nosaltres, així com animar a tots aquells incondicionals del Girona que vulguin estar a prop dels seus ídols a no perdre's aquesta ocasió única per fer-ho.

Hi ha dies en que és millor no sortir de casa

2011-10-03T16:56:00.000-07:00

Com en tots els partits del Girona com a vistant que han sigut televisats fins al moment, la nostra seu va viure dilluns un èxit d'assistència per veure el matx dels homes de Raúl Agné ahir a Jerez. Llàstima que l'alegria amb la que sempre ens reunim aquest cop s'apagués per la poc afortunada jornada que vam viure.

En un principi, el desenvolupament dels fets s'assemblava molt al que es va donar a Almería: la primera part va acabar amb el Girona dos gols per sota al marcador i amb un home menys. Curiós criteri el de l'àrbitre expulsant a Tébar per tocar-la amb la mà quan just abans de que la pilota arribés al madrileny un jugador del Xerez ho havia fet. Les vermelles al Girona van molt barates... Però en fi, abans d'aquesta acció l'equip tampoc havia estat massa brillant, demostrant que encara no ha trobat la forma de solucionar aquests problemes defensius (una altra rematada d'un davanter rival sol entre els nostres centrals en l'1 a 0) que estan marcant l'inici de temporada.

Les semblances entre el partit de Chapín i el del Mediterráneo van continuar a l'inici de la segona part, on els blanc-i-vermells van despertar i dominar el joc tant com tenir 10 homes sobre la gespa et permet. Així va ser com en un bon contraatac Coro va fer el seu tercer gol a la lliga, conseguint a la vegada pujar el 2-1 a l'electrònic de l'estadi de l'equip azulino. A partir d'aquí és quan les coses van començar a diferenciar-se notablement d'allò succeït a Almería. Vam tenir un parell d'excel·lents ocasions de gol i el Xerez, tot i que no renunciava a l'atac, sabia que en qualsevol moment el titànic esforç dels gironistes podia acabar tenint el premi de l'empat.

La nota negra de la jornada va produir-se quan, en una d'aquestes arribades amb perill del Girona, Ion Vélez va córrer per una pilota sense amo dins l'àrea i es va trobar amb una desmesurada entrada amb les cames pel davant del porter del Xerez Toni Doblas, que va impactar amb la seva cama lesionant-lo de gravetat. No trobem que fos una acció tan perillosa com per que Doblas assumís una actitud tan defensiva i arriscada a l'hora de fer l'entrada. Creiem que no s'ha de criminalitzar a ningú perquè són coses que passen en el futbol, però no cal dir que no ens va fer cap gràcia veure a en Ion sortint en ambulància de Chapín i molt menys saber que el perdrem per a l'equip durant mesos. Per això ens agradaria que a partir d'ara tingués clar que al món del futbol les cames d'un jugador son el seu mitjà per poder fer la seva feina i s'ho pensés dos cops abans de poder-les-hi fer malbé a un company. Que aquesta lliçó li quedés grabada a la ment seria molt més efectiu que cap sanció.

El col·legiat, que tan greu va consdierar la mà de Tébar en una jugada intrascendent, ni tan sols va assenyalar penal (suposem que debia pensar que la cama li havia explotat de manera espontània). Quedar-se amb 9 (quan Vélez es va lesionar ja havíem fet tots els canvis) va ser un handicap massa gran per al Girona, que tot i seguir fent un esforç encomiable, no va poder evitar la derrota. Fins i tot Dani Nieto va tenir-la en la darrera jugada, però ahir no era el nostre dia i va fer una mala tria.
Ens haurien vingut molt bé aquests tres punts per començar a mirar amunt, però ara ja no s'hi pot fer i la vista l'hem de dirigir endavant. Dissabte contra el Huesca hi ha la oportunitat de que d'una vegada per totes el Girona perdi aquest mal costum de només treure el millor del seu futbol quan les coses van mal dades. Necessitem un equip dominador i confiem en la plantilla que tenim per donar-li aquest caire al seu joc. Qué ningú dubti que serem a Montilivi per a esperonar-los i ajudar-los a aconseguir-ho. El gironisme també té la oportunitat de demostrar que creu en aquest projecte i vol fer-lo gran, així com de demostrar-li tot el seu suport a en Ion.

Als components de la Penya Immortal ens ha sapigut força greu la lesió perquè teniem l'esperança de que en Ion Vélez acabés repetitnt la història d'en Kiko Ratón en la seva primera temporada a Girona. Al navarrès, com a en Kiko al començament, li havia faltat fins ara la sort necessària per fer gols en aquests primers partits (recordem l'errada del dia del Dépor o les dues d'ahir sol davant el porter), però estàvem segurs que seria obrir la llauna i convertir-se en una peça clau per l'atac gironista. Per altra banda, també estem segurs de que en Ion es fort, sortirà endavant i d'aqui res el tornarem a tenir defensant els nostres colors.

¡ESTAMOS CONTIGO, ION!

P. D.: Podeu deixar els vostres missatges de suport a en Ion als comentaris del nostre bloc.

Unes fires molt gironistes

2011-09-30T15:21:00.000-07:00

No hi ha res més propi d'unes festes que el clàssic mocador per lluir al coll, ni res que identifiqui més a una penya que lluir els seus colors. Unint aquests dos conceptes davant la proximitat de les Fires de Sant Narcís, la Penya Immortal Girona ofereix a tots els seus socis i simpatitzants la possibilitat de passejar-se per la ciutat en aquelles assenyalades dates mostrant el seu suport al nostre equip: el nostre exclusiu mocador de fires blanc-i-vermell, una peça de col·leccionista amb un acabat de la més alta qualitat. El mocador inclou la serigrafia de l'escut de la penya, un recordatori de les festes en honor al nostre patró i un "Endavant Girona!" el popular crit de suport al Girona FC. Un complement ideal per agermanar ciutat i equip per només 2 € la unitat. Fes-te'n ja amb un per tu i els teus al Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3)!

En un altre ordre de coses, als aficionats gironistes se'ns està fent molt llarg aquest cap de setmana sense lliga, però des de la penya creiem que l'espera valdrà la pena i per això hem acordat reunir-nos a la nostra seu el dilluns per seguir en directe el partit del Girona a Jerez per Gol TV. Com sempre, la Conxita i en Jordi ens oferiran el seu amable servei per tal de permetre a tota la parròquia blanc-i-vermella seguir còmodament la lluita del Girona pel seu segon triomf de la temporada. Després no digueu que no sabeu on veure els partits envoltats de gironistes!

Ha despertat la bèstia

2011-09-25T08:38:00.000-07:00

Han fet falta unes quantes jornades, però el Girona es va treure d'una vegada per totes el pes que tots teníem a sobre pel mal inici de temporada. En un partit que per moments no va ser gens senzill (fins a 2 gols d'avantatge va tenir la UD Las Palmas), els nostres jugadors van demostrar sang freda per no perdre els papers quan la cosa feia molt mala pinta i capacitat d'autocontrol quan la situació es va posar de cara amb les dues expulsions de jugadors grocs, el que va evitar que l'ansietat per fer gol ens descentrés. Al final, estrena golejadora de Coro per partida dobre, un golet de Moha, un altre de Dani Nieto, 4 a 2 i primera victòria al sarró gironista.

Tot i els gols i la polèmica, la nostra amistat amb la Peña el Recibimiento ho pot tot, ja que sabem que el que passa sobre el terreny de joc allà es queda. Per deixar clar que entre aficions agermanades com les nostres el respecte i l'afecte són el més important, el nostre soci infantil Juan Manuel Guerra, en nom de tota la nostra associació, va fer entrega al jugador canari Mauro Quiroga, d'una samarreta per entregar a l'Óscar a la seva arribada a les illes. Os enviamos como siempre un cariñoso saludo a todos desde Girona, deseando que nuestros equipos puedan cumplir sus objetivos esta temporada y disfrutemos al máximo con ellos.

Els immortals vam tornar-nos a fer notar a Montilivi cantant i donant color al partit, sí bé aquest cop la nostra presència va anar més enllà de la graderia. El nostre jove soci i amic Albert Alibés, membre de l'associació de voluntaris "Tots som Girona", va ser l'encarregat de donar vida a en Carmany aquesta jornada, fent les delícies dels més petits i dedicant-nos les seves peculiars salutacions. Tot un artista.

Un altre soci de la penya, en Félix Sierra, va aprofitar la prèvia que sempre fem al Bon Ibèric per ensenyar a la parròquia blanc-i-vermella el cotxe que li havien deixat aquest cap de setmana com a premi pel seu encert des del centre del camp en el partit contra el Valladolid. La sort poc a poc ens va somrient... i més que ho farà. El nostre president Pepe Sierra va assistir a la trobada anual de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, on va coincidir amb tots els regidors del consistori municipal. La nostra particular primera dama, la Chiqui, va estrenar el seu talonari de les noves i flamants participacions pel Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional de la Penya Immortal. Mantenim el número de l'any passat (64352) i el preu és de 5 € per butlleta, que poden adquirir-se contactant amb els membres de la junta o a la nostra seu (C/Pamplona, 3). No cal dir que els regidors de tots els partits van comprar-ne i l'alcalde, Carles Puigdemont, fins i tot ens va dir que aquest cop segur que toca. Per si de cas, no us recomanem arriscar-vos a quedar-vos-en sense, je je.

Resum temporada 2010/2011

2011-09-21T09:56:00.000-07:00

Pensareu que arriba una mica tard, pero ja tenim aquí el nostre tradicional vídeo (el tercer ja) de resum de les activitats de la Penya Immortal al llarg del passat exercici. Arriba just abans del partit contra uns dels amics que no hi falten mai, els companys de la Peña "El Recibimiento" de la UD Las Palmas. No ens cansem mai de repetir que aquesta gent que coneixem arreu del país amb l'excusa del futbol són per nosaltres el major premi possible als quilòmetres i quilòmetres que hem fet en aquests quasi 20 anys de trajectòria seguint al Girona FC. Saber que en racons d'Espanya tan llunyans com Elx o Huesca tens vertaders amics, amb els que gaudir de la teva gran afició i passar dies inoblidables, t'omple cada cop que repasses les teves vivències amb l'equip que portes al cor.

Dissabte, per circumstàncies de la vida, ni l'Òscar ni la resta de socis de la seva penya podran estar a Girona per viure el partit, però la connexió entre nosaltres seguirà existint com cada jornada, en la que no falten les trucades i missatges preocupant-se per la salut del nostre equip i la nostra penya. Això no vol dir ni molt menys que cadascú no vulgui que el seu equip guanyi, aquesta es la base de la sana competència que ha de presidir tot enfrontament esportiu. De fet, nosaltres intentarem donar-ho tot i deixar-nos la gola animant per intentar que els jugadors blanc-i-vermells se sentin el més acompanyats possible per la seva afició en la seva lluita per aconseguir els 3 punts.

Gironistes, és el moment. Tots a Montilivi a animar més fort que mai! Endavant Girona!

Versión en español

Versió en català

Temps

2011-09-19T07:05:00.000-07:00

Com en poden arribar a ser d'importants uns pocs segons. Si algú no s'ho creu que li digui al Girona FC, que va veure com el Numancia s'emportava el xoc de dissabte a l'últim segon gràcies a una falta que va acabar amb la pilota dins la xarxa de Roberto Santamaría. El partit fins al moment havia estat igualat i l'empat semblava el resultat més just, però fins que l'arbitre no xiula això no s'acaba i els tres punts es van quedar a Soria, deixant molt mal regust als jugadors gironistes, que com expressava Dani Mallo al seu Twitter creien que era "massa càstig per a un equip que s'esforça tant".

Els immortals que vam seguir el partit per COM Ràdio al B on Ibèric vam percebre quelcom semblant, però tenim clar que les pròximes jornades seran igual de vitals que els darrers segons del matx de Los Pajaritos en quant a observar un salt qualitatiu en el rendiment blanc-i-vermell es refereix. El començament de temporada ha estat molt dur per a un equip amb moltes cares noves que conjuntar (partits contra ferms candidats a l'ascens, molts dels quals estaven fa res a Primera), a partir d'ara comença la nostra lliga. Un cop més fem una crida a l'afició gironista per tal que miri endavant i transformi les crítiques en crits d'ànim, pujant en massa a Montilivi aquest dissabte per facilitar que el Girona guanyi el seu primer partit de l'exercici davant la UD Las Palmas del nostre amic Óscar.
En temps difícils com aquests s'agraeixen autèntiques "llaminadures" en forma de bocinets d'història del Girona com les que ens ha proporcionat el nostre vocal Jordi Farré. Ara que està tant de moda el tema dels filials, amb el debut del Girona B-Riudellots a 2ª Catalana, ha caigut a les nostres mans un llibret de 1996, commemoratiu dels cinquanta anys de la fundació del Club Deportiu Girona, antic equip depenent de la casa mare blanc-i-vermella. Com a detall, us oferim la reproducció del cartell "partit de futbolistes romàntics" per a celebrar l'efemèride. El partit va enfrontar a Montilivi a veterans del Girona B (nom que es va donar al filial format després que al 1959 desaparegués el primitiu CD Girona i que durà fins al 66) amb un altre equip format per velles glòries del Club Deportiu que va tornar a competir des de la 66/67 a la 69/70. L'anècdota està en l'apartat de "Notes diverses", en el que s'adverteix que "per evitar mals majors i l'assistència massa continuada de la Creu Roja, és jugarà en 4 parts de 15 minuts cadascuna". Amb el Girona hasta el borde del jamacuco. Això sí que és ADN 100% immortal. No som d'aquest club per casualitat...Com a cloenda de l'article d'avui, en plau anunciar que els propietaris de la nostra seu estan organitzant una lliga de billar bola 8 al seu bar. Tots els aficionats a aquest esport podeu inscriure-us al Bon Ibèric (C/Pamplona, 3, Girona), el local de referència del billar al barri de Sant Narcís. Més informació a www.boniberic.blogspot.com.

A la xarxa

2011-09-12T06:03:00.000-07:00

Tot i que ahir el Girona FC només va poder fer un gol ahir, dues van ser les pilotes xutades per gironistes que van acabar a les xarxes de Montilivi. La primera, la de tot un clàssic de la defensa blanc-i-vermella, Migue, que va rememorar aquell gloriós partit contra el Ceuta marcant l'empat contra el Valladolid. La segona la del soci de la penya i amic Félix Sierra, que en una jornada plena de sort va guanyar el sorteig celebrat en la cursa organitzada per l'Atletisme Girona ahir al matí i va tenir la oportunitat de participar en el concurs de llençaments des del centre del camp de la mitja part.

Amb els ànims de la resta d'immortals (als qui va saludar efusivament), en Félix no va fallar i es va emportar el premi: gaudir un cap de setmana d'un fantàstic tot terreny d'alta gamma. Enhorabona!

Ahir vam tenir la sort de comptar amb la companyia del grup Percussió Ganxona, amics del gran Toni Valldeperas de la Penya Guíxols - Costa Brava. Aquest conjunt de joves va animar el nostre bloc amb els seus timbals i instruments i va mostrar molt d'interés en acompassar els seus ritmes als de les nostres cançons de suport al Girona.

Pel que fa al joc, vam veure sens dubte els minuts més seriosos de l'equip en el que portem de temporada, dominant en tot moment a un Valladolid que arribava a Montilivi amb un impresionant balanç d'onze gols a favor per cap rebut en els tres partits oficials disputats fins al moment entre Lliga i Copa del Rei. Una llàstima l'acció del 0-1, una de les poques aproximacions amb perill dels visitants en tot el partit. La línia de crear moltes ocasions de gol va continuar, amb un paper destacat de Dani Nieto i algunes errades en la definició de Coro, que no amaguen el seu esforç per aportar coses en el seu debut com a gironista.Començàvem aquest article parlant de xarxes i l'acabarem igual, tot i que el les que tractarem ara seran d'un altre tipus. La Penya Immortal Girona ha estrenat recentment presència a les principals xarxes socials del moment: Facebook i Twitter (@immortalgirona). De fet, en aquesta primera ja comptàvem amb un grup privat, però el que hem fet ha sigut deixar-lo com a zona exclusiva per a socis i crear una nova pàgina oberta a tots els aficionats del Girona. Des d'ambdues plataformes anirem informant de l'actualitat de la penya i de la de l'equip en general. No dubteu en unir-vos-hi, Internet és gironista!

Quan les tens les has d'aprofitar

2011-09-08T01:50:00.000-07:00

Encara que ho sembli, no, no va ser cosa de meigas acabar golejats un partit en el que vam plantar cara a tot un Deportivo durant 65 minuts. Les diferències entre ambdós equips van acabar aflorant en els darrers instants del partit. Esperem que per als enfrontaments de lliga s'hagin escurçat una miqueta i podem treure'n algun punt.

Els immortals vam aplegar-nos al 106 amb esperances de veure el nostre equip protagonitzant un Coruñazo i, de bon principi aquests desitjos semblaven acomplir-se. Amb només 4 minuts de partit jugats, Dani Nieto va demostrar ser el més llest de la classe robant una pilota a un defensa blanc-i-blau i escapant-se per firmar el primer gol de la tarda. Poc ens va durar l'alegria, ja que 6 minuts més tard Lassad va començar el seu festival golejador amb una altra rematada des de la frontal de la petita d'aquelles que ens fan tant de mal.

Defensivament no va ser un gran partit, quelcom comprensible si és mira a qui ens enfrontàvem, pero resulten preocupants alguns errors i mancances que no és poden cometre contra ningú. Com també ho va ser la falta de punteria que ens va acabar condemnant per haver fallat gols fets. Intentem veure el costat positiu: vam crear un bon grapat d'ocasions en un camp tant difícil com Riazor (hi havia moments del partit en els que si la cosa hagués anat 1-3 ningú s'hauria ficat les mans al cap) i tenim localitzats aquells punts més febles del nostre joc que cal millorar en les properes jornades.
Com a mostra del que diem, tots tenim en ment l'errada de Ion Vélez quan es va plantar sol en un mà a mà amb Lux que no va poder resoldre com cal. Podia haver estat el segon gol gironista i el que va ser és l'inici de la jugada del 2 a 1 de Lassad. A partir d'aquí, festival del davanter franco-tunisià del Dépor i del seu company Valerón, que tot i l'edat encara conserva la classe de quan era internacional amb la Selecció Espanyola. 5 a 1 final i eliminats de la Copa.

Com a aficionats blanc-i-vermells que som, és la nostra missió anar en massa el diumenge a Montilivi a donar calor a l'equip en un matx tant important com és la visita del Valladolid. Un bon ambient i molts crits d'ànim centraran a l'equip i de ben segur que faran que la piloteta vulgui entrar quan va ajustada, que es faci una bona tasca defensiva i es defineixin bé les ocasions clares. Ara més que mai, el Girona ens necessita a tots a la nostra muntanya màgica.

Una ronda per tothom

2011-09-05T17:18:00.000-07:00

Dimecres arriba una competició, la Copa del Rei, en la que els darrers anys els gironistes hem dipositat les nostres esperances de que ens toqués la grossa arribant a rondes que ens asseguressin enfrontaments contra equips de Primera i qui sap si contra un gran. Malauradament la sort no ens ha acompanyat gaire i no ens hem topat amb equips de primera des que a la 04/05 vam eliminar, amb gols de Caballero i Eloi, a tot un Villarreal que uns mesos abans havia jugat les semifinals de la Copa de la UEFA contra el Valencia. L'Osasuna va encarregar-se, tot i la lluita dels blanc-i-vermells, d'acabar amb el somni de fer quelcom històric a la competició del KO.

Aquest any a la primera ronda ens ha tocat el que probablement sigui l'equip amb més renom de la ronda, un conjunt que fa res jugava la Copa d'Europa, es barallava amb Real Madrid, Barcelona i Valencia per la Lliga i s'havia acostumat a veure als millors sobre la seva gespa. Avui el Deportivo viu moments menys dolços però no deixa de ser un equip fort, amb més de 20.000 abonats per a aquesta temporada a Segona (xifra superior a la de l'any passat a Primera) i un equip pensat per no estar-se gaire temps a la Liga Adelante. Ens hauria agradat poder veure'l a Montilivi en aquesta ronda, però el sorteig ha volgut que el partit fos a La Coruña, així que haurem d'acompanyar de cor al Girona en aquest partit. Un Girona al que veiem amb possibilitats tot i el poder del Dépor, i es que dissabte ens va demostrar que si hi posa ganes i cor pot plantar cara a equips que vinguin de Primera o d'on sigui.

Dèiem que hi serem de cor, i per fer-ho els membres de la Penya Immortal ens reunirem aquest cop al Bar Restaurant 106 (Avinguda Sant Narcís, 106 de Girona) per seguir les evolucions del nostre equip per televisió. El motiu d'aquest circumstancial canvi de seu és que al Bon Ibèric disposem de Gol TV però no de Canal +, que és la cadena que retransmet el partit, així que ens desplaçarem uns metres més amunt per gaudir de la pantalla gegant del 106. Estem segurs que tot i jugar fora ens sentirem com a casa. No cal dir que a més de tots els socis i simpatitzants de la Penya, qualsevol aficionat del Girona FC que ho desitgi pot unir-se a nosaltres a partir de les 20 h. per ajudar des de la nostra ciutat a que els homes de Raúl Agné donin la campanada. No falleu! Endavant Girona!

Millor amb 10 que amb 11

2011-09-03T12:02:00.000-07:00

Per segona jornada consecutiva el Girona FC ha acabat el partit amb 10 jugadors, però, tot s'ha de dir, les sensacions amb les que hem acabat el matx del Mediterráneo han estat molt més positives que les que vam tenir sortint capcots de Montilivi després de la golejada rebuda contra l'Elx.

La primera part va acabar de manera nefasta per als interessos gironistes: el nostre ex Dani Bautista va engaltar un xut aparentment intrascendent que amb moltíssima fortuna va despistar Santamaría després de rebotar en Jose. El defensa de Germans Sàbat també va ser protagonista en el 2-0 de la UD Almería, ja que després de permetre que el davanter local li guanyés la partida controlant la centrada enviada pel seu company va provocar un penal que va deixar als blanc-i-vermells (ahir de negre) amb un futbolista menys.

Mentre degustàvem l'aperitiu amb que els regents del Bon Ibèric ens van obsequiar al descans, entre els immortals reunits a la seu social per veure el partit hi havia diversitat d'opinions. Estàven els optimistes de mena, que sempre confien en les possibilitats del seu equip, i d'altres que poc més que volien enviar a algú als lleons per dos partits desafortunats. Vist el vist avui, suposem que hi haurà més calma entre aquests segons, ja que és evident que per molt que ens capfiquem el Girona és el Girona, estar on estem és ja un èxit i s'ha de tenir un xic de paciència fins que tot rutlli com volem. O com a mínim abans de crucificar a ningú.

La segona part va començar amb una injecció d'esperança per a l'afició gironista. Juanlu va provocar un penal i Saizar, en el primer dels molts que farà defensant el nostre escut, el va convertir en el 2-1. El Girona semblava haver guanyat en intensitat i ganes el que havia perdut en efectius i el control del joc per part del nostre conjunt va ser la tònica d'un Almería que, tot s'ha de dir, a la primera meitat va aconseguir marcar quan millor estàven jugant els homes d'Agné.

S'acabava el partit i se succedien els canvis en un i altre bàndol, però entre els membres de la Penya Immortal encara es confiava en treure ni que fos un punt d'un partit en el que el Girona havia lluitat tant. Dani Nieto, en una exhibició de qualitat i força a les que ens té acostumat en el breu període que porta amb nosaltres, va habilitar al capità Moha per permetre-li anotar l'empat a 2. Esclat d'alegria al Bon Ibèric, entre abraçades i accessos de bogeria dels immortals que ja tenien ganes de veure recompensat l'esforç d'aquest bon Girona.

Deixant de banda el punt que ens sap a glòria i la sensació que amb menys vam fer més, aquesta darrera afirmació podem assegurar que no serveix per a la nostra penya, ja que ahir erem al voltant de 30 reunits per veure el nostre equip en el millor ambient blanc-i-vermell. Esperem que xifres com aquesta siguin una constant al llarg de la temporada i animem a tots els gironistes que vulguin veure el seu equip en bona companyia a passar-se pel número 3 del Carrer Pamplona del barri de Sant Narcís.

Per acabar, informar a tots els nostres socis i als aficionats del Girona FC en general que la Penya Immortal ha editat el seu tradicional calendari de la temporada 2011/2012. El llibret inclou el calendari de la Lliga Adelante i el del grup III de la Divisió d'Honor Juvenil, en el que participa el Girona. La portada d'aquest any està encapçalada per una fotografia del color que va donar la nostra penya a les graderies del Gol Sud en el partit que vam guanyar per 2 a 1 al Gimnàstic de Tarragona la temporada passada. Tothom que en desitgi un exemplar només l'ha de demanar de forma gratuita al Bar Bon Ibèric o als membres de la junta directiva de la Penya.

Fent "migas"

2011-08-31T13:55:00.000-07:00

Avui us presentem a uns nous amics, l'única penya catalana de l'Almería, es diu Peña terrassense "Las Migas". En José Pérez, vicepresident de la penya i pare del president, l'Aleix, ens explicava aquesta tarda que des de fa quatre anys es reuneixen al Frankfurt's Salmerón del C/ Mare de Deu del Socor de Terrassa per a seguir el seu estimat Almería. Aquesta penya ha arribat a tenir més de cent socis però com és normal a l'anar malament l'equip s'ha anat perdent afició i a dia d'avui no arriben al mig centenar, però no perden la il.lusió i comencen la temporada amb gran optimisme. Com podeu imaginar, ja hem quedat amb ells a la segona volta per a fer un dinar de germanor, potser amb "migas" i tot.
I si els amics de l'Almería seguiran el seu equip per la tele al Salmerón, nosaltres el seguirem al Bon Ibèric, una nova festa del gironisme ens espera dissabte a les 6 de la tarda, la Conxi i en Jordi ja estan impacients per a oferir-nos les begudes més refrescants i les seves millors tapes per a donar la benvinguda a la nova temporada. Us esperem a tots!.

Reforç de luxe

2011-08-26T14:15:00.000-07:00

Quan en David Fernández ens va comentar fa uns dies la seva intenció de deixar la Penya Guixols Costa Brava no vam dubtar un moment en oferir-li un càrrec a la nostra junta directiva. La veritat és que amb la mateixa il.lusió que ell va acceptar aquest nou repte, els nostres socis han rebut la notícia. I és que en David, soci de la penya des de fa quatre anys s'ha guanyat la simpatia i el respecte de tots nosaltres per la seva seriositat, capacitat de treball i sobretot per ser una bona persona amic dels seus amics.
Del partit d'avui no cal dir gaires coses, quan es perd 1-4 només pots felicitar al rival com hem fet nosaltres. En Cristóbal de la Penya Altzavares Nord que no ha pogut veure el partit per la tele ja que treballava, ens comentava aquesta nit que no s'esperava aquest resultat ja que la pretemporada feta pel seu equip tampoc havia estat per llençar coets, li sap greu que aquesta golejada hagi estat amb el Girona i ens ha desitjat molta sort pel que resta de temporada.
I és que resta molta temporada, avui hem vist que a l'equip li queda molt recorregut de millora però tan sols és el primer partit, l'any de l'ascens a segona també vam perdre el primer partit de la temporada a casa amb l'Alacant i vam acabar pujant.
Capítol a part és l'afició, abans del partit comentàvem que si repetiem l'entrada del Trofeig Costa Brava seria un èxit, l'hem superada i és que no poden haver miracles, al més d'agost la meitat de la gent està de vacances i l'altra meitat a dos quarts de set de la tarda està treballant, si sumem la tarda de pluja i fins i tot de fred que hem patit ens dóna un resultat de 2.300 espectadors a Montilivi.
Nosaltres mateixos avui no hem sigut ni l'ombra del que vam ser la temporada passada, ni el que serem aquesta i és que l'horari ha fet que molts del nostres socis més actius no hagin estat al camp.
Per acabar, desitjar-li molta sort a en Chechu, no ens acomiadem d'ell ja que és amic de molts de nosaltres i continuarem en contacte directament amb ell o a través dels nostres amics del Tete de la penya Sentimiento Blanquiazul.

Pinta bé

2011-08-15T16:41:00.000-07:00

La sort a la Copa Catalunya ens va tornar a esquivar davant uns joves blaugranes amb punteria i físic (a destacar també els reflexos de la seva defensa i porter, que ens van treure gols fets sobre la línia). Ens hauria agradat veure la competició en unes dates més amables. Segurament un altre gall hauria cantat al Girona amb el suport dels seus seguidors.

Dissabte en vam tenir la prova. Tot i que les vacances van afavorir la diàspora dels gironista fora dels límits de la nostra ciutat, als pocs que estàvem a l'estadi no ens van faltar ganes de veure en acció a les cares noves i a les que ja no ho són tant. El Trofeu Costa Brava ens va deixar la sensació de un Girona ordenat que no renuncia a fer un futbol una mica més elaborat del que s'acostuma a la categoria, tot un mèrit dels homes de Raúl Agné.El gol de Ion Vélez, tot i no ser maco, ens va donar la victòria. Un triomf que és símptoma del clima en que viu la parroquia blanc-i-vermella a pocs dies de l'inici de la Lliga (si la vaga no ho impedeix), ple de ganes de veure el que és capaç de fer aquest equip que per fi ha pogut fer una pretemporada tranquil·la en el pla social i esportiu, amb incorporacions ben estudiades que esperem que donin els fruits desitjats.
Potser som un equip petit, però en il·lusió ens guanyen pocs. Només cal veure les paraules del president a la presentació, posant-se com a objectiu els 10000 socis o als pares que van passar la tarda donant un bany de gironisme al seus fills a la zona infantil organitzada pel club.
Tot i no ser televisat, els immortals ens reunirem per escoltar per la ràdio el partit del Girona a Vigo (si tot va bé i se celebra). Si tu també sents aquesta il·lusió, apropa't a la nostra seu i viu-lo amb nosaltres. Endavant Girona!

Tret de sortida

2011-08-08T05:51:00.000-07:00

Cada cop queda menys per l'inici de la Liga Adelante 2011/2012 i el Girona va acabant de posar-se a punt per poder iniciar-la amb les majors garanties possibles. El balanç momentani de la pretemporada, si bé contra equips d'inferior categoria, està essent molt positiu i encara no coneixem la derrota. Aquests partits ens estan servint per conèixer les cares noves i de moment el que hem pogut veure en els partits en els que han estat presents membres de la Penya (tot i que no hi hem anat "en massa" com altres pretemporades, si que hi ha hagut alguns immortals a L'Escala, Perelada i Bonmatí) ens ha agradat força. Precisament, en la imatge que encapçala aquestes línies podem apreciar un moment de la victòria per 2 a 0 contra el Reus Deportiu que van presenciar en directe el nostre soci i amic Félix Sierra juntament amb el seu germà, el nostre president Pepe.

Avui, en un nou esglaó d'aquesta preparació, disputem les semifinals de la Copa Catalunya a Tarragona davant un Barcelona que, tot i estar plagat de no habituals i juvenils, serà una bona pedra de toc per als nostres jugadors, que podran calibrar el nivell del rival del dissabte al Trofeu Costa Brava, ja que si fa no fa suposem que les formacions blaugranes d'avui i el dia 13 seran iguals o molt similars.

Hi ha hagut diversos aficionats blanc-i-vermells que ens han preguntat perquè no hem organitzat un desplaçament per seguir al Girona FC en aquesta competició. La raó es ben senzilla: al dispustar-se els partits en dies feiners, la gran majoria dels socis de la Penya Immortal treballa i no hi pot assistir, motiu pel qual ens és impossible organitzar un autobús sense perdre una quantitat de diners que ara mateix la nostra associació no pot permetre's malgastar. Per un altre any seria d'agrair que la FCF utilitzés el sentit comú i es busqués un cap de setmana en el que disputar els partits. De ben segur que seria un èxit d'assistència com la celebrada el 2003 a Girona.

De totes maneres i en front a qualsevol adversitat, el nostre sentiment gironista no s'apaga i els immortals ens reunirem a la nostra seu per seguir el partit d'avui per televisió a partir de les 21:45 hores. Esperem que la injusta derrota de les semifinals de 2005 a Palamós (amb un gol anulat i un penal en contra d'alló més sospitosos) sigui "venjada" i podem aplegar-nos també demà per veure la final i qui sap si celebrar el primer títol català de la nostra història.
Emportar-nos aquesta copa seria motiu per a una gran festa, no sabem si tan gran com la que els nostres amics de la Penya Guíxols - Costa Brava han tingut aquests dies a la seva barraca del recinte firal de Sant Feliu. Així ens agrada, lluint els nostres colors per la província amb molt d'art (només cal veure el fenomenal montatge realitzat) i bon humor. Com no podia ser d'una altra manera, no els va faltar la visita de representants de la Penya Immortal.

Una segona pell

2011-07-12T10:25:00.000-07:00

La samarreta és per als aficionats a un club de futbol, juntament amb l'escut, un dels símbols que amb més orgull llueixen sempre que poden. En el cas del Girona no podia ser menys i després d'algunes temporades en les que s'havia trigat molt a conèixer el nou disseny de l'elàstica blanc-i-vermella, aquest any s'ha presentat amb un acte digne de qualsevol equip de Primera Divisió. Un símptoma més de que fa temps que a Montilivi es venen fent bé les coses.

Multitud de gironistes impacients per descobrir la nova aparença del seu equip sobre els terrenys de joc al llarg de la temporada 2011/2012 han respost a la crida feta per l'entitat per acudir a l'antiga Estació d'Olot, entre ells diversos socis de la nostra penya. Les noves equipacions, que han tingut com a primers models a Albert Dorca i Marcos Tébar, no han deixat indiferents a ningú. Potser la única cosa en la que hom coincideix és que resulten trencadores respecte a la línia seguida durant els darrers anys, sobretot la primera.L'uniforme titular que la firma nord-americana Nike ha dissenyat per als nostres jugadors juga amb l'amplada de les línies de la samarreta apreciant-se una mena de triangle invertit a la part superior. Per darrera és totalment vermella, color que substitueix al tradicional blau dels pantalons que sempre habia lluit el Girona FC. Pel que fa a l'equipació de visitant, la senzillesa n'és la nota dominant, ja que és totalment negra sense cap detall, molt en la línia de la que va dissenyar Diadora (també en negre) per a la temporada 2008/2009.

El cas és que el Girona ha modernitzat el seu look i de ben segur que molts dels que el seguim estem ja esperant en candeletes el moment de fer una nova adquisició per a la nostra col·lecció de parafernàlia gironista.

Felicitats Cristina

2011-07-10T10:30:00.000-07:00

"Pasan los años, pasan los jugadores, la directiva mañana ya no está, queda el escudo, queda la camiseta, los inmortales no dejan de animar..." Sí, amics, tots sabem que molt en la línia del que diu el nostre càntic, l'èxit del Girona FC és degut en bona part a les grans persones que sota d'un escut i una samarreta treballen any darrera any per a fer-nos feliços i als gironistes que portem el blanc i el vermell al cor. Quan dimarts veiem la nova samarreta del nostre Girona, potser s'escaparà un somriure de complicitat amb els jugadors que la portaran i és que el més important no és la samarreta, és lluir amb orgull els nostres colors. Un grapat d'immortals ens desplaçarem a l'antiga Estació d'Olot a les 6 de la tarda per descobrir un dels majors secrets de la pretemporada, en la que promet ser una tarda plena de sorpreses. I ara, parlanrt de gent que et fa feliç, no ens podem oblidar d'en Toni Carrera, una de les millors persones que corren pels camps de futbol i no és perquè ens hagi regalat aquest meravellós còmic, és simplement perquè és un gran amic que es fa estimar, com la Cristina que avui ha fet anys i a la qual des del nostre bloc volem felicitar.

Per acabar, i no és "xuleria", dir que som conscients de que no serem els més bons...

Tot correcte

2011-06-20T10:07:00.001-07:00

Prop de 30 socis van assistir a l'Assemblea de la Penya Immortal, quedant tots ells satisfets del que la junta directiva els va comunicar. Els membres de l'associació també van resoldre tots els seus dubtes sobre el funcionament i els comptes de la penya. Hem de dir que l'ambient va ser d'allò més distès i que l'acte va ser, com se sol dir en aquests casos, una autèntica bassa d'oli.
Un cop finalitzada la reunió, la Conxita i en Jordi ens van preparar un complet aperitiu ben regat amb una fresca sangria ideal per una nit calurosa com la de dissabte. Mentre el degustàvem, els presents vam seguir amb atenció el partit de tornada de la final de les eliminatòries d'ascens a Primera entre el Granada i l'Elx dels nostres amics d'Altzavares Nord. Tot i el gol final del nostre enyorat Xumetra, la sort va somriure als interessos de l'equip de la ciutat de l'Alhambra. Des d'aquí felicitem als blanc-i-vermells per la històrica fita i encoratjem als nostres amics franjaverds a tornar-ho a intentar l'any que ve, ja que encara que no hi hagi hagut fortuna aquest cop, amb la qualitat d'un equip com el que té l'Elx no serà difícil que l'any que ve tornin a estar en les posicions més altes de la classificació.
Per últim, i tot i que encara no està tancada al 100% la plantilla gironista, si que ens agradaria fer un darrer homenatge a jugadors com en Kiko Ratón, l'Albert Serra o en Dani Bautista que ja és segur que marxen. Valorem molt el seu esforç continuat, la seva lluita pels nostres colors fins i tot quan les coses, com la passada temporada, no rutllaven bé ni en l'àmbit esportiu ni en l'econòmic. Des de la Penya Immortal els hi desitgem el millor en les seves carreres futbolístiques a partir d'ara i prometem no oblidar-los com no oblidarem mai aquell ja mític penal del minut 93 de la 42ª jornada de la Lliga 2009/2010... Gràcies a tots.

Assemblea General 2011

2011-06-15T05:04:00.000-07:00

Arribades aquestes dates a la Penya Immortal Girona ens toca fer una mica de balanç de l'exercici i que millor que fer-ho a l'Assamblea General Ordinària de socis que celebrarem al Bar Bon Ibèric, la nostra seu, a partir de les 20:00 hores del dissabte 18 de juny.

En aquest acte, com ja es tradicional, repassarem l'activitat de la penya durant aquest any, presentarem les comptes, aprovarem els pressupostos per a la temporada vinent i tindrem un espai per a precs i preguntes en la que cadascú podrà dir la seva.

Aquest any, en vista de la crisi que a tots ens afecta, hem decidit unificar l'Assemblea amb el tradicional sopar de final de temporada per disminuir despeses. Un cop acabada la reunió, tindrà lloc al mateix bar un abundant pica-pica al que tots els assistents estaran convidats.

Des de la Junta Directiva animem a tots els socis a participar en l'Assemblea, ja que amb la seva presència garantiran la bona salut democràtica de l'associació i, de passada, podran compartir una bona estona amb la resta d'immortals tot comentant el millor d'aquesta 2010/2011 a la que ja diem adéu.

Vells amics

2011-06-03T10:05:00.000-07:00

Demà a Montilivi viurem un partit de festa. I es que és una autèntica festa assaborir aquesta Segona A sense urgències i amb tota la calma del món. En aquesta època en la que tants companys d'altres aficions estan de celebració, els gironistes som uns privilegiats al haver-ho estat dutant tota aquesta fantàstica temporada.

La foto de l'encapçalament potser no us diu gaire cosa, però guanya significat si us diem que és dels nostres vells amics de la Penya Quatre Gats Arlequinats del CE Sabadell al camp de la UE Figueres a l'any 2000. Són bastantes les vegades que durant aquests anys ens hem trobat amb en Guillem, en Cristian i companyia, tant a Tercera com a Segona B i la temporada que ve per fi ens trobarem a la categoria que mereixen les dues institucions a les que donem suport. Enhorabona als vallesans pel seu ascens!

No parem amb les felicitacions. Aquesta va especialment dedicada a gent com l'Ivan, un d'aquells vells rockers que mai moren que vam veure debutar amb el Girona al camp del Mataró i ha viscut les mil i una amb el Girona. I com en Martí, també porter del nostre Girona des que era un nen, que segur que veu l'Ivan com un gran professor. No podem tampoc deixar de recordar a en Javi Revert, que va acompanyar l'equip amb la penya al camp de l'Águilas a la promoció de Tercera a Segona B, on en Javi García es va convertir en tot un heroi pels seguidors blanc-i-vermells.

Podriem seguir així amb cada component de la UE LLAGOSTERA que ha passat pel Girona FC, però se'ns faria això massa llarg i el que de veritat volem és felicitar a aquest club germà de la província pel seu històric ascens a Segona B, sabent barrejar a la perfecció jugadors amb experiència amb joves promeses amb ganes de lluitar.

Veure les coses d'un altra manera

2011-05-22T09:59:00.000-07:00

La relaxació del final de lliga, coseqüència de la feina ben feta, a més de les baixes que el senyor Hernández Hernández ens va deixar com a souvenir de Cartagena, va comportar un partit com el d'ahir, en que tot i intentar-ho amb insistència no hi va haver-hi l'encert ni la concentració d'altres dies i ningú (ni els blanc-i-vermells ni els joves blaugranes) va arriscar més del necessari.

Dissabte al matí la nostra idea era fer una petita trobada a la nostra seu amb els companys de la Penya Barcelonista de Girona amb l'objectiu de comentar l'actualitat dels equips tot prenent alguna cosa a la nostra seu. Però el final del campionat s'apropa i la gent que segueix el món del futbol aprofita el bon temps i els matxs sense gaire res en joc per gaudir d'altres activitats en el seu temps lliure. Els principals responsables d'aquesta penya amb la que compartim barri tenien altres compromisos que ens van obligar a deixar-ho per més endavant. Queda pendent.

A la tarda, per al partit, vam canviar la nostra ubicació al Gol Sud per unir-nos a la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava a Preferent. L'objectiu, apart d'aplegar forces per animar al Girona, va ser col·laborar en la col·locació del mosaic amb el que es va rebre la sortida dels jugadors.

Tots els immortals ens vam unir al minut de silenci en record d'en "Teti" i el vam recordar mitjançant un crespó negre a la pancarta de la penya i alguns braçalets negres a les nostres samarretes gironistes. Descansi en pau.Durant el partit, vam animar de valent amb la col·laboració dels Xirois i els seus tambors, que també van ajudar a les noies de l'escola de funky amb la coreografia que van interpretar per entretenir als prop de 9000 espectadors que feien que Montilivi, tot i fer un sol de justícia, fes goig.

Al igual que el nostre canvi momentani de localitats (contra el Córdoba la Penya Immortal tornarà a estar a la seva zona habitual) ens va fer viure el partit d'una manera diferent, els amics que hem anat fent pel futbol espanyol al llarg de les darreres temporades també van viure un final de lliga ben diferent a la relaxació que per sort vivim els gironistes. Hauríem de valorar com en som d'afortunats.

En Joseba, president de la Peña Altza de la Real Sociedad, ens va dir que de tant com veia que patiria en el darrer partit contra el Getafe, va deixar el seu abonament a un amic txuri-urdin arribat des de lluny per veure com se salvava l'equip de Sant Sebastià. Luquetas i la resta dels amics del Real Zaragoza no tenien veu amb la que explicar-nos els nervis amb els que el 10.000 aficionats blanquillos van empènyer el seu equip a la victòria amb la que va segellar la seva permanència a Primera, divisió que compartiran amb el Rayo Vallecano i els amics que vam fer entre la seva afició, entre ells el barceloní Joan. Tant de bo la propera vegada que visquem emocions a final d'any pugui ser per algo semblant a la fita dels madrilenys...

A en Sergi

2011-05-20T06:39:00.001-07:00

En el dia que et plorem amb dolor recordem els moments d'alegria i felicitat que ens has regalat. Descansa en pau Sergi.

Les matemàtiques són una ciència exacta

2011-05-15T13:16:00.000-07:00

Al futbol dos més dos no sempre són quatre, avui n'hem tingut una bona mostra. Un equip que aquest matí ha perdut ha aconseguit fer-ho passar d'allò més bé als seus seguidors a Tarragona,, ja que aquesta tarda han pogut celebrat matemàticament l'ascens a Primera. Enhorabona, Betis. Per altra banda, Un conjunt que potser per a molts tenia al començament de la temporada una de les millors plantilles de Segona, el Tenerife, ha confirmat matemàticament el seu descens al pou de la Segona B. Ja ho em comentat via conversa telefònica amb les illes, però des d'aquí també volem donar una forta abraçada a tota l'afició del Tete i molt especialment a la penya Sentimiento Blanquiazul.
I sí, si a algú li diuen que el nostre Girona avui ha acabat el partit amb set jugadors, amb en Raúl també expulsat, que li han xiulat un penal als tres minuts, que la gent del Catagonova ha xiulat al final dels 93 minuts i el resultat ha estat d'un a zero, ens contestarà que al futbol dos més dos no són quatre. Però les matemàtiques no enganyen i avui és un gran dia pels seguidors del Girona ja que matemàticament estem salvats i estem molt i molt orgullosos dels nostres jugadors. La que vé serà la quarta temporada seguida del club blanc-i-vermell al futbol professional, un èxit que fa uns anys no ens hauríem atrevit ni a imaginar.

Uns altres dels que també estem orgullosos són els pupils de Ricard Casas. El més normal, després del gran esforç físic i mental fet el divendres, era una derrota més o menys per la diferència de punts que hem vist avui, però aquí no s'acava la temporada, ens sumem a la crida que ha fet TV Girona, Fontajau s'ha de quedar petit dimecres per acompanyar els nostres jugadors cap a la victòria.

També, ja que segurament tindreu ganes de fer algun comentari sobre si farem alguna cosa en senyal de protesta sobre l'arbitratge d'avui, només dir-vos que repetirem el que vam fer al començament de lliga després d'Alcorcón: mocadors, bosses d'escombreries, llençols, vestits i tot el que sigui de color negre per rebre la sortida de l'àrbit. En aquest article hem intentat reservar-nos la indignació (que ha arribat a límits insospitats per la grandària del robatori) per mostrar-la allà on veritablement l'hem de fer arribar a tothom, a l'estadi.

Gràcies Girona

2011-05-13T14:31:00.000-07:00

Quan va acabar el nostre partit vam rebre les felicitacions del portaveu de les penyes de l'Elche, "que grans que sou, gràcies i enhorabona", potser aquestes paraules resumeixem molt bé el que vam viure a Montilivi. Un equip, una afició i sobretot un club que jornada a jornada ens estem fent molt més grans. La recuperació com el gran futbolista que és en Chechu, l'explossió a l'estat com el gran davanter que és en Despo, l'humilitat, la il.lusió i el treball constant del nostre megacrack Jandro, només és el reflexe del treball setmanal amb molt i molt bon rotllo que viu aquesta plantilla a les ordres d'en Raul.

No tenim temps per pair les victòries, avui fem aquest article, quan potser el llegiu demà i al mon del futbol el que avui és blanc demà és negre, no estareu tan d'acord, però nosaltres avui, demà i sempre opinarem de la mateixa manera.
De la mateixa manera que opinàvem ahir al Bon Ibèric a la mitja part del gran partit de bàsquet que vam viure, el resultat no ens va acompanyar, però tots els gironins que vam seguir el partit ens vam quedar amb les ganes de dir a cada jugador, un per un, GRÀCIES GIRONA!.

Qui no ens ha pogut donar les gràcies a cap partit i això ens ha valgut perdre una paella gegant de franc a Tarragona és en Ricardo, president de la Federació de Penyes del Nàstic, en aquests moments està preparant una gran rebuda a les penyes del Betis, per això no hem perdut l'amistat, al contrari, passi el que passi fins al final de la temporada ja tenim molts objectius per complir. El primer és que els nostres germans del Nàstic i dels nostres germans de la U.D. Las Palmas es salvin. El fer la promoció d'ascens a primera no ha de ser un objectiu , serà un premi gros si guanyem tots els partits que resten fins a final de temporada

De bojos!

2011-05-08T16:04:00.001-07:00

Qui ens havia de dir que amb la preocupació que ens provocava la dinàmica negativa de les darreres jornades, tres gols de Despo i un de Luso al camp d'un ferm aspirant a l'ascens (i històric de Primera) ens donarien una dosi extra de tranquil·litat i il·lusió.

La veritat és que la setmana ja la vivíem amb molta il.lusió ja que el partit era anunciat pel Marca Tv i a l'igual que els nostres companys de la penya del Celta Penya Blau Cel ens vam aplegar a les nostres respectives seus per a veure el partit, ells al Via Galicia i nosaltres al Bon Ibèric, pocs minuts després de l'inici del partit en Manolo Devesa, el seu president, ens preguntava si nosaltres estàvem veient el partit, evidentment, li vam respondre que també nosaltres ens vam quedar amb un pam de nas. En fi, que vam assaborir la gran vistòria del nostre Girona escoltant la radio i això també ens va donar l'oportunitat, escoltant els comentaris que feia per les ones, el nostre jugador Jose, d'entendre que l'éxit assolit aquesta temporada es deu al bon rotllo que hi ha a dins de la plantilla, una plantilla molt ben dirigida per en Raul Agné.

Els deures ja estan fets a manca de cinc jornades, segellada la salvació virtual amb una victòria de prestigi a Balaidos, ha estat un gran premi a una gran temporada. Ara toca gaudir cada partit sense angoixes i qui sap si encara podem tenir un premi molt més gran.

Per començar aquests cinc partits de festa tenim dijous la de la gent jove a on s'espera una gran entrada i a on el club te previst fer un homenatge als éxits del futbol base.

Va ser un cap de setmana rodó, uns quants membres de la penya no es van voler perdre l'emocionant partit de bàsquet a Fontajau a on el nostre Girona F.C. ha fet reviure a tots els amants de la cistella els dies de glòria viscuts amb el Valvi primerament i l'Akasvayu als últims anys a l'ACB.

Esperem que aquest hagi estat el primer cap de setmana de joia dels que ens esperen fins a final de la temprada en tots els esports a on els equips gironins estan representats.

Nous objectius

2011-05-03T09:32:00.000-07:00

Dani Lagi, el genial humorista que amenitza els descansos a Montilivi, cercava impregnar-se de gironisme i de l'esperit que es viu cada diumenge a la graderia per connectar encara millor amb el públic de l'estadi, així que va decidir fer una visita a la Penya Immortal Girona al Bar Bon Ibèric. La trobada de dissabte a la tarda, si entre nosaltres ja sol regnar el bon humor, va ser d'allò més divertida amb la companyia d'aquest artista. Amb en Lagi vam comentar l'estat de l'equip i la seva actualitat, a més de intercanviar impressions sobre l'animació al nostre camp i les cançons que habitualment canta la penya. Tot i que va ser breu, va resultar fructífera.

No en va, al descans del partit del Rayo, quan encara guanyàvem, en Lagi va convidar a dos dels nostres membres, en David i l'Òscar, a participar al seu show. De lluny, el que millor s'ho va passar va ser l'Òscar que va aconseguir que tot l'estadi s'arranqués amb el ja clàssic "Alé Girona alé, alé, alé" i després va fer notar la seva fidelitat a la penya amb un brillant "Im-Im-Immortal!". El somriure que teníem per 1 a 0 momentani es va fer encara més gran.

Jandro va estar a punt de fer el 2 a 0 en una falta que el pal va evitar que fos gol. El colegiat també va deixar en groga una acció en la que un davanter del blanc-i-vermell va ser interceptat pel darrer defensor madrileny. També podria haver aturat el joc quan Jose es va lesionar pel que queda de temporada i els vallecans van seguir fins rebre la fal ta que va originar l'empat. Però en general s'ha de dir que el Rayo va demostrar que la qualitat dels seus jugadors, independentment de que cobrin o no, està d'acord amb el seu lloc a la classificació. El Girona té l'equip que té, capaç de coses molt bones com la ratxa que ens va fer somiar amb la promoció i d'altres de més dolentes com aquests darrers partits en els que no hem estat al nivell d'altres ocasions. Però hem d'estar contents: amb una victoria i algun puntet més podrem viure per primer cop en aquesta tornada a Segona un final de temporada sense patiments. Aquesta, juntament amb la nostra estima incondicional pel Girona, és la raó que va motivar que fins i tot amb 1 a 3 ens quedéssim animant amb força.

El que si que viuran un final de temporada mogut, però per a bé, serà el Girona FC de bàsquet, que està disputant els play-offs d'ascens a la Lliga ACB. En la primera ronda contra el Isla de Tenerife Canarias. Després de dinar plegats al Restaurant El Veïnat de Salt, uns quants dels nostres membres es van acostar diumenge a Fontajau per donar suport als blanc-i-vermells de la cistella. La feina ben feta i la sort es van aliar per posar el 2-0 a la sèrie. Esperem que continuin tant bé!

Espines

2011-04-26T07:14:00.000-07:00

Tot i la crida que vam fer entre penyistes i aficionats per anar a Salamanca, van ser massa els impediments que se'ns van presentar (les vacances, la crisi, la distància...) i al final no vam poder organitzar l'autocar. Malgrat això, un bon grapat de gironistes ens vam aplegar al Bon Ibèric per viure per televisió el nostre particular "Via Crucis" al costat de l'equip. El Girona va fer un del pitjors partits de la temporada, però es ara quan necessita el nostre suport més que mai. Venen partits contra equips de la part alta de la classificació, com el de diumenge contra el Rayo, i Montilivi ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies. Estem cridats a ser el jugador número 12 i tornar a fer del nostre camp aquell lloc on els grans de Segona sempre es deixen punts.Com a anècdota d'aquests dies de relax, dir que després de fer un tomb per la Rambla i visitar la sensacional paradeta del Girona Futbol Club, el nostre soci Félix Sierra va trobar-se amb el nostre apreciat Kiko Ratón i no va deixar escapar la oportunitat d'immortalitzar-lo (i mai millor dit) juntament amb la seva esposa i la seva filla, que feia anys aquell mateix dia. Felicitats! Endavant Girona!

No podem fallar: amb el Girona a Salamanca

2011-04-18T13:53:00.000-07:00

Aquest divendres el Girona FC es juga a Salamanca gran part de les seves opcions de seguir somiant amb fer quelcom encara més gran del que ja ha aconseguit a aquestes alçades de temporada. Les penyes blanc-i-vermelles ho sabem i per això organitzem un desplaçament per animar als nostres jugadors a terres castellanes en colaboració amb el Girona. El preu serà de 50 € (incloent l'autobús i l'entrada), però perque el viatge es pugui realitzar i el club ens subvencioni amb una quantitat que permeti que l'import a abonar per persona sigui aquest serà necessari que com a mínim omplim un autocar, unes 50 places.

Les inscripcions es poden dur a terme a les seus de la Penya Immortal Girona (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona), de la Miki Albert (Restaurant El Veïnat de Salt) i de la Guíxols - Costa Brava (Bar La Llesca de Sant Feliu de Guíxols) o comunicant-se directament amb els directius de les mateixes. Preguem confirmar assistència el més aviat possible, ja que dimarts cap a les 19:30 hauríem de confirmar al club si estem en disposició de fer l'autocar.

Sabem que aquest viatge resulta més car que els anteriors, però es ara quan toca fer un esforç per retornar als jugadors tot el que ens han fet gaudir al llarf d'aquesta inoblidable temporada.

ENDAVANT GIRONA!
ENDAVANT GIRONISTES!

La grandesa està en tornar-se aixecar

2011-04-17T15:03:00.000-07:00

Aquesta hiperactiva jornada de la Penya Immortal va començar el divendres al Restaurant "L'Art del Bocata" del carrer Figuerola, on ens vam reunir les penyes amb representants del club i del grup percussionista Xirois de Santa Eugènia. A la trobada, entre altres coses, vam acordar que els joves d'aquesta colla se situarien a la nostra zona de l'estadi per intentar coordinar els seus tambors i instruments amb els nostres càntics. La veritat es que pel que vam poder veure al partit, va ser un complet èxit, al anar acompassat molta més gent seguia les cançons (encara que fos només picant de mans, cosa que ja dóna molt d'efecte) i el nivell d'animació, almenys pel que fa al nostre sector, va ser dels millors de la temporada. Fins i tot vam aconseguir engrescar més d'un cop bona part dels 8.167 espectadors presents a l'estadi.

El que acabaria essent un amarg dissabte va començar de bon matí carregat d'humor i rialles amb la preparació d'un tifo al més pur estil dels que es veuen en les grans cites del futbol mundial, si bé a l'escala que els nostres mitjans ens permeten. Gràcies a la col·laboració del club, que va cedinr-nos altre cop les cintes blanc-i-vermelles que ja vam utilitzar contra l'Albacete, els quatre immortals que vam pujar a Montilivi el matí de dissabte vam poder preparar una autèntica bandera gegant del Girona que cobria tot el bloc on habitualment es coloca la nostra penya. Agraïm la col·laboració de tots els seguidors de la nostra part del gol sud, sense ells no hauria estat possible donar aquest toc de color a la graderia.
El partit va ser estrany. Després d'una primera part no massa vistosa, els gironistes ens les prometiem feliçes gràcies als dos gols de Despotovic. Bogeria col·lectiva a la graderia: es veia la tocar la possibilitat de classificar-se per a les eliminatòries d'ascens. Aquesta eufòria es va veure substituida per un xic de nerviosisme (que no van apagar els ànims del públic al seu equip) quan l'Elx va fer el 2-1, i per un sil·lenci sepulcral després del gol de Bodipo. Ens vam quedar sense paraules, després de lluitar 93 minuts contra un dels equips més forts de la categoria un punt ens semblava poc per l'esforç dels nostres, tot i el bon partit dels franjaverds. Però es ara quan els jugadors més necessiten sentir que tenen una afició al darrera, el nostre objectiu ha de ser donar-ho tot en els propers partits per tal que es recuperin d'aquests cops que formen part de aquest esport que té la capacitat de ser bell a la vegada que cruel.Tot i la devallada en l'ànim col·lectiu, hi ha coses que no es poden deixar de banda i alguns membres de la nostra penya van anar a saludar a un dels jugadors més estimats a Montilivi els últims anys, que va tornar dissabte a la ciutat dels quatre rius com una de les estrelles d'aquest Elx que apunta alt. Li desitgem tota la sort del món (sempre que no es creui amb els interessos del Girona, je je).Per treure'ns el mal regust que ens va quedar, un grapat de nosaltres va acompanyar diumenge l'equip femení del Girona en el seu partit contra la Penya Blanc-Blava La Roca al camp de Sant Ponç. El 6-0 final a favor de les blanc-i-vermelles els va fer aconseguir matemàticament una plaça per disputar la promoció d'ascens a la Superlliga nacional. Els hi desitgem des d'aquí la millor de les sorts.

Fred i calor

2011-04-04T08:25:00.000-07:00

No deixa de sorprendre'ns el nostre club aquesta temporada. El Girona va posar en marxa una iniciativa per la qual els socis que ho vulguessin podien anar a passar el dia a l'estació d'esquí de La Masella per només 10 euros. Tot i que entre els nostres membres no contem amb grans esquiadors, fins a 11 immortals van desplaçar-se al Pirineu per passar una agradable jornada en familia a la neu.

El diumenge al matí encara n'hi va haver alguns que tenien ganes de marxa, y no van dubtar en acompanyar el nostre Juvenil A en el partit en el que, gràcies a la seva victòria per 1 a 0 davant la Gramenet, va segellar la seva permanència a la Divisió d'Honor. L'ambient va ser força bo, amb una gran presència d'espectadors a la tribuna de l'estadi de Montilivi. Tant era així que ens vam arrencar amb alguns càntics d'ànim pels nois de blanc-i-vermell. L'anècdota de la jornada va ser descobrir com un petit grup de nens de les categories inferiors del Girona va demostrar haver-se après a la perfecció els càntics que habitualment entonem els dies de partit (i fins i tot inventat algun de propi). Tot un honor el crear escola en quant a animar al nostre equip es refereix.
Ja a la tarda vam presenciar en directe al Bon Ibèric, a través de la retransmissió de les càmeres de Gol TV a El Toralín, el partit del primer equip gironista contra la Ponferradina. El Girona, tot i enfrontar-se al cuer, va pecar de poruc com tantes vegades a fora. La pilota parada va tornar-nos a fer massa mal i un llançament de falta va avançar els lleonesos. Tot i això, al final del partit ens vam posar les piles, Chechu va aconseguir avançar i si la sort hagués estat del costat de Despotovic o Peragón estaríem parlant de tres punts més al nostre sarró en comptes d'un.Tot i això, un empat fora mai pot ser dolent i més tenint en compte que venen dos partits seguits a casa. Si els guanyem, portarem quatre seguits sense conèixer la derrota i aquest 1 a 1 a Ponferrada quedarà com una anècdota més del campionat.
Ara que parlem dels dos pròxims compromisos, Las Palmas i Elx, tenim precisament una fotografia que els relaciona a tots dos amb el Girona. Canaris i il·licitans van enfrontar-se la passada jornada a l'Estadi de Gran Canària, ocasió que el nostre amic Óscar de la Peña El Recibimiento de la Unión Deportiva va aprofitar per fotografiar dos dels seus components amb un jugador franjaverd molt especial, Jordi Xumetra, fins a la temporada anterior jugador gironista. Els hi enviem una afectuosa salutació a tots esperant poder veure'ns aviat.

Com contra el Múrcia

2011-04-01T12:06:00.000-07:00

A les acaballes de la temporada passada, els gironistes vam desafiar la pluja per animar al nostre equip a Montilivi davant el Múrcia i així ajudar-lo a aconseguir la permanència a la Liga Adelante a la que tant ens havia costat arribar. Finalment, aquell suport va ser recompensat amb escreix, encara que vam haver de patir fins a l'últim segon.

El diumenge els aficionats del Girona FC tornem a tenir una cita vital per a l'entitat. En aquest cas qui es juga la categoria es el Juvenil A. Tant important és la continuitat dels joves blanc-i-vermells a la Divisió d'Honor que el club ha decidit traslladar el partit de l'escenari habitual dels seus partits, el Camp Municipal de Torres de Palau, a l'Estadi de Montilivi.

El partit contra la Gramenet, ja descendida, començarà a les 12 del matí i l'entrada serà lliure. El Girona vol que la seva gent faci costat als juvenils, ja que si guanyessin ho tindrien tot de cara per salvar-se (el seu rival més directe, el San Francisco, se la juga davant un Barcelona que lluitarà pel títol de campió del grup).

La Penya Immortal ja te decidit respondre a la crida i hi serà present, al igual que ho serà en esperit a la tarda a Ponferrada, on el primer equip buscarà no desenganxar-se del somni de les eliminatòries d'ascens. Aprofitant que fan el partit per Gol TV, el veurem, com sempre, a la nostra seu. Us esperem al Bon Ibèric a partir de les cinc de la tarda! Endavant Girona!

Profeta Galiano

2011-03-27T13:13:00.000-07:00

L'àrea social del club, a través de la seva coordinadora Joana Egea, va tornar a ajudar-nos a donar color a la graderia de Montilivi. El Girona FC ens va proporcionar dos grans rollos de plàstic amb els colors de la nostra samarreta, amb els que quatre voluntaris de la Penya Immortal vam fer un petit muntatge al nostre gol dissabte al matí. Tot i que el resultat va ser força satisfactori, com veiem a la fotografia proporcionada pel nostre soci José Lara; aquestes tires de colors que es van poder veure contra l'Albacete només son una prova pilot. La idea és repetir l'experiència en pròxims partits amb major quantitat de les mateixes i ampliant l'acció a altres zones de l'estadi.

Just quan marxàvem cap a dinar després d'haver estat treballant en la col·locació dels plàstics, els immortals presents al camp ens vam trobar amb Javier Galiano, delegat de l'equip. L'antic col·legiat de Primera Divisió, preguntat per les sensacions que tenia respecte al partit que es disputaria aquella tarda, va afirmar que veia a l'equip amb moltes ganes i que ell veia un 3-0 rotund. I a la vista està que no anava desencaminat.
Ja durant el matx, també vam comptar amb un megàfon cedit pels nostres amics de la Penya Guíxols - Costa Brava, amb el que vam acompanyar els nostres habituals càntics durant alguns compassos del joc. Els jugadors blanc-i-vermells van anar de menys a més, en un partit en el que Roberto Peragón va donar una autèntica lliçó d'entrega i qualitat, liderant una victòria que va fer notòria les diferències de forma entre tots dos equips a aquestes alçades de temporada.

Una pas enrere per agafar arrencada

2011-03-22T10:20:00.000-07:00

Amb la jornada acabada, el Girona FC va presentar-se a Zorrilla amb ferma voluntat d'oblidar els dos mals tràngols esportius que han suposat les derrotes davant Recre i Betis. Tot i l'evident qualitat d'un rival configurat per lluitar per l'ascens de categoria, els jugadors gironistes van saber contenir els intents d'apropar-se de la davantera del Valladolid i reduir tant com va ser possible les seves ocasions de gol (encara que Santamaria hagués de tornar a lluir-se amb algunes de les seves aturades espectaculars). Fins i tot en Ranko se les va empescar per estar a punt de fer gol en la nostra única oportunitat a la primera part.

El segon temps va veure com, a mida que passaven els minuts, els blanc-i-vermells (ahir de taronja) s'anaven traient la son de les orelles, amb ocasions on només la mala fortuna va impedir que la pilota acabés dins la porteria contrària, com la que va tenir Jandro a l'àrea petita. Aquesta mala sort es va posar de manifest altre cop en la jugada prèvia al gol de l'equip castellà: Peragón , en comptes de xutar, va optar per fer una passada a la frontal que va ser interceptada pels defenses. Després, el que ja tots sabem. Una situació en la que Noguerol es va despistar i que un murri com Javi Guerra, el màxim golejador de Segona, va convertir en tres punts per al Valladolid.
Als immortals aplegats al Bon Ibèric ens va fer mal aquest gol. Els 84 minuts de resistència van quedar en no res i això emprenya a qualsevol. Però de la mateixa manera, valorem molt la feina d'una plantilla que està donant tot de sí i sabem que es qüestió de dies que recuperem una ratxa semblant a aquella que ens va fer somiar i vessar Montilivi per gaudir de l'excel·lent moment de forma de l'equip contra el Granada.

Es presenten ara dos partits seguits a casa, el primer contra l'Albacete aquest dissabte a les 6. Treure els 6 punts en aquests enfrontaments ens tornarà de manera ferma a la lluita per la promoció (de la que, de totes maneres, encara no estem descartats) i canviarà la nostra forma de percebre aquestes tres derrotes, hauran estat simplement un parèntesi per impulsar-nos amb més força cap amunt.

Es hora de que tornem a l'equip part del que ens va donar en aquella magnífica ratxa. Ara ens toca fer caliu a l'estadi i ser nosaltres el qui els "enganxem" a ells.

Per a un altre moment

2011-03-14T11:52:00.000-07:00

Deiem que Sant Narcís ens hauria de donar un cop de mà perque la pluja no ens aigüés la festa del que havia de ser el millor partit de la temporada... però es veu que el nostre patró va decidir guardar-se aquesta ajudeta per un moment en el que al Girona li faci vertadera falta.

L'espectacle es va ressentir, ja que la gran quantitat d'aigua acumulada sobre el terreny de joc va evitar que dos equips que venen demostrant un gran nivell de joc fossin incapaços de mostrar-nos quelcom més que esforç i ganes sobre la gespa de Montilivi. Al final un cop de cap afortunat a la sortida d'un còrner, gairebé de l'única manera que es podia fer gol, va donar els 3 punts al Betis.

Fora de l'estadi, es va tornar a notar les ganes del club per engrescar a la gent, i tot i que el restaurant es va haver de deixar per un altre dia pel temps, sí que hi va haver una carpa amb activitats per a fer gironisme entre la mainada. Fins i tot la responsable de l'àrea social, la nostra amiga Joana, tenia pensat en fer un mosaic al nostre gol, acció que ajudarem a fer possible quan les condicions climatològiques ens tornin a respectar. Aquest interès per fer gran el Girona es el que ha fet que tot i el ruixat de dissabte 5200 espectadors donessin color a les graderies de Montilivi, en el que no es port considerar, ni molt menys, una mala entrada.
No tot van ser males notícies per a la Penya Immortal, ja que com a mínim si que vam tenir l'oportunitat de seguir fent el que més ens agrada, fer amics. Al matí ens vam trobar amb la Peña Bética de Santa Coloma de Gramanet a la nostra seu, on vam compartir cerveses i dinar tot comentant l'actualitat d'ambdós equips i com veiem el partit que es jugaria a la tarda. Una molt bona estona que esperem repetir aviat (si pot ser a Primera, molt millor, je je).

No ens hem de desanimar per aquestes dues derrotes. Algun dia s'havia d'acabar la ratxa i l'únic que hem de fer es retrobar-la es seguir recolzant als nostres jugadors i que aquests també continuin exhibint les ganes de treballar i fer les coses bé que estan essent la tònica de la temporada. Ara, a pel Valladolid!

"Manque llueva"

2011-03-10T13:30:00.000-08:00

Qui ens havia de dir, quan fa uns anys lluitàvem a 3ª i fins i tot més avall, que un dia tindríem l'honor de protagonitzar un dels ja clàssics cartells dels partits que es disputen al Benito Villamarín. Tot un goig veure equips potent passant per Montilivi, i més encara ara que tenim un Girona que s'ha fet fort a base de constància i treball i està capacitat per presentar-se com un conjunt complicat de superar per al Real Betis.

Dissabte serà un altre jornada de joia per a l'afició blanc-i-vermella, que està cridada a tornar a repetir el fantàstic ple viscut al nostre estadi en el partit contra el Granada. El Betis té molts seguidors a Girona i províncies properes i ben segur que té molt de suport a les graderies, raó de més perquè vinguem a veure l'espectacle que tindrà lloc a les 4 de la tarda a la nostra "muntanya màgica" i ho fem amb ganes d'animar fort.

Nosaltres, com a bons gironistes, entenem que la competitivitat sobre la gespa res te a veure amb l'ambient fora de l'estadi, així que, com és habitual amb les aficions que ens visiten, estem fent gestions per tractar de reunir-nos i fer un acte de germanor amb la Peña Bética de Santa Coloma de Gramenet. Les previsions metereològiques han anunciat pluges, però confiem en que Sant Narcís ens doni i un cop demà i el temps ens respecti. La idea es aprofitar que el club posarà a disposició dels aficionats des del matí un bar restaurant (a més de jocs infantils) instal·lat a l'explanada de davant de Montilivi per dinar-hi tots plegats abans del partit, cap a la una del migdia. Encara estem pendents de confirmar si farem una petita recepció al Bon Ibèric.

El que si tenim ben clar es que faci el temps que faci, els immortals estarem preparats per anar al camp a passar-ho bé i donar ales al nostre Girona.

Per Carnaval, tot s'hi val

2011-03-07T09:54:00.000-08:00

Abans d'explicar com va ser aquest intens cap de setmana, estem obligats a agrair la seva fidelitat a l'equip als 50 valents gironistes que van acompanyar als nostres jugadors a Huelva, en especial als nostres socis Rafael i Félix, que van deixar ben alt el pavelló immortal . A la nostra penya coneixem bé lo difícils que es fan tantes hores de carretera quan el regust que t'ha deixat el partit és dolent i per aquest motiu els hi donem tot el nostre suport i els animem a no defallir i seguir animant al Girona lluny de casa sempre que puguin.

Passem ja a l'acció viscuda pel gruix dels immortals a la capital del Gironès durant aquests darrers dies. El dissabte a la nit, en ple ambient de festes de Carnaval repartides per tota la Costa Brava i la resta de la província, al Bar Bon Ibèric no van voler ser menys i ens van organitzar un entretingut sopar al que van assistir un bon grapat dels habituals de la nostra parròquia blanc-i-vermella, disfressa inclosa. Una nit plena de rialles que ens va tornar a recordar que a la Penya Immortal hem aconseguit que ens uneixi quelcom més que ser aficionats del mateix club de futbol.
El diumenge al matí, amb el mono de futbol en viu, uns quants membres de la penya ens vam apropar al Camp Municipal de Torres de Palau per donar forces als nois del Girona juvenil en el seu important partit contra l'Espanyol. Allà ens vam trobar amb alguns companys de la Penya Miki Albert amb els que vam passar una solejada i agradable estona, tot i que el resultat (0-5 en contra dels interessos blanc-i-vermells) seria, desgraciadament, un preludi del que es viuria a la tarda a terres andaluses.

A la tarda, com ja vam dir després del partit contra el Granada, l'Antonio va compartir el pernil que havia guanyat a Villarreal amb tots els socis de la penya que van voler. Abans havíem sofert un cop fort al escoltar com l'equip dels seus dos fills era golejat pel Recreativo trencant-se així la espectacular ratxa de victòries i imbatibilitat que durava des d'inicis d'any. Diu el refrany que las penas con pan, son menos i en aquest cas no hi podríem estar més d'acord. No només pel pernil i la bona companyia viscuda ahir, sinó per tenir l'alegria de dir que al Girona, després d'una derrota per 4-0, no li podem retreure res. És molt diferent que si estiguéssim en una situació d'incertesa a la classificació com l'any passat, aquesta temporada l'intens treball ha donat molt bons resultats i ens està permetent somiar amb aconseguir la fita més important en la historia del Girona Futbol Club.

Ni el gustós pernil ni l'amarga derrota ens han tret la gana, volem més victòries i estem segurs que els jugadors també. El Betis serà un dur rival, però a Montilivi ja hi han caigut equips de la talla del Zaragoza, la Real, el Tenerife, l'Hércules o el Valladolid, així que dissabte tots els gironistes estem cridats a fer reviure els grans ambients viscuts aquesta temporada i marcar el primer gol amb el nostre suport.

Esclata Montilivi (a dins i a fora)

2011-03-01T16:12:00.000-08:00

Havia de passar i ha passat avui. inimaginable per a molts dels que vam anar a Vila-Real dissabte. La Joana també ho afirmava "si aconseguim tenir l'ambient de l'últim partit a casa serà un èxit". Veure Montilivi amb 9300 persones un dimarts a les nou del vespre, amb molts abonats sense poder entrar al camp, és molt més que un èxit. El nostre damnificat és l'Óscar, abonat del nostre club i un immortal més, que s'ha apropat al camp gràcies a que el seu pare que l'ha anat a buscar a la feina, però no ha pogut entrar i ha hagut de marxar a veure el seu Girona al Bon Ibèric. Ja a la nostra seu el seu somriure "picarón" reflexava de que quelcom s'està fent bé al Girona, a més de mostrar que si s'ha d'anar a Huelva es va.

I és que és així com funciona un equip, no calen paraules ni trucades, amb una nota en paper o amb una mirada ens entenem tots plegats.

A Huelva hi assistiran membres de la nostra penya. D'altres es quedaran a Girona per motius laborals però ho compensaran vivint la nit de Carnestoltes a la nostra seu i diumenge es menjaran amb l'Antonio (pare d'en Jose i l'Àngel) el seu pernil mentres escoltem com el nostre Girona, des de l'humilitat que ens ha acompanyat fins ara i no ens ha de deixar mai, intenta superar el degà del futbol espanyol.

Sabem gaudir i patir

2011-02-28T05:26:00.000-08:00

En un altre èxit d'organització per part del club, més de 600 gironistes vam fer nostre la Ciutat Esportiva del Villarreal. I no només aquest recinte, sinó bona part de la vila i rodalies en un d'aquells dies que quedaran marcats per sempre en la memòria col·lectiva de l'afició blanc-i-vermella.

Per començar el dia amb bon peu i fer una mica més amè el llarg viatge, a l'autocar en el que viatjàvem els membres de la Penya Immortal, a part de la porra organitzada pel Girona FC, vam fer el ja clàssic sorteig d'un pernil entre els assistents, essent-ne el guanyador l'Antonio Martínez (el pare dels nostres estimats Jose i Àngel).
Un cop arribats a Villarreal, vam entrar molt aviat en contacte amb els nostres amfitrions, la Penya Celtic Submarí. El pare d'un dels conductors que portaven la gran marea blanc-i-vermella viu allà i ens va esperar molt amablement a l'entrada de la població amb el seu cotxe per guiar-nos fins a la seu de la penya. Aquesta agrupació, que compta amb sis centenars de socis, comparteix la seva passió pel conjunt groc amb el suport al Celtic de Glasgow, ja que va ser fundada arran d'un enfrontament entre ambdós equips en competició europea. Es tracta de tota una institució a la seva ciutat i per comprovar-ho només calia fer un cop d'ull a l seu local, ple de bufandes i banderes de les aficions que havien rebut. Per si fos poc, col·laboren anualment en nombrosos actes benèfics. En definitiva, que son uns autèntics cracks.
Estant en terra d'arròs, al menú no podia faltar-hi una bona paella, i els nostres amics castellonencs es van encarregar de que així fos, cuinant-ne dues de gegants de les que vam gaudir d'allò més. La comunió i el bon ambient en el dinar va ser total i com ja és tradicional la Penya Immortal Girona va agrair aquesta afectuosa rebuda amb unes paraules molt emotives del nostre president Pepe Sierra (recordant aquella promoció de l'any 1992 en la que el Girona va guanyar 2-4 al Villarreal) i fent entrega d'una bufanda blanc-i-vermella que ben aviat es va fer un lloc entre les que decoraven la sala.
Un cop compartida una bona estona de gresca, ens vam encaminar al camp per retrobar-nos amb la resta de l'afició gironina i veure el partit. Feia goig veure el petit estadi del club groc tenyit amb els colors blanc-i-vermells en la totalitat d'un fons i bona part d'un dels laterals. I es que aquest cop, més que mai, el nostre suport va ser el jugador número 12. Vam passar de cridar amb força el gol de Jandro a patir amb una segona part on vam rebre un setge que ni els de la Guerra de la Independència. El treball col·lectiu va ser com sempre la clau del triomf, si bé no seria just oblidar al gran heroi del Girona en aquest matx: Roberto Santamaría, que va aturar tot el que es va apropar a la porteria (i el que no, com ara la cessió que es va inventar l'àrbitre a pocs minuts del final, li vam ajudar a aturar nosaltres amb el cor).
Finalitzat el partit, l'afició va acomiadar-se dels jugadors, cos tècnic i directius com ho hauria fet amb autèntics campions mentre pujaven al seu autocar, en el que ja s'està convertint en una tradició. Ara hem de mirar tots al partit de demà davant el Granada i fer reviure aquest ambient. Els números diuen que l'equip millora amb el suport de l'afició, i a tots plegats ens toca demostrar que a aquestes alçades de temporada estem en condicions de dir que el quart classificat és un rival directe en el camí cap als nostres objectius.

Segueix el somni. Propera parada: Villarreal

2011-02-19T14:16:00.000-08:00

Per a molts el Girona està essent l'autèntica sorpresa de la temporada a la Liga Adelante. Sí, és cert que ni els gironistes més optimistes pensàvem que arribaríem a poder flirtejar amb les places de promoció a 1ª, però si ens ho mirem fredament, no es tan sorprenent aquest momentani èxit. Un equip que ho dona tot sobre la gespa i que s'ha reforçat bé. Un club que a nivell institucional ha fet desaparéixer els dubtes que generava temporades anteriors i ha aconseguit engrescar a la gent perquè vingui a Montilivi (7725 persones ahir). Una afició que cada cop creix més i se sent orgullosa dels seus colors arreu on va. Amb ingredients de tant alta qualitat com aquests, era difícil que el pastís no sortís bo.

Una mostra més de que l'esperit d'unió del "Tots som Girona!" impregna a tots els qui creiem en l'equip ens la va donar el nostre capità Gerard López. Tot i que aquesta temporada no està tenint tots els minuts que segurament desitjaria, quan alguns membres de la Penya Immortal ens vam acostar a parlar amb ell després del partit de divendres el de Granollers es va manifestar implicat com el que més en la lluita del Girona per arribar tan amunt com li sigui possible.
Del partit podem dir que vam tornar a gaudir d'una exhibició dels blanc-i-vermells, com ho prova que l'estadi acabés fent l'onada i botant com ja vam fer a Barcelona i Huesca. Destacar només a Jandro i Despotovic seria injust, ja que el treball dels homes d'Agné, des del primer a l'últim, va demostrar que es mereixen tots els nostres ànims i que estan engrescats amb la possibilitat de aconseguir la fita més gran de la història del Girona.
És vital seguir en aquesta línia: cada cop tenim el descens més lluny i un cop salvats qui sap si la injecció de moral no ens farà més perillosos del que ningú pugui imaginar... El club ho sap i novament dóna la oportunitat als seus socis i simpatitzants de viatjar a Villarreal per presenciar el partit entre el filial groc i el Girona FC. L'estadi on el Villarreal B juga els seus partits és de reduides dimensions, raó de més perque el gironisme es desplaci en massa i faci sentir als seus jugadors com si estiguessin a casa. Els immortals no fallarem en el que serà el nostre sisè desplaçament de la temporada oficial, després de Tarragona, Albacete, Elx, Barcelona i Huesca.
El preu del viatge és de 10 € i inclou l'autocar i l'entrada per al partit. Els aficionats estan convocats a les 7 del matí del dissabte 26 a l'Estadi de Montilivi per tal de poder sortir a les 7:30. Els socis i simpatitzants de la Penya Immortal Girona que desitgin assistir-hi poden inscriure's i recollir el seu tiquet a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3 de Girona) fins el dijous dia 24. També hi hauran tiquets disponibles a la seu de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 87 de Salt), a la de la Penya Guíxols - Costa Brava (Bar La Llesca, Rambla de Joan Bordas, 32, Sant Feliu de Guíxols) i a les oficines del club. En quant al dinar, en principi és per lliure, però com sempre buscarem que tots els immortals tinguem la possibilitat de dinar plegats. Anirem informant puntualment als inscrits sobre les novetats a mesura que ho tinguem tot confirmat.

Us hi esperem a tots! No falleu al vostre equip!

Fenomenal

2011-02-15T06:42:00.000-08:00

Un altre desplaçament massiu de l'afició del Girona (més de 300 blanc-i-vermells mobilitzats) i una altra gran resposta i jornada per als prop de 50 immortals que vam viatjar a Huesca. Aquest any ens estem acostumant a "envair" les ciutats dels rivals en els nostres desplaçaments i gràcies a la gran feina feta des del club cada cop ho fem de manera més professionalitzada. Sense anar més lluny, aquest darrer dissabte es va estrenar un cos de voluntaris per guiar, assessorar i animar en tot moment a tots els membres de l'expedició gironista.

Com sempre que viatgem, el trajecte se'ns va fer força curt gràcies a l'animat ambient que es va viure al nostre autocar. Hi va haver temps per les rialles, els acudits, els càntics i fins i tot per sortejar un pernil que es va emportar el nostre amic David, més conegut pel seu sobrenom forero "Hiroshi Power". Un cop aparcats als exterors de El Alcoraz, ja hi havia diversos membres de la Peña Fenómenos Oscenses esperant-nos amb els braços oberts amb el gran record que encara guardàven de trobades anteriors. No els hi agrairem mai prou la seva amabilitat, ja que van traslladar en els seus cotxes particulars a un restaurant del centre de la ciutat a tots els qui vam assistir al dinar de germanor (i després ens van tornar).
A l'acte en vam aplegar uns 80 aficionats de tots dos equips que vam degustar un deliciós menú en un marc de concòrdia, respecte i alegria dels que fan gran aquest esport. La festa va acabar (al restaurant, perquè després seguria a la graderia) amb unes copes i un fantàstic pastís amb els escuts d'ambdós equips i penyes, detall que el nostre president Pepe Sierra va tornar obsequiant als nostres amics aragonesos amb una garrafa d'autèntica ratafia gironina. Enviamos desde aquí un afectuoso saludo a la Peña Fenómenos Oscenses y a todos sus integrantes, deseando que podamos repetir muchas veces más jornadas tan memorables como esta y que su equipo tenga la mejor de las suertes en lo que queda de campeonato. Ja a l'estadi molts vam quedar impactats en veure com els visitants ocupàvem gairebé la totalitat del fons en el que estàvem situats. Motiu de més per deixar-nos la gola durant els 94 minuts que va durar el partit. L'esforç dels nostres jugadors ens encoratjava a seguir cantant i estem segurs que les nostres veus també servien d'estímul per continuar lluitant. Davant un rival que sabia tancar-se a la perfecció, el Girona va tenir fases de joc brillants amb la pilota als peus, però no va ser fins al minut 92 quan un llençament de falta fet per Jandro colpejava l'escuadra de la porteria blaugrana i superava botant amb tranquil·litat la línia de gol. El jugador nascut a Mieres és ja una de les estrelles de la temporada del Girona i està en una forma excel·lent, com ho demostren els 6 punts que ens ha donat (també gràcies a l'ajuda de la feina feta pels seus companys, no voldríem menysprear a ningú) en les dues darreres jornades.
Qui va estar en aquell moment al camp segur que ho recordarà durant molt de temps i qui no ja s'ho pot imaginar: la parròquia gironista va esclatar d'alegria com poques vegades s'ha vist, passant a un estat d'eufòria que va durar fins que tots els jugadors blanc-i-vermells van estar dins del seu autocar disposats a tornar a Girona.

Aquesta eufòria (a només 2 punts de la promoció i a 10 del descens) es la que fa que ara per ara la Penya Immortal, al igual que la immensa majoria de l'afició del Girona, només pensi en continuar empenyent l'equip contra l'Alcorcón cap a l'únic idioma que vertaderament ens interessa que conegui: LA VICTÒRIA!

Huesca ens espera

2011-02-07T14:19:00.000-08:00

En el que ja s'ha converit en un agradable costum per als seguidors del Girona en els desplaçaments més propers a la nostra ciutat, el club ha tornat a posar en marxa una iniciativa per facilitar-nos el poder animar a l'equip blanc-i-vermell fora de Montilivi, en aquest cas al camp de la SD Huesca.

Els gironistes estem convocats per sortir a les 9 del matí de dissabte cap a Huesca en autocar des de l'estadi, en la que s'espera que sigui una jornada tan inoblidable i multitudinària com les d'Albacete, Elx o Barcelona. Un cop a la ciutat aragonesa es disposarà de temps lliure per visitar la ciutat i dinar. Des de la Penya Immortal Girona estem contactant amb els companys dela Peña Fenómenos Oscenses per concertar el ja clàssic dinar de germanor, que aquest cop es promet més animat i concorregut que mai, tots els que us apunteu a través nostra rebreu puntualment informació sobre tots els detalls del mateix i el seu preu.

Parlant de preus, el cost total del viatge serà de 10 euros i inclourà el desplaçament en autocar i l'entrada per al partit. El Girona FC torna a fer un esforç per crear a afició i tots els que portem aquests colors al cor estem cridats a respondre com cal: d'aquesta manera és com construirem un Girona cada dia més potent i ambiciós. Des de la nostra penya intentarem repetir l'èxit de Barcelona, a on vam aplegar a gairebé un centenar d'immortals.

Per inscriure's al viatge es pot passar per la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona) o les de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 87, Salt) i Guíxols - Costa Brava (Restaurant La Llesca de Sant Feliu de Guíxols). El darrer dia per apuntar-se és aquest dijous. Animeu-vos a venir, quants més siguem més fàcil podrem carregar els tres punts de tornada, jejeje...

ÚLTIMA HORA: confirmat el preu del dinar amb la Peña Fenómenos Oscenses. Costarà 15 euros.

Gra a gra s'omple la paella

2011-02-06T15:53:00.000-08:00

De mica en mica el Girona FC va sumant punts que l'allunyen de les posicions perilloses i conviden a tots els seus seguidors a somiar amb objectius més ambiciosos que la permanència (i no forçosament a llarg termini).
Per a la Penya Immortal Girona la jornada del partit contra el Nàstic va començar amb els encarregats de que la trobada amb les penyes tarragonines anés sobre rodes fent les darreres compres i gestions des de primera hora del matí. Amb el pas de les hores el degoteig d'aficionats que arribaven a la Plaça de l'Assumpció va ser cada cop més important i en arribar l'autobús de la Federació de Penyes del Gimnàstic vam viure les primeres mostres de confraternització: càntics, fotografies, penjada de banderes... La grandesa del futbol té aquestes coses, 100 persones desconegudes fen amistat simplement per la passió pels seus respectius equips.
Amb l'ajuda de tothom vam instal·lar les taules a la part central de la plaça, mentre que el president de la federació grana Ricardo Pacheco i la seva gent, tots uns mestres en l'art de cuinar paelles, ens preparàven un arrós amb carn per llepar-se els dits, que va estar precedit per un suculent aperitiu d'embotits variats, olives i patates fregides. A partir d'aqui us ho podeu imaginar: gairebé dues hores de convivència amb el plat a taula, amb un ambient en el que regnava el bon humor i la diversió. Fins i tot hi va haver temps per fer una rifa d'un pernil, que va acabar emportant-se el nostre amic Josep Garolera. Després de les postres, es va fer la protocolària entrega d'obsequis en la que vam regalar una bufanda de la Penya Immortal als tarragonins. L'amic Toni Valldeperas, directiu de la Penya Guíxols - Costa Brava que va viatjar amb el Girona a Tenerife, també ens va fer entrega d'un present de part de la Peña Sentimiento Blanquiazul amb la que tanta amistat vam fer el dia del seu ascens a 1ª a Montilivi i la seva presidenta Tita. Un fuerte abrazo para ellos y mucha suerte durante lo que queda de temporada.
Un cop ja al estadi, i per si fossin poques les vivències del dia, el Girona va estrenar la seva mascota, en Carmany, un... un simpàtic algo basat en el Rei Carlemany que a partir d'ara animarà un xic més els partits a Montilivi. Potser ens costa acostumar-nos una mica al seu peculiar disseny, però suposem que d'aquí res el sentirem tant nostre com l'escut. El que cal valorar es que els qui dirigeixen el club, passa a passa, van fen gestos que ens encaminen a ser un club cada cop més gran, al que no li falti de res: ja tenim mascota, himne, túnel de vestidors personalitzat...El partir va ser molt disputat, el Nàstic no es va rendir fàcilment, i només el fet que el Girona es mostrés com un equip treballador i amb fe en la victòria va aconseguir doblegar-lo. Els gols de Peragón i un sensacional Jandro van fer vibrar les gairebé 9000 localitats que dissabte eren ocupades a Montilivi, en un nou récord del club en aquest cicle de 3 temporades a la Liga Adelante. L'afició gironista creix també dia a dia amb el seu equip, i poquet a poquet va ajudant-lo a assolir les fites marcades a principi de temporada com qui va omplint una paella de gra en gra.La nostra propera parada serà el partit contra la SD Huesca al seu estadi, en un dels desplaçaments que esperem amb més ganes per retrobar-nos amb els nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses i, com no, poder empènyer al Girona cap a la seva segona victòria lluny de Montilivi.

5 punts

2011-01-31T04:34:00.000-08:00

Després de tenir el bloc una mica aturat per motius de feina/estudis (serem immortals, però això no treu que tinguem la nostra faceta humana, jeje), tornem a la càrrega. Això no vol dir, però, que la penya hagi estat sense activitat aquestes dues setmanes en les que el nostre equip ha jugat fora de casa. Ni molt menys.

Ambdós diumenges un bon grapat de gironistes ens hem reunit al Bon Ibèric per seguir les evolucions del conjunt blanc-i-vermell per la ràdio. Han sigut dos partits ben diferents però a la vegada amb un punt en comú: al Girona li ha faltat acabar d'assegurar-se la victòria i ho ha pagat veient com l'empat del rival arribava poc abans de que l'àrbitre xiulés el final del partit. Esperem que la integració dels nous fitxatges (Keko i Goñi) a la plantilla ajudi a corretgir aquest defecte per evitar-nos patiments innecessaris a final de temporada. Esperem això i que d'una vegada per totes solucionem la nostra fragilitat defensiva a pilota parada (dos dels gols rebuts ahir a Santa Cruz de Tenerife van arribar en còrners).

Durant el Córdoba - Girona vam gaudir de la companyia del nostre amic Óscar Buendía. Com ja hem dit en més d'una ocasió per aquí, l'Óscar era el cap de l'àrea social del club i n'estàvem molt contents de la seva tasca i el seu interès per col·laborar amb les penyes. Sense ell no haurien estat possibles desplaçaments tant multitudinaris com els d'Elx o Barcelona ni tampoc entrades tant fantàstiques com les que es van viure a Montilivi els dies del Celta o el Numància. L'Óscar no seguirà a partir d'ara en el seu càrrec, no se l'ha renovat, i voldríem expressar-li des d'aquí el nostre agraïment per la seva voluntat de fer el Girona una mica més gran i el tracte tant proper que sempre ens ha dispensat. Esperem sincerament que el seu substitut estigui a l'alçada.

En un altre ordre de coses i en relació amb el títol d'aquest article, sabem que hi ha molta gent una mica decebuda per no haber sumat 6 punts en aquestes dues sortides quan els teníem tant a prop, però si ens impliquem tots i empenyem a l'equip en el partit contra el Nàstic de dissabte, podem sumar 5 punts en 3 jornades i un bon grapat de partits sense perdre, cosa que a Segona Divisió no és gens fàcil i sempre t'empeny cap amunt en la classificació.

Nosaltres agafarem força per animar reunint-nos com ja es tradicional amb els nostres amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic. Al igual que l'any passat, farem una arrossada de germanor oberta a tots els aficionats que vulguin assistir. L'acte tindrà lloc a la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís, a partir de les 14 hores del dissabte dia 5 de febrer. El preu de la inscripció es de 8 euros i es pot fer a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona), al Centre Cívic de Sant Narcís, al Restaurant El Veïnat de Salt (C/Major, 87) o contactant amb els membres de la directiva de la Penya Guíxols - Costa Brava. El termini d'inscripció es tanca aquest dimecres.
L'objectiu es passar-ho bé i gaudir d'un ambient autènticament futbolero al igual que vam fer a l'anada a Tarragona. Us hi esperem a tots!

Una nit de gols i calces llargues

2011-01-15T17:52:00.000-08:00

Pensàvem que essent el partit en divendres, amb la presència de les càmeres de Gol TV a l'estadi i el fred i la humitat que regnen a la nostra particular "muntanya màgica" i tant ens fan abrigar, seríem pocs els qui ens animariem a pujar a Montilivi. Lluny d'això, gairebé 7500 gironistes vam donar suport a l'equip, en el que suposa un nou èxit per al club i tot un premi a la tasca realitzada per l'àrea social encapçalada per l'Óscar Buendía, amb el que des de principis de temporada estem treballant estretament.

La tarda ja va començar amb bones vibracions, ja que afortunadament vam trobar la una pancarta de la penya que creiem perduda des de feia dues setmanes i que en realitat no havia sortit de lo nostra seu. Aquestes sensacions positives van continuar a la graderia on vam tornar a onejar les nostres banderes del Girona i fins i tot vam estrenar un nou càntic, basat en la popular melodia de Pippi Langstrumpf i acompanyat d'una curiosa coreografia. De ben segur que no es el darrer cop que es veu i s'escolta a les graderies de Montilivi.

Sobre el terreny de joc el Girona va seguir en la bona línia iniciada la setmana passada al Mini. L'equip està aprenent a rentabilitzar les seves oportunitats de gol, que ahir potser van ser menys que contra el Cartagena però sí que van ser les suficients per tombar un equip de qualitat com el Numancia. Des del retorn a Segona Divisió hem perdut el compte dels candidats a l'ascens que s'han deixat punts al nostre camp... i els que queden!

Ara s'acosten dos setmanes en les que l'equip viatja a disputar els seus partits molt lluny de casa nostra, però durant aquestes dates els immortals agafarem les forces suficients per rebre'l de la millor manera possibla. I també anirem preparant la trobada amb els nostres amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona, amb els que esperem viure una jornada de germanor tan fantàstica com la de l'any passat o la d'aquest darrer setembre a la seva ciutat.

Dues victòries

2011-01-09T14:43:00.000-08:00

Aquest cap de setmana la nostra penya ha assolit dues importants victòries. La primera d'elles, té a veure amb el desplaçament a Barcelona. Poder dir que vam portar al Mini Estadi al 10% dels 960 gironistes que van veure el partit ens omple d'orgull i satisfacció. I es que la jornada viscuda pels immortals a la capital catalana no podia haver estat millor. Tot un llarg dia de vivències, compres, somriures i bons moments que trigarem molt de temps en oblidar. N'hi ha que es van quedar pels voltants del Camp Nou, d'altres que van anar a visitar a algun monument i fins i tot n'hi va haver que es van entregar a la febre de les rebaixes pels comerços barcelonins.

Un cop ens vam tornar a aplegar tots a la graderia, vam cantar sense parar i veure com a mesura que el Girona millorava el seu joc la resta del miler de gironins s'anava engrescant i empenyia també a l'equip cap a la victòria final. La primera explosió d'alegria va arribar amb el gol de Dani Tortolero, que ha tornat amb molta força de la seva lesió. L'onada, càntics... van ser 20 minuts de joia que només es va aturar quan el filial blaugrana va empatar gràcies a un afortunat rebot que va despistar a Santamaría, que fins aquell moment havia estat immens. Tot i el cop moral, en uns instants vam tornar a refer-nos i a tornar a donar ales a l'equip amb les poques forces que ens quedaven... i aquest cop sí, la sort ens va tornar a somriure i Ranko Despotovic, que havia entrat per jugar el temps afegit, ens va fer guanyar el primer partit com a visitants aquesta temporada. El "Que boti Montilivi" va retronar al Mini i es que els quasi 1000 blanc-i-vermells que acompanyàvem l'equip ens vam emportar un trosset de Girona a la Ciutat Comtal.
Estem creixent com a afició i bona part de la culpa la tenen iniciatives com aquesta, sorgida des de l'àrea de màrqueting del club, una de les que més estretament està treballant amb nosaltres. Aconseguir que 1000 persones segueixin el Girona, per molt barat i a prop que sigui, no és gens fàcil. Ni molt menys fer-ho amb puntualitat i bona organització. Alguns membres de la penya en veure aquesta multitud amb els nostres colors, vam recordar quant hem progressat en poc temps: aquest mateix any a Tarragona només vam ser 30. Seguim units fent gran el Girona i tard o d'hora aconseguirem quelcom històric, si es que el de dissabte no es pot considerar ja així.
La segona victòria del cap de setmana va tindre lloc el diumenge a Cornellà. No, no vam jugar contra l'Espanyol. La Penya Immortal va ser convidada a un dinar que les penyes del Real Zaragoza van fer amb motiu de la visita del seu equip al conjunt perico. L'origen d'aquesta amistat es remunta a la darrera temporada dels aragonesos a 2ª Divisió, quan ambdues aficions vam compartir grans moments tant a Girona com a la ciutat de la Pilarica. L'ambient del dinar (deliciós, abundant i molt ben acompanyat de beguda, per cert) ens ha fet recordar aquells instants de germanor i hem intercanviat bufandes poc abans de que marxessin a veure el seu partit a territori blanc-i-blau.

Un abrazo a las peñas del Real Zaragoza, en especial a Presentes por el Escudo y a las peñas catalanas. Esperemos vernos pronto... ¡ambos en Primera!

D'estrena

2011-01-03T06:27:00.000-08:00

Moltes coses noves vam tenir ahir a la Penya Immortal. Es podria dir que estàvem com nens amb sabates noves. Amb la sortida dels nostres jugadors al camp vam onejar les noves banderes per primer cop a les graderies de Montilivi. L'efecte, com a mínim per a nosaltres, va ser d'allò més satisfactori i pensem que vam posar un granet de sorra més per aconseguir donar color als partits que es juguen al nostre estadi. Tot i la baixa temperatura i l'estrena d'any, més de 4500 fidels gironistes es van acostar al coliseu blanc-i-vermell. Els membres de la penya que no vam fallar a la cita vam intentar un cop més contagiar a la resta de l'estadi amb els nostres càntics de suport i el nostre bon humor. Si algú va recollir aquest esperit i aquestes ganes va ser un jove company que ens ve acompanyant al nostre sector des d'alguns partits de la temporada passada, que va demostrar sentir els colors del Girona com pocs. Li cremava veure que no podíem onejar les noves banderes durant els 90 minuts, i sense cap tipus de vergonya ni interès pel que pensessin els demés, superant les dificultats produïdes pel pes del pal i l'enorme tela, va onejar-la orgullós durant bona part del partit. Està vist que un esperit immortal engrandeix a l'home més petit.

Tots aquests ànims, desgraciadament, no van servir per ajudar a que el Girona es retrobés amb la victòria, si bé jugant així i creant tantes ocasions, a la que afinem un xic la punteria això ha d'acabar rutllant. No tots els equips tindran la intensitat i la qualitat del Cartagena (un ferm aspirant a l'ascens) durant els darrers minuts de partit. Serà llavors quan el Girona pugui aprofitar al màxim les seves característiques i sumar de 3 en 3.

Per acabar la tarda de novetats, el nostres amics Josep Garolera i Pepe Sierra van celebrar un any més d'existència convidant als seus amics de la Penya a un suculent aperitiu al Bar Bon Ibèric. Des d'aquí els felicitem i esperem que com a regal puguin veure una nova estrena: la de la primera victòria del Girona com a visitant aquest dissabte al Mini Estadi.

Invasió a Barcelona per 5 €

2010-12-28T13:32:00.000-08:00

Finalitzat ja el dia dels Innocents, ens plau anunciar una notícia que per sort és lluny de ser una broma. Un cop més, el Girona FC ha apostat per donar facilitats als penyistes i aficionats gironistes en general per intentar que el nostre equip sigui recolzat pel màxim de seguidors possible en el desplaçament de la 19ª jornada al Mini Estadi, que ens enfrontarà al Barcelona Atlètic.

En principi tot indica que el partit es jugaria dissabte 8 de gener a les 6 de la tarda, però gràcies a la magnífica organització de la LFP (permeteu-nos que tinguem seriosos dubtes sobre la "P") no sabem encara ni la data ni l'horari de manera segura. Suposant que la previsió de dia i hora siguin correctes, el pla és que els autocars surtin, com ja s'ha fet habitual quan el club finança els viatges, a les 10 del matí des de Montilivi. Un cop arribats a Barcelona, es disposarà de la temps per visitar per lliure la Ciutat Comtal. A les 6 de la tarda començarà el partit i un cop acabat es tornarà cap a Girona.

Per dinar, donat que es preveu que sigui un desplaçament massiu (es vol superar amb escreix els més de 200 blanc-i-vermells presents a Elx), no s'ha organitzat res pels lògics problemes de trobar un local amb tant d'aforament. Tot i això, des de la junta directiva de la Penya Immortal estem estudiant la possibilitat d'anar tots els socis i simpatitzants de la nostra associació a dinar plegats pel nostre compte. Si trobem quelcom interessant n'informarem puntualment al blog.

Recordar també als afiliats i amics de la Penya Immortal que per apuntar-se i anar-hi plegats és necessari que passin per la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) i s'inscriguin donant el seu nom, cognoms i número de telèfon. L'import a lliurar per reservar la plaça és de 5 euros, incloent-se en aquest preu el viatge en autocar i l'entrada per al partit.

Estem davant d'una ocasió immillorable de batre rècords de movilització d' aficionats gironistes, així com de donar ales a l'equip per aconseguir la seva primera victòria a domicili de la temporada. Animeu-vos a venir i no la desaprofitarem!

Un Girona galàctic

2010-12-27T14:01:00.000-08:00

En els darrers dies l'entorn gironista ha rebut la notícia de que el Girona FC es veurà d'aquí poc immers en un procés d'ampliació de capital. Fonts properes a les altes instàncies del club han fet arribar a la Penya Immortal l'identitat d'un dels nous inversors que s'involucraran en el projecte de fer créixer el Girona els pròxims anys. Es tracta de Florentino Pérez, president del Real Madrid i de la constructora ACS, un dels homes més rics d'Espanya. Segons ens informen els nostres contactes, l'actual màxim mandatari blanc es un enamorat de la Costa Brava, on ha passat l'estiu més d'un cop a bord del seu iot. Des del dia en que va saber que el Girona jugaria a la Liga Adelante s'havia mostrat il·lusionat amb la possibilitat d'ajudar a l'entitat blanc-i-vermella a prosperar i consolidar el seu projecte esportiu, a més de veure en ella una gran possibilitat de contacte amb el negoci immobiliari de la província.

Pérez ja ha comunicat que té la intenció de convertir el Girona FC en un equip "galàctic" que aspiri a pujar a la Liga BBVA i lluitar per les posicions europees. Per a acomplir el seu objectiu ja ha confirmat als seus cercles de confiança que com a mostra de que ha pogut reconciliar-se plenament amb Raúl i Guti, els ha fitxat pel Girona al mercat d'hivern. El Schalke 04 i el Besiktas ja han rebut els traspassos i en les properes hores s'incorporaran a les ordres de Raúl Agné. Durant aquest mes el constructor madrileny intentarà moure les seves connexions amb Zinedine Zidane perquè el crack francès treballi amb conjunts del seu país interessats en deixar que les seves estrelles emergents agafin rodatge a Montilivi (i ajudin així a l'equip a pujar) i parlarà personalment amb José Mourinho per conèixer la seva opinió sobre Karim Benzema i estudiar la possibilitat de que vesteixi de blanc-i-vermell fins al juny.

En fi, que si eren poques bones notícies les que havíem rebut d'ençà de l'entrada de la nova directiva, ara aquestes es multipliquen. A Montilivi s'ha acabat patir: ens esperen tardes de glòria blanca... i vermella!!!

Bandera... a mitja asta

2010-12-17T16:26:00.000-08:00

Els gironistes reunits al Bon Ibèric per seguir el partit de Chapín per televisió, hem començat la nit amb l'alegria que ha suposat el golàs de Despotovic, que ens posava per davant en el marcador i refrendava el bon joc desplegat pels blanc-i-vermells durant tota la primera meitat. La majoria de la parròquia immortal, amb noves incorporacions produïdes arran l'exitós viatge a Elx a les quals esperem veure sovint amb la penya, es mostrava optimista amb les possibilitats del Girona de guanyar el seu primer partit lluny de Montilivi.

En els 15 minuts de descans hem aprofitat per "presentar en societat" la darrera adquisició de la penya en col·laboració amb el club (finançada al 50% per ambdues entitats): una flamant bandera del Girona de 2 metres d'alçada per 3 d'amplada. És ben sabut pels habituals a l'estadi que sempre lluïm banderes blanc-i-vermelles de tot tipus, però aquesta ens fa especial il·lusió per les seves dimensions i ser la primera que combina els nostres colors amb l'escut que tant estimem. L'estrena oficial la farem en el partit contra el Cartagena i el primer desplaçament en el que serà present serà el de Barcelona.
Tornant al partit, direm que el marcador no reflexa les bones sensacions que durant molts minuts ha deixat el Girona al centre del camp i l'atac. La pilota parada ens ha tornat a fer molt de mal, en una falta hem encaixat l'empat i ja són masses partits en els que ens perjudica no estar atents en aquesta faceta del joc: cal posar-se les piles.
El 2-1 gairebé no té història, ha tornat a ser una rematada des de l'àrea petita en el llançament d'una falta, el nostre punt feble... però després d'una expulsió, la nostra creu aquesta temporada. Com a visitants es veritat que no oferim gaires garanties, però tampoc es pot obviar ni molt menys que els col·legiats no dubten en evitar-se problemes i escombrar cap a casa aprofitant que som un equip "petit". Del tercer, en una dinàmica de caiguda lliure, ja millor ni parlar-ne.

No hem pogut gaudir de la bandera per celebrar els tres punts del nostre Girona en el darrer partit de lliga de l'any, però n'estem segurs de que el 2011 ens donarà motius per onejar-la orgullosos.

Rècord i records

2010-12-14T12:58:00.000-08:00

Han passat tres dies des d'aquell dissabte en el que el nostre club va viure a Montilivi la jornada amb més espectadors, més de 8.000, potser us semblarà que han passat molts dies per fer un article per parlar d'aquell dissabte, però és que no som professionals de la comunicació. som simplement persones i de persones, de moltes persones que envolten el món del futbol volem tractar aquest article.

Per això volem començar aquestes ratlles amb paraules d'ànim a en Franchu que físicament està esgotat, no us amoineu, és una màquina i no en sentit figurat però és persona i també te dret a estar baix de forces uns quants dies, a en Jose Antonio de la Miki Albert que li han passat les mil i una des de dissabte i és una persona que es mereix el millor del millor, tampoc us amoineu, la seva seguretat en el que diu i fa és la seva principal vàlua per superar i fer superar als que l'envolten els imprevistos. També volem començar aquest escrit amb paraules, d'agraïment, d'agraïment a en David Fernández, president de la Penya Guixols Costa Brava, sense fer soroll, és com un àngel que sempre el tenim dispossat a fer i ajudar sense preguntar-li si ell també necessita quelcom de nosaltres.

I com que de grans persones parlem avui hem de donar el nostre agraïment a en Manolo Devesa, a tots els membres de la Penya Celtista de Barcelona Blau Cel del que ell és president i a tota l'afició del Celta que ens van acompanyar en aquell meravellós dissabte passat.

Fa tres anys que ens coneixem i per això la trobada, segons al fòrum dels aficionats d'aquesta penya del Celta, seria al seu centre d'operacions, el Bar Bon Ibèric, ens ho van agraïr com cada any amb un obsequi, el d'aquest any ha estat molt especial ja que ha estat dedicat a la nostra penya.

Després de la recepció vam anar a la seu de la Penya Miki Albert, allà ens esperava el seu president, en Jose Antonio, juntament amb una de les persones que treballa dia a dia amb la directiva per a que socialment el nostre club sigui més gran, per als penyistes és una de les persones més estimades perquè el considerem l'orella de la directiva envers l'aficonat i braç executor de les ordres donades per la directiva un cop escoltades les nostres ideies.

L'Óscar Buendia de qui us parlem, és una gran persona, acompanyat del seu pare va haver de fer un dinar molt lleuger ja que a les 3 de la tarda havia de ser a l'estadi per a resoldre els molts problemes que sorgeixen abans, durant i després d'un partit de segona, el petó amb el seu pare quan marxava, marca el que som, el primer de tot és la familia. El seu pare es va quedar i s'ho va passar d'allò més bé amb els càntics a favor d'un i l'altre equip, sempre en un ambient de cordialitat.

Un partit dura més de 90 minuts i mostra d'això és aquesta foto, amb els aficionats gallecs vam viure després del partit un dels moments més emotius que pot viure un jugador de futbol, l'afició de l'equip rival, de l'equip a on jugaves l'any anterior, et fa un petit homenatge al teu actual estadi amb l'entrega d'una placa, Fran Noguerol segur que sempre recordarà aquell dissabte a Montilivi.

2010: recta final

2010-12-06T10:53:00.000-08:00

A l'article anterior lamentàvem que cap immortal tingués la possibilitat de fer costat al Girona el dissabte al Teresa Rivero, però feliçment no va ser així. A més dels prop de deu seguidors desplaçats pels companys de la Penya Miki Albert, el Girona FC va rebre el suport del nostre soci i amic Félix Sierra, que es trobava a Madrid passant uns dies amb motiu del pont i es va acostar fins a l'estadi vallecà per animar als nostres jugadors. La resta de components de la Penya Immortal vam seguir el partit a la nostra seu, en un ambient de bon humor que tot i el cop que va suposar la derrota no es va apagar.

Desgraciadament la sort no va somriure a l'equip gironista i en un minut fatídic va rebre dos gols d'un Rayo que va com un coet cap a Primera i va demostrar ser un conjunt davant del qual no es poden cometre errades. Cada partit a Segona ens ha de servir per aprendre coses noves i estem convençuts que si se segueix en aquesta dinàmica de lluita constant, les coses acabaran rutllant a fora de casa igual de bé que a Montilivi.Amb tot, gairebé no ens en hem adonat i d'aquest 2010 en queda ben poc, però molt intens. Aquesta setmana, per exemple, rebrem al Celta de Vigo a casa (dissabte a les 6 de la tarda), en el que serà un nou dia de festa i agermanament entre la Penya Immortal Girona, la Penya Blau Cel del Celta de Barcelona i altres aficionats blanc-i-vermells i gallecs. La jornada començarà com sempre amb una petita recepció al Bar Bon Ibèric, per després desplaçar-nos fins al Restaurant El Veïnat per gaudir d'un dinar de germanor que promet ser, com en els dos darrers anys, molt entretingut. I es que quan gironistes i celtiñas ens ajuntem, es sinònim de passar-ho bé amb l'excusa del futbol.

Continuant amb el repàs al que queda d'any, dir que aquest divendres el Girona FC rep al CB Tarragona en partit de la Lliga Adecco LEB Or i després d'uns quants caps de setmana en que ens ha estat molt difícil apropar-nos per Fontajau, uns quants immortals intentarem tornar a estar-hi per donar-ho tot pels nostres colors.

Per últim, recordar que ja ens queden pocs dies per acabar de tancar tot el tema de la Loteria de Nadal, tothom qui encara vulgui comprar participacions del número 64352 només ha d'apropar-se a la seu (C/Pamplona, 3) o preguntar a algun membre de la directiva. El mateix passa amb la rifa que premiarà amb un pernil i una pilota signada pels jugadors del Girona a qui tingui el calendari amb el número que coincideixi amb les 3 darreres xifres del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Aquests calendaris valen només 1 euro i, si més no, llueixen molt a la cartera... no perdeu la oportunitat de conseguir un bon premi!

Gironisme a distància

2010-11-30T13:21:00.000-08:00

Fem aquesta breu nota per comunicar a tots els nostres socis i simpatitzants que el viatge a Madrid programat per aquest cap de setmana ha sigut anul·lat. Malauradament, el ritme d'inscripcions ha estat molt baix i la Penya Immortal no pot permetre's ara mateix el luxe de perdre diners amb l'autocar. En cap moment volem que això s'interpreti com una crítica, ja que la nostra penya es la primera que entén la difícil situació econòmica per la que està passant el nostre país i que tants desplaçaments en tant poc temps (tot i ser de franc, els viatges a Albacete i Elx van suposar per a tots nosaltres despeses en menjar, records, etc...) son difícils d'assumir per la majoria de famílies.

Haurem de viure el partit per Gol TV, però què ningú dubti que el nostre sentiment serà tan profund com si estiguessim animant a les graderies del Nuevo Teresa Rivero. Convidem a tothom qui ho vulgui a apropar-se a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3) per seguir el matx en directe a partir de les 5 de la tarda. Us hi esperem!

ENDAVANT GIRONA!
SEMPRE IMMORTALS

Els 7134 i el viatge a Vallecas

2010-11-28T10:35:00.000-08:00

Montilivi va viure la millor assistència des de que vam recuperar la categoria el 2008. Fins a 7134 aficionats van veure en directe el partit que dissabte va enfrontar el Girona FC amb la UD Salamanca. Tot un èxit que ens consta que la directiva i els empleats del club portaven molt de temps cercant assolir. No podem sinó donar-los-hi la enhorabona per aquesta gran tasca de difusió del gironisme entre petits i grans que estem segurs que més aviat que tard acabarà donant els seus fruïts en forma de noves generacions de fidels seguidors blanc-i-vermells. I es que aquesta feina d'acostar el Girona als habitants de tota la província no s'atura, en les darreres setmanes hem viscut l'enregistrament d'un nou i modern himne per l'entitat, la posada en marxa d'un concurs per trobar una mascota i fins i tot el sorteig de uns altres tres cotxes (iniciativa de la que podrem gaudir en breu).

Centrant-nos ja en el futbol, hem de dir que si bé el seu partit no va ser brillant, el Salamanca ha estat un dels conjunts més seriosos que ha passat pel nostre estadi al llarg d'aquesta temporada. Durant la primera part ens va posar les coses difícils, però a la segona les tornes van canviar gràcies en part a l'efecte revulsiu que va significar l'entrada de Chechu (autor d'un autèntic golàs, per treure's el barret). I es que vam tenir oportunitats fins i tot per emportar-nos els tres punts, però un peu miracolós del porter salmantí ho va evitar. Santamaría no va voler quedar-se enrera i a l'última jugada del partit també va tenir una intervenció de mèrit.
Son 3 empats seguits, 4 en una ratxa de 6 partits sense perdre, però no ens hem de desanimar, tot el contrari, hem d'apretar ara més que mai, perquè quan guanyem veurem com d'important ha estat marxar d'aquests partits amb ni que sigui un puntet al sarró.

La setmana que ve juguem a Madrid, a Vallecas i tornarem a veure'ns les cares amb els nostres amics del Rayo Vallecano. La Penya Immortal no es perdrà la cita i ja té preparat el viatge al preu de 65 euros. Aquest import inclou el desplaçament en autocar, una nit d'hotel i un dinar de germanor que celebrarem amb els aficionats vallecans. També està prevista la celebració d'un partit de futbol entre aficions, així que animem a tots els que estiguin en forma a emportar-se l'equipació necessària per jugar.

Si el desplaçament es la meitat de bo que el de l'any passat (victòria del Girona per 0 a 3 i una convivència fantàstica amb els aficionats locals), serà una experiència que mereixerà la pena no perdre's.

Quantitat i qualitat

2010-11-21T11:54:00.000-08:00

Els mitjans de comunicació de la nostra ciutat van qualificar aquest desplaçament de l'afició gironista com "el més gran que es recorda" i cal dir que nosaltres en donem fe: va ser "gran" tan pel nombre d'assistents (cap a dos centenars) com pel que fa a la jornada viscuda, un dia "de bandera", com bé deia el nostre amic Manel de la Penya Altzavares Nord. En l'apartat esportiu, el Girona FC va sumar un punt en un estadi on les dues darreres temporades (2-1 i 4-0) li havia estat impossible fer-ho. Els homes d'Agné van continuar una jornada més amb la ratxa de partits sense perdre i cada cop se'ns fa més difícil no començar a fer un cop d'ull a la part noble de la classificació.

Gràcies a la fenomenal tasca duta a terme pel club amb les iniciatives posades en marxa contra Albacete i Elx, molts no habituals van sumar-se a la Penya Immortal a l'engrescadora tasca d'animar al nostre equip fora de casa. Esperem que l'experiència viscuda ahir els serveixi per enamorar-se una mica més si cap del Girona i ens acompanyin molts cops més.
La jornada va començar amb l'arribada a Elx a primera hora del matí, després de viure una nit d'ambient immillorable al autocar. Ens consta que van ser pocs els que van aclucar l'ull. Al nostre destí ens esperava la gent de la Penya Altzavares Nord i l'Agrupació de Penyes de l'Elx, als que no podem sinó agrair l'excepcional tracte que ens van dispensar durant tot el dia, fent-nos de guies pels punts més emblemàtics de la ciutat (com ara els seus famosos palmerals o l'església on anualment es representa el famós "Misteri d'Elx", una cerimònia religiosa que ha estat qualificada com a Patrimoni de la Humanitat) i fins i tot ajudant-nos a solucionar alguns imprevistos que van sorgir durant la jornada.
Calia agafar forces pel partit, per la qual cosa ens vam apropar fins a un restaurant de les afores de Elx, on 84 aficionats blanc-i-vermells vam compartir un dinar de germanor amb les penyes de l'equip il·licità. Destacar que va continuar regnant el bon ambient entre aficions i que els nostres amfitrions van tenir nombrosos detalls amb nosaltres. Ja en els actes "protocolaris", el nostre president Josep Sierra va fer entrega d'una bufanda de la Penya Immortal als representants de la afició local, que ens va obsequiar a l'hora amb un banderí de l'Elx i una bufanda d'Altzavares Nord, molt bonica, per cert.

Si una foto recull l'essència d'aquest dissabte de novembre és la del moment en la que regalàvem una de les nostres bufandes al que va ser qualificat pels seus companys de les penyes de franjaverdes com el millor seguidor de l'Elx. El fet de que un desplaçament sigui tan massiu no significa que no hi hagi temps per seguir fent amics al voltant del món de la pilota. Esperem estar al nivell del sensacional tracte rebut quan ens tornin la visita.

El talismà

2010-11-14T12:25:00.000-08:00

D'ençà que el Girona va recuperar el seu lloc a la categoria de plata al futbol espanyol, una imatge s'ha repetit en les tres ocasions que els nostres jugadors han saltat a la gespa de l'Estadi de Gran Canària, la nova llar de la UD Las Palmas: la del fill del nostre amic Óscar, en Brian, acompanyant a l'onze inicial gironista en la ja clàssica foto abans de començar el partit. Vist el balanç de les nostres visites a l'illa des de 2008 (1 victòria i 2 empats), podem considerar al petit Brian com el nostre talismà.

Dissabte va ser precisament ell qui va posar la nota blanc-i-vermella a la foto lluint la samarreta de la Penya Immortal, ja que el Girona FC va estrenar la seva nova tercera equipació de color taronja. I bon debut que va tenir, ja que semblava difícil treure quelcom positiu contra els canaris quan, ja en el temps afegit, un penal transformat per Jandro ens brindava un punt que va saber a glòria a tos els que vam seguir el matx per la ràdio al Bon Ibèric. A la Segona Divisió mai se sap com de decisiu pot arribar a ser un punt, i sinó que ens ho diguin a nosaltres (només cal fer un cop d'ull a aquella jornada 42 contra el Múrcia...).

No sabem si els nostres "germans" de la Peña El Recibimiento van acabar el partit amb tant bon regust de boca com nosaltres, però el que si és segur es que, tal i com ja hem començat a fer els immortals, estan ja començant a fer el compte enrere dels dies que manquen per tornar a viure l'enfrontament entre els nostres dos equips i tornar a compartir les seves vivències amb nosaltres.

Os enviamos un fuerte abrazo desde Girona y os deseamos mucha suerte a lo largo de la temporada.Aquesta setmana seguirem treballant per que tot vagi com la seda en el desplaçament a Elx, en el que ens reunirem amb la penya Altzavares Nord de l'equip alacantí per fer un bon dinar i viure el futbol de la manera que més ens agrada. Recordem que les inscripcions continuen obertes a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, per només 10 euros (inclou samarreta de regal).

A Elx amb el Girona! (amb un ull a Las Palmas)

2010-11-10T14:23:00.000-08:00

El nostre equip no estarà sol a l'Estadi Martínez Valero el proper dissabte dia 20, ja que el club ha tornat a fer mostra del seu compromís amb les penyes i els simpatitzants i ha posat a disposició dels mateixos dos autobusos per anar fins a terres alacantines a animar al Girona.

La sortida està programada pel divendres 19 a les 12 de la nit des de davant de Montilivi, d'on l'autocar es desplaçarà fins al Bar Núria per recollir als assistents que trobin més còmode sortir des d'aquesta ubicació més cèntrica. La previsió és passar la nit en ruta i arribar a Elx al matí amb prou temps per fer una visita per la ciutat i poder dinar per allà. La nostra intenció es posar-nos en contacte amb alguna penya local per fer la ja clàssica trobada de germanor quan viatgem lluny de Girona. Un cop acabat el matx, que comença a les 6 de la tarda, tornarem a enfilar el camí cap a casa.

El preu és de 10 euros i inclou el viatge amb autocar i l'entrada del partit. Les inscripcions es poden fer efectives a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona) i a la de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 86, Salt). Els residents a Sant Feliu de Guíxols i voltants que ho desitgin podran fer-ho posant-se en contacte amb Antoni Valldeperas, el "manager" de la Penya Guíxols-Costa Brava. Per si fos poc, cada aficionat desplaçat rebrà una samarreta gironista de disseny exclusiu sense haver d'abonar ni un euro més.

Aquest serà un partit especial, ja que ens retrobarem amb en Xumi, un jugador al que des de la nostra penya teníem una gran estimació i al que li desitjem el millor en la seva carrera (a partir de que l'àrbitre xiuli el final del partit del dia 20, és clar, je je).

Per acabar de comentar tot el que fa referència al viatge, només dir que tornem a donar les gràcies de tot cor a la junta directiva del Girona FC i als responsables de l'àrea social per l'aposta decidida per facilitar les coses a les penyes que estan realitzant aquesta temporada. Tractarem de deixar el pavelló ben alt a Elx i fer que els jugadors rebin tot el nostre suport.

Aquest desplaçament és una gran notícia, però no podem obviar l'atractiu partit d'aquesta setmana. Atractiu per dues raons: primera per l'alt nivell futbolístic que estan mostrant els dos conjunts en aquest inici de temporada. I segon perquè un Las Palmas - Girona sempre és especial per a la Penya Immortal. Al llarg dels tres darrers anys del nostre equip a la Segona Divisió hem establert una excepcional relació d'amistat amb els membres de la Peña El Recibimiento, plena de moments difícils d'oblidar com els viscuts en les visites que vam fer-nos a camp contrari la temporada passada. Aquest any ens ha estat impossible anar fins a Gran Canària, però no cal dir que viurem el partit minut a minut amb la mateixa intensitat que si fossim 3000 km més al sud, compartint les nostres sensacions amb els nostres amics illencs.

¡Un fuerte abrazo a todos los integrantes de la Peña El Recibimiento y que gane el mejor!

Endavant

2010-11-07T08:20:00.001-08:00

Cantem tots junts i cridem tots fort, així és la tornada del nostre nou Himne. La veritat és que no ha hagut un partit millor per a la seva estrena i per a que la grada de Montilivi transformés en imatges la cançó. Un equip que des de que va començar la temporada està entregat a la seva samarreta i al seu escut es va trobar també amb una afició entregada a ells. Com diu el nostre Matamala al seu fòrum, ahir van passar tantes coses a Montilivi que és difícil fer un resum.

Per la nostra part només farem esment de dos detalls que ens afecten, els altres detalls els hem pogut llegir avui a la gran premsa gironina de la que tenim el plaer de gaudir cada dia.

Tots els membres de les tres penyes que vam estar juntes ahir, la Miki Albert, la Guixols Costa Brava i la nostra vam passar una tarda en un ambient que poques vegades recordem, rialles, més rialles, abraçades amb els gols i sobretot amb la cara de felicitat de quan estàs amb els teus amics.

També va ser un partit molt especial per l'Arnau i sobretot per al seu pare, en Jordi, l'Arnau, soci de la nostra penya i jugador del futbol base del nostre club va viure el partit sobre la gespa ja que per primera vegada va ser convocat per a fer de recullpilotes.

En Xavi Borrell es va endur el Mercedes però tots els que vam sortir de Montilivi vam marxar amb la mateixa alegria que ell i és que qui més qui menys va sortir de l'estadi pensant que l'equip que tenim també és un Mercedes.

Després del partit vam viure la nostra nit de "Jalo Guay", serem breus, uns vint membres de la nostra penya ens vam aplegar a la taula del Bon Ibèric que la Conxi en va preparar, ens ho vam passar molt bé i com que una imatge val més que mil paraules posem aquesta foto del vocal i la vocala de la nostra junta, així us podeu fer una ideia, no tan sols del bon ambient regnant sinó també de que els que dirigim la penya estem llampats.

La nit de "Jalo guay"

2010-11-05T17:14:00.000-07:00

Sí amics, no s'escriu així i a més la nit de Halloween va ser la setmana passada, però com que encara que ens ho vam passar de por a Albacete no la vam poder celebrar i com que els que dirigim aquesta penya estem una mica llampats, hem decidit celebrar una festa de "Jalo Guay" aquest dissabte després del partit contra la Ponfe.

Per cinc eurets tindrem dret a un fabulós pica-pica, de la beguda cadascú serà amo i senyor del seu compte.

Es prega a tots els assistents anar disfressats, ens atrevim a fer aquesta objecció perquè els que dirigim la penya no ens costarà gaire, amb una goma d'orella a orella ja ho semblarà.

Ara una mica més seriosament us direm que avui, una part de la nostra penya ha anat a l'enregistrament del nou Himne del nostre club.

Un gran ambient entre directiva, jugadors, cos tècnic, premsa i seguidors ha presidit l'acte. Per respecte als que ens han convidat i ens han fet passar una tarda inoblidable no podem anunciar moltes coses del nostre nou Himne, només dir-vos que arribareu a casa amb la tornada de la cançò i que si ara estem acostumats a escoltar "endavant Girona", a partir d'ara tots junts cantarem i cridarem fort "Girona endavant".

Per primera vegada estarem juntes a l'estadi les tres penyes que estan legalitzades com associacions, a Albacete vam donar una mostra del que som capaços de fer, els jugadors ens ho van agraïr molt després del partit quan vam parlar amb ells a La Font de la Figuera, esperem donar una altra mostra en aquest important partit i que els nostres crits d'ànim engresquin a tots els grans seguidors que cada quinze dies es desplacen fins a Montilivi per a acompanyar el nostre equip cap a la victòria.
Per cert, esperem que si el Mercedes li toca a algú de la penya, la nit de "Jalo Guay" sigui de franc per a tots menys per al guanyador del "buga".

Es nota, se sent, el Girona és present

2010-10-31T14:14:00.000-07:00

Comencem aquest article amb la mateixa il.lusió que varen viure els veterans del Barça amb els veterans del nostre club el partit de divendres, els crits d'ànim a en Toni es van barrejar amb les salutacions d' un gran porter a l'ombra de l'Aroca, en Miquel Salvà.

I parlem de porters veterans, no tan sols perquè la penya va estar a Montilivi divendres, és també perquè dissabte en Belmar, porter que a l'any 81 va defensar els nostres colors, a Albacete quan va veure les nostres cares pintades dels colors blanc-i-vermells, es va presentar amb la humilitat de tots els que han passat per Montilivi.Ens va dir que va ser conegut com en Belmas, gràcies a un gran locutor de radio.
Dissabte vam sortir molt puntuals, dos minuts després de les vuit del matí començàvem vint-i-dues hores de viatge per a viure dues hores d'un intens partit.
Els acudits del conductor barrejats amb els encertats comentaris d'un dels nostres il.lustres viatgers com el pare d'en Zipi i Zape del Girona, Jose i Àngel, l'Antonio, passès molt més ràpid.
Un dels millors moments del desplaçament va ser viure el passar tota una autovia per dins de les seves entranyes.
Allà ens esperava un gran dinar, no us espanteu els crítics, cadascú es va pagar el seu.

La veritat és que mai, i mireu que la nostra penya a Donosti va portar el mateix nombre de persones el primer any que vam pujar a segona, ha viscut tan intensament el partit com el que vam viure ahir, agraïr a la Penya Miki Albert i a la Penya Guixols Costa Brava, els bombos i les grans persones que són. Com la Mascota de l'Albacete, els que vam tenir el plaer de parlar amb ell, entre d'altres, la Sandra que va fer la foto al que us escriu, sabem de la seva vàlua.

I tot gràcies a unes persones, gràcies Óscar, gràcies Ramón (per estar a Mahó i a Mutilva com a aficionat i ara com a president) i sobretot gràcies Josep Delgado.

Regal de Fires

2010-10-31T10:18:00.000-07:00

La nostra idea inicial per aquest cap de setmana era fer l'habitual sopar de Fires en algun restaurant de la ciutat, però una sensacional notícia va capgirar-ho tot per a millor: des del Girona FC se'ns va anunciar que se'ns donava la possibilitat d'anar a seguir al nostre equip a Albacete amb les despeses principals (viatge en autocar i entrada al camp) cobertes. Vista la sensacional jornada que vam viure no podem sinó agrair al club el seu esforç i interès per permetre que les penyes animem al Girona en els seus desplaçaments.

50 gironistes, entre membres i simpatitzants de la Penya Immortal (cap a 40) i socis de la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava, vam posar-nos camí d'Albacete a les 8 del matí de dissabte, en un viatge que, tot i ser llarg i cansat (no vam arribar al Carlos Belmonte fins a les 17:30) , ens va resultar molt més amè gràcies al bon ambient que sempre es dóna entre nosaltres quan anem a veure el Girona lluny de Montilivi.

El sector de la graderia de l'estadi manxec que se'ns va assignar feia més goig que mai, ben blan-i-vermell gràcies a les samarretes, gorres, banderes i pancartes amb les que ens van fer notar. També cal dir que més d'un va tornar afònic, i es que ni en els moments més difícils del partit vam deixar de cantar per tractar de donar forces als nostres jugadors, que ho van saber reconèixer al final del partit, amb les mostres d'agraïment que ens van fer des de la gespa i més tard quan ens vam trobar en una de les parades que vam fer camí de Girona.

Esportivament només direm que el Girona FC va demostrar un cop més que amb ganes i esforç tot es pot aconseguir, per més en contra que es tinguin factors externs com l'arbitratge. Ja hem perdut el compte del número d'expulsions que hem patit aquest any fora de casa, per no parlar del dubtós criteri que es va fer servir per sancionar les mans fora de l'àrea d'un i altre equip o que resulta molt senzill anul·lar segons quins gols.

Però ni tan sols això va aconseguir apagar l'ambient festiu que va presidir tot el nostre viatge. Es podria dir que ens vam emportar un trosset de les Fires de Sant Narcís a Albacete. Alguns ho van fer mitjançant curiosos peluixos que van exercir de mascotes i altres fotografiant-se amb una autèntica mascota, la de l'Albacete. Com sempre, allà on anem, fem amics.

Buendía

2010-10-24T08:38:00.000-07:00

Aquest dissabte no va ser simplement un bon dia, va ser un gran dia per a tots els que ens agrada vibrar amb els èxits i fracassos de l'equip de la ciutat. La competència a la televisió era dura, però gràcies a gent del club com l'Óscar Buendía, que demostren tenir ganes de fer que la cosa rutlli, vam poder veure les graderies de Montilivi amb l'excel·lent aspecte que mostraven contra el Valladolid.

El partit era crucial per als interessos del Girona i el rival tot un aspirant a pujar a Primera Divisió, motiu pel qual el matx va estar molt igualat durant els 90 minuts tot i la diferència de 2 gols a favor dels blanc-i-vermells. La "culpa" d'aquest darrer detall la té en Jandro, que va a tornar a demostrar que és un jugador d'una categoria superior, transformant amb facilitat el penal forçat per Peragón (inaudit! una decisió arbitral que ens afavoreix!) i donant una excel·lent passada en profunditat a Despotovic per permetre al serbi fer el segon. Esperem que la ratxa gironista no s'aturi i que els resultats que obtinguem contra l'Albacete i la Ponferradina ens permetin tornar a mirar cap a dalt i, perquè no dir-ho, somiar.

Pel que fa a l'animació teníem preparat un muntatge de pancartes per commemorar el 80è aniversari del club, però darrerament tenim força mala sort i hi va haver un problema de coordinació (n'havíem de mostrar 7 però 3 estaven repetides) que ens va fer replantejar-nos la situació. Vam decidir deixar-lo per més endavant amb algunes variacions i aprofitar les pancartes que es podien fer servir, per penjar-les o simplement ensenyar-les. El nostre novell secretari tractarà d'evitar nous errors com aquests, si bé una cosa ens caracteritza es prendre'ns-ho tot amb bon humor.

Diumenge, amb el bon regust de la victòria contra el conjunt castellà, un petit grup de membres de la penya va assistir al partit de la LEB Or que el Girona FC va guanyar amb comoditat al Fundación Adepal Alcázar. Més que bon regust hauríem de parlar de "ressaca", perquè una confusió amb els horaris va fer que es presentessin a Fontajau a les 6 en lloc de a les 7. En fi, coses de l'ADN immortal... je je je.

"Condenaos"

2010-10-17T09:42:00.001-07:00

Sempre diem que el futbol és quelcom més que un esport, és una excusa perfecta per a passar-s'ho d'allò més bé. Ahir vam tenir el plaer de comprovar-ho novament. Amb motiu del centanari del Cádiz, la penya cadista de Pineda de Mar "Los Condenaos" ens va convidar a l'acte que en commemoració a aquesta efemèride va celebrar a la seva població. La veritat és que a en David, el seu president, a part de la seva junta directiva i socis de la penya ja els coneixíem de la seva estada a Girona i sabíem de la seva qualitat humana, la sorpresa va ser conèixer a l'alcalde de la seva ciutat, en Xavier Amor, i la seva senyora, que van ser uns més de nosaltres,van compartir les rialles i les ganes de gaudir de la nit de tots els que ens vam aplegar a la taula per a degustar l'exquisit sopar que ens van oferir els nostres amics.

Com si hagués arribat Nadal ("cada ovella al seu corral"), les penyes del Girona van viure a les seves respectives seus el gran partit disputat pels nostres jugadors al camp del Betis. Una barreja d'optimisme amb molta prudència era el que es desprenia de la conversa telefònica que vam tenir a la mitja part amb en José Antonio Muñoz, president de la Penya Miki Albert, que va seguir el partit amb els de la Penya Curta al "Veïnat" de Salt, i amb en David Fernández, president de la Penya Guíxols Costa Brava, que el va veure amb els seus al Bar "El Monestir" de Sant Feliu. Aquestes sensacions es van convertir en veritable indignació quan vam tornar a parlar un cop va acabar el partit.

La crua realitat és que a part de les bones sensacions que desperta el nostre equip, estem a baix i quan un equip està a baix, quan jugues malament perds perquè jugues malament i quan jugues bé perds per mala sort o perquè un factor aliè al joc de l'equip no et deixa treure el resultat que mereixes. Com va passar ahir.

Gràcies a la gran tasca promoguda pel senyor Delgado, Fontajau ha tornat a convertir-se en un punt de trobada de tots els amants de l'esport gironí. El bàsquet ha estat el gran protagonista del cap de setmana, divendres amb els nois i avui amb les noies. Els resultats són importants però és més important és tenir la sensació que Girona, tota la província, gaudeix cada setmana d'esport d'èlit en directe. Nosaltres no estem desaprofitant l'ocasió i ja portem tres partits donant suport als nostres colors.

La passió no entén de ponts

2010-10-11T11:57:00.000-07:00

Molts gironins han optat aquests dies per marxar de la ciutat aprofitant aquest pont que el calendari ha deparat per la festa de la Hispanitat. Hom pot pensar que el que menys ve de gust enmig d'uns dies de relaxació i descans es haver de pujar a Montilivi per mullar-se i a sobre no veure gran cosa sobre la gespa, però ni nosaltres ni la resta dels 3500 valents que van anar ahir a l'estadi ho creiem així.

El futbol ha esdevingut un espectacle i això comporta que qui paga es molt lliure de sentir-se decebut amb el que veu. Però, sincerament, per fer això són molt més adients arts com el teatre o el cinema. Aquest esport és primer de tot un joc (per la qual cosa el que a vegades no rutlli tot tan bé com volem entra dins del guió) i seguidament una relació constant entre els que són sobre el camp i els que estem a la graderia. Les sensacions que es transmeten en ambdues direccions son molt importants i poden generar desconfiances, inseguretats, nervis... o per altra banda engrescar, donar ales i fer que la piloteta acabi recorrent uns quants centímetres més quan cal i tot (oi que sí, Kiko?).

Està molt bé que voler que tot millori, però de vegades oblidem qui som i d'on venim. 49 anys entre Regional, Primera Catalana, 3ª i 2ª B fins que va arribar aquell màgic partit contra el Ceuta. Cada partit que juguem al futbol professional es un premi per a tots els que han aguantat el club al llarg dels seus 80 anys d'història i no hauríem de prendre'ns-ho tant a la lleugera. No direm que hauríem de ser 9000 a cada partit, tot i que a altres ciutats es un fenomen habitual, però si que estaria molt bé fer pinya i aconseguir, com a mínim que el Girona tingués 5011 jugadors cada jornada disputada a Montilivi.

Nosaltres començarem fent pinya aquest dissabte en l'importantíssim partit de dissabte a les 4 contra el Betis. Aprofitarem la retransmissió en directe per Marca TV per aplegar els immortals al Bon Ibèric i fer arribar a Sevilla el nostre ànim a Raúl Agné i els seus homes. Tots els gironistes quedeu convidats a assistir-hi per veure si som capaços de repetir la gran victòria de l'any passat a l'estadi d'un dels millors equips de la categoria.

Siguem positius

2010-10-04T13:18:00.000-07:00

Estem passant per una ratxa un xic desencisadora pel que fa als resultats. Les tres darreres derrotes del Girona FC han deslluït una mica el bon començament que vam tenir amb les espectaculars victòries a casa davant Tenerife i Huesca. Ahir, sense anar més lluny, tot i dominar àmpliament el joc a la segona meitat davant un bon equip com és el Granada, els errors comesos durant el primer temps i la manca de punteria ens van allunyar de la victòria.

Malgrat tot, no podem desanimar-nos. Hem de ser forts i animar ara més que mai, remar tots en la mateixa direcció quan venen mal dades. Fem-ho pel club, pels jugadors i per nosaltres, tots els gironistes que sentim que seguir cada setmana a 11 paios vestits de blanc-i-vermell és quelcom més que un simple entreteniment, per gent com en José Antonio i en Xavi de la Penya Miki Albert, que van creuar-se tota Espanya en cotxe per aquesta passió i aquest matí estaven puntualment a treballar.

Això és el que vam tractar de fer nosaltres, no perdre les forces i seguir fent costat al Girona. Després d'escoltar per la ràdio al Bon Ibèric el partit de Los Cármenes ens vam desplaçar al Pavelló Municipal Girona-Fontajau per donar tot el nostre suport al Girona FC de bàsquet en el seu partit contra l'Obradoiro. El conjunt gallec va demostrar que és un ferm candidat a l'ascens i va superar els gironins, sí bé a la Penya Immortal continuem quedant-nos amb allò més positiu: l'excel·lent ambient que es va viure al pavelló, amb una bona entrada i uns ànims entre l'afició que ens van encoratjar a cantar com si estiguéssim un diumenge qualsevol a Montilivi. Esperem poder repetir l'experiència molts altres cops, perquè tot i la desfeta dels nostres, els immortals vam sortir molt satisfets de l'espectacle presenciat.
No podem acabar aquest article sense esmentar la que se'ns dubte ha estat la millor notícia del cap de setmana per a la nova i ampliada família gironista: el triomf de les noies del Girona FC a la final de la Lliga Catalana Femenina, en imposar-se al Cadí La Seu a terres lleidetanes per 63-76. Primer trofeu d'aquestes brillants esportistes defensant els nostres colors, que esperem que segueixin aportant el seu granet de sorra per engrandir el Girona durant molts anys.

"Ascendere"

2010-10-01T12:05:00.000-07:00

Fa poques setmanes vam rebre als nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses de la SD Huesca amb motiu del partit de lliga que va enfrontar el seu equip amb el nostre Girona FC. Tots plegats vam viure, com sempre que ens trobem, una jornada inoblidable que vam concloure amb les dues aficions fent un curiós brindis comentat en un italià d'allò més macarrònic que va fer riure de valent a tothom. Aquest precís moment d'agermanament és el que hem escollit per inaugurar "ImmorTVal", un seguit de vídeos sobre la Penya i la seva actualitat que de tant en tant anirem publicant pel bloc. Esperem que el gaudiu tant com el vam gaudir nosaltres en directe.

El Girona juga aquest diumenge un important partit a Granada, on buscarà oblidar el mal regust que se'ns va quedar a tots el dissabte passat i tornar a mirar cap a la part noble de la classificació. Precisament alguns dels que ens van acompanyar aquell dia en el dinar amb els Fenómenos (de fet la trobada es va fer a la seva seu), els membres de la Penya Miki Albert, faran costat als nostres jugadors a Los Cármenes després de fer-se en cotxe els més de 1000 km de distància que hi ha fins allà. Des de la Penya Immortal esperem que tot els hi vagi "sobre rodes" (mai millor dit) i que ens portin els 3 punts com a record de la ciutat de La Alhambra.

Per la nostra banda, els socis de la nostra penya ens reunirem al Bon Ibèric per escoltar les evolucions del nostre equip a partir de les cinc de la tarda. Aprofitant l'avinentesa de que el Girona FC - Obradoiro de la primera jornada de la Adecco LEB Or es juga també el diumenge, i que tots els abonats de Montilivi rebrem una entrada gratuïta ensenyant el carnet a les guixetes de Fontajau, tractarem d'anar-hi per continuar fent gironisme i donar suport a aquesta nova iniciativa que esperem que sigui un èxit pel club i l'esport de la nostra ciutat.

Això sí, en completa jornada dominical tindrem una baixa sensible, ja que el nostre vocal Jordi Farré es troba ingressat. Des d'aquí li desitgem una ràpida recuperació que li permeti estar al 100% per animar al Girona tan aviat com sigui possible.

El millor del partit, la Margarita

2010-09-25T13:46:00.000-07:00

Quan al cap de pocs dies de patir dos infarts arribes a Montilivi amb la il·lusió de veure el teu equip emportar-se els tres punts i, després de d'anar guanyant amb un clar marcador, acabes veient com perd per un resultat que fa justícia al joc desplegat pels dos equips, poques vegades surts de l'estadi amb l'expressió de felicitat de la nostra vicepresidenta Margarita. Davant d'això no podem fer res més que comprendre que el futbol és quelcom més que un esport o un espectacle. És passar-s'ho be, és gaudir de la companyia dels amics, és riure i patir a la vegada. En fi, és com la vida mateixa.

Avui, com ja vam anunciar, havíem preparat una mena de performance amb mocadors negres com a protesta contra els arbitratges rebuts pel Girona als camps contraris. La idea inicial era repartir-ne un bon grapat per fer la mocadorada abans de començar el partit, però un petit incident amb unes claus de cotxe perdudes han impedit que el nostre secretari arribés a temps. Tot i això, els hem repartit igual i, malauradament, l'àrbitre ens ha donat motius continuats per fer sevir aquests trossos de bosses per a la brossa per demostrar el nostre empipament.
No podem culpar de la derrota al col·legiat (l'equip no pot relaxar-se tant quan comença amb avantatges tant bons com un 2 a 0), però això no treu que hagi complert amb les seves funcions de manera pèssima. Sabem que és difícil que la Federació ens tingui en compte, però com a mínim l'afició gironista ha deixat clar el que pensa d'aquestes nefastes actuacions arbitrals que patim una jornada sí i una altra també.

Ja n'hi ha prou d'aquest color

2010-09-21T11:20:00.000-07:00

L'inici de temporada de Girona FC ha estat francament bo. L'equip ha fet molts gols i ha entusiasmat amb el seu joc, cosa que en altres èpoques costava bastant. Fins i tot hem aconseguir golejar a tot un Tenerife, un equip que fa poc estava lluitant amb les estrelles de la Liga BBVA. Tot i això, podíem haver començat molt millor i estar fins i tot més amunt del que estem, si certes decisions arbitrals no haguessin decantat de manera clara els partits de fora de casa en favor dels nostres contrincants.

A Tarragona, on la gent de la Penya Immortal vam estar recolzant el nostre equip, el Girona estava fent un partit correcte davant d'un inoperant Nàstic. El matx semblava encaminat a resoldre's en un contraatac com els que la temporada passada ens van donar la victòria a Salamanca o Castelló. Però per obra i gràcia del senyor del xiulet en pocs minuts vam deixar d'estar en igualtat de condicions i vam passar a veure com els tarragonins ens guanyaven el partit gràcies a la comoditat que dóna que el rival estigui amb 9. Només cal revisar el vídeo per veure que ambdues expulsions van ser, com a poc, desproporcionades.

Si aquestes desafortunades apreciacions del col·legiat ens van tocar la moral pel fet d'haver-nos enfosquit una mica la fantàstica diada que vam passar per aquelles terres, no va ser menor la impotència que vam sentir al llarg de la retransmissió radiofònica de l'Alcorcón - Girona, un partit que vam començar guanyant i que només un penal del tot inexistent i una expulsió rebuscada van posar de cara per al conjunt groc.

En la present Liga Adelante, cap equip ha estat capaç de guanyar al Girona 11 contra 11. Veure això i que, a més de les tres targetes vermelles, ens hagin ensenyat 19 targetes grogues en 4 partits ens ha fet enfadar i preocupar a parts iguals. Lluny de quedar-nos de braços creuats queixant-nos, hem decidit intentar que l'afició de Montilivi faci veure als organismes competents la insatisfacció existent amb les designacions arbitrals (l'àrbitre de dissabte passat ja ens l'havia jugat l'any passat a Múrcia) i la seva falta de reacció davant errors reconeguts pels propis col·legiats (que es el que va ocórrer al Nou Estadi de Tarragona després del partit). Perjudicar al Girona, per petits que siguem, no ha de sortir tan barat. Per alguna cosa es va instaurar l'opció de sancionar les equivocacions més greus amb la prohibició de xiular durant algunes setmanes, a l'estil del que es fa amb els jugadors.

El que proposem es que cada seguidor que vagi aquest dissabte a l'estadi per veure el partit porti una peça de tela, mocador, bossa per la brossa... de color negre per realitzar una gran mocadorada negra prèvia al partit, acompanyada de xiulets i pancartes.

Sabem que es difícil que se'ns faci cas, però com a mínim els hi hem de demostrar la nostra disconformitat cridant tan alt com siguem capaços.

P.D.: tothom que tingui Facebook pot unir-se a la mocadorada buscant "PAÑOLADA NEGRA CONTRA LOS ROBOS ARBITRALES AL GIRONA". Convideu-hi els vostres amics i entre tots farem sentir la veu del gironisme.

No ens cansarem mai d'animar

2010-09-18T11:31:00.000-07:00

Així comença une de les nostres cançons amb més èxit de "La Bíblia", el recull de càntics que en guia a l'hora d'animar al Girona cada diumenge a Montilivi. Ho esmentem perquè creiem que son unes paraules plenes de contingut amb relació al que ha passat aquesta tarda amb el nostre equip. O més ben dit, equips.

Un bon grapat d'immortals hem estat al Bon Ibèric per seguir conjuntament la narració de l'Alcorcón - Girona per la ràdio. Molt aviat hem esclatat d'alegria amb el gol de Peragón i les bufandes s'han alçat tan orgulloses com si haguessim estat presents a l'Estadi de Santo Domingo. Per cert, aprofitem per recordar que les bufandes de la Penya Immortal Girona estàn causant autèntic furor entre la parròquia blanc-i-vermella. Tothom qui en vulgui una només ha d'arribar-se a la nostra seu o adreçar-se a qualsevol membre de la junta directiva i podrà tenir aquesta peça de coleccionista penjant del coll per només 6 euros.

A partir d'aquí el partit ha empitjorat molt per als nostres interessos, malauradament altre cop per circumstàncies alienes als nostres jugadors (com ja va ocòrrer a Tarragona). Ens queda el petit consol de que en aquests quatre primers partits de lliga ningú ha estat capaç de guanyar-nos estant en igualtat de condicions sobre la gespa. Aquest serà un dels arguments que ens doni forces per tornar-nos a deixar la veu en el partit de dissabte que ve contra el Villarreal B.

Mentre escoltàvem el matx de futbol també hem seguit pel 33, com ja vam dir, la semifinal de la Lliga Catalana de bàsquet entre el Girona FC i el Joventut de Badalona. Tot i que no hi ha hagut sort i els verd-i-negres han acabat fent valer la seva superior categoria, els gironistes presents hem quedat molt satisfets de l'actuació d'un equip que ha jugat de tu a tu al DKV. De fet, més d'un ja ha comentat que s'animarà a assistir a Fontajau per veure partits de la LEB Or ara que tenim aquest nou acord que ens permet gaudir de manera total de l'esport professional de la ciutat amb els colors que portem al cor.
En un altre ordre de coses, avui hem començat a vendre els calendaris de butxaca de la penya de l'any 2011. Cada calendari val 1 euro i a més d'emportar-se un útil recordatori dels mesos de l'any amb els colors del nostre equip, tot el qui com el nostre amic Joan decideixi comprar-lo entrarà en el sorteig d'un pernil i una fantàstica pilota signada pels jugadors de la primera plantilla del Girona FC. De passada, aquest euro servirà per col·laborar amb la penya reduint l'impacte econòmic negatiu del desplaçament que farem al febrer a Huesca.

Cada cop més grans

2010-09-17T13:20:00.000-07:00

Hem buscat i rebuscat pels horaris de les cadenes de la TDT i el satèl·lit i en cap se'ns ha confirmat que retransmetin el partit que jugarà el nostre equip contra l'Alcorcón a la localitat madrilenya.

No hem de pensar que això es símptoma de que encara som un equip petit que desperta poc interès, res d'això, els aficionats blanc-i-vermells podem estar satisfets perquè lluny de desaparèixer dels mitjans de comunicació, el Girona FC diversifica la seva oferta. Alhora que escoltem el matx del primer equip per la ràdio, podrem seguir pel Canal 33 la semifinal de la Lliga Catalana que l'equip de bàsquet jugarà a Barcelona contra el Joventut de Badalona (a partir de les 5 de la tarda).

L'antic Sant Josep, patrocinat ara pel nostre club, llueix amb èxit els colors i l'escut del Girona i ja és campió autonòmic gràcies a la victòria de diumenge passat contra el Tarragona a Fontajau en la final de la Lliga Catalana LEB Or. Pròximament altres clubs de l'àrea metropolitana s'afegiran a aquest projecte d'agrupar equips d'altres disciplines esportives sota la marca Girona FC.

Si les coses es fan bé i amb bona intenció, com de moment indica que ho fan els qui condueixen aquesta ambiciosa iniciativa, no ha de representar cap perjudici per a ningú que sota el paraigües del Girona FC altres entitats històriques de la ciutat i voltants puguin continuar fent gaudir de l'esport professional als habitants de la nostra província.

Per la nostra part, donarem suport a tot el que suposi fer cada cop més gran el club i començarem demà seguint els dos partits a la vegada a la nostra seu.

Això sí, tampoc pretenem enganyar a ningú: tot i que recolzarem sempre que ens sigui possible a tothom que defensi els nostres símbols, el nostre cor sempre bategarà un xic més fort pels nois als que portem 18 anys veient donar puntades de peu a una pilota a Montilivi i tants altres camps del futbol espanyol...

El de l'escut és en Kiko

2010-09-12T13:41:00.000-07:00

Potser la paraula que més podem fer servir avui és aquesta, humilitat. La podem utilitzar per reconèixer, per exemple, els nostres errors: avui, els que teniu a les vostres mans el calendari de la lliga que editem cada any potser no sabeu que el jugador a qui hem tallat el cap amb l'escut del Girona a la foto de la plàntilla de les pàgines centrals és el mateix que surt a la portada. I no ho diem perquè hagi fet el tercer gol, obra mestra d'en Moha, sinó perquè en Kiko simbolitza a la perfecció una manera de treballar que s'ha convertit en la clau de l'èxit d'un vestidor conduit per una persona que quan estàvem a Segona B i no hi havia ni un "duro" al club, pelava patates per fer un estofat per als seus companys. Han passat molts anys, al voltant de quinze, però nosaltres hi som i en Raúl també.

Uns altres als que podem identificar amb aquest esperit són els nostres amics de la Penya Miki Albert. Tot i les dificultats que tothom es troba quan acaba de començar, no deixen de treballar col·laborar amb la resta de gironistes per fer el club més gran. Gràcies a ells i als responsables de la seva nova seu hem gaudit d'un dinar meravellós en el que hem pogut rebre com es mereixen als nostres amics de Huesca, la Peña Fenómenos Oscenses, en el millor dels ambients. L'estrena de les noves bufandes de la Penya Immortal ens van proporcionar l'excusa perfecte per fer-los un petit regal que portarà una mica del nostre Girona a aquesta vila aragonesa, al igual que la seva placa conmemorativa ens permetrà tenir per sempre més una mica d'ells a la nostra seu.

L'acollida proporcionada als Fenómenos per la Penya Guíxols Costa Brava també ha contribuït des de la modèstia a que s'hagin endut un gran record de la ciutat i la província de Girona.

Segur que en Raúl, en Xavi i en Narcís entenen la il·lusió d'en Franchu i d'en Fernando: dos clubs humils, dues aficions humils agafades de la mà per viatjar en el difícil món del futbol professional amb l'objectiu de passar-s'ho bé.