jueves, 23 de marzo de 2017

El nus

Quan narrem una història, el més comú és que aquesta presenti una estructura formada per introducció, nus i desenllaç. Fins i tot els contes de fades acostumen a desenvolupar-se d'aquesta manera, i el que està vivint el Girona aquesta temporada no podia ser menys. Al nus és on hi trobem l'acció principal de la història, el que determinarà que el final sigui d'una manera o altra. S'hi barregen moments bons i altres de més neguit, però quan les protagonitza un autèntic heroi acaben feliçment.


A hores d'ara ja ha ressonat per bona part de la xarxa i els mitjans la gran festa que vam compartir les aficions del Cádiz i del Girona a la nostra seu abans de la disputa del partit més atractiu de la jornada a Segona. La plaça d'Empúries va emplenar-se de samarretes grogues i blanc-i-vermelles, convertint-se en un exemple de com la mala fama que alguns volen donar al futbol posant a tots els seguidors en el mateix sac no té fonaments. Els quatre brètols que hi ha a cada camp hi són per pura estadística, és impossible que reunint-se milers i milers de persones als estadis cada setmana no se'n coli algun. 200 cadistes van acompanyar els immortals i altres membres de les penyes del Girona que van assistir a l'acte. Una cinquantena d'ells van optar per quedar-se a assaborir el sempre contundent menú ple de calories que la San i en You del 106 ens van cuinar per tenir forces i cantar com cal a la graderia.


Abans de començar a atacar els primers plats, vam convidar als nostres visitants a una cerveseta per anar trencant el gel i compartint tot d'anècdotes futbolístiques en animades converses.L'ambient feia tant de goig que ni les més destacades personalitats dels clubs i de la ciutat van voler perdre-se'l. En una visita sense precedents en la història de les nostres trobades de germanor amb les aficions rivals, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ens va fer l'honor d'acompanyar-nos en el moment dels parlaments i l'intercanvi d'obsequis amb les penyes del conjunt sureny que es van unir a nosaltres en tan memorable dia: la Peña Cadista "Per Sempre Cádiz" de Cerdanyola del Vallès (a la qual pertanyia el gruix dels seguidors grocs presents), la Peña Cadista "Los Condenaos" de Pineda de Mar (amb qui tenim una llarga relació d'amistat que ha perdurat malgrat no compartir categoria) i representants de la Peña Cadista "Esto está Amañao" de Zaragoza i d'altres de la província de Cádiz. Per si la presència de la batlle gironina fos poc, els presidents de l'entitat andalusa, Manuel Vizcaíno, i del Girona FC, Delfí Geli (acompanyat pel responsable de l'àrea social Albert Mateos) també van trobar un espai a les seves agendes per estar amb nosaltres.


El DJ Jordi Tarragó, seguidor del Girona i amic de la nostra penya, va ser l'encarregat de posar la banda sonora a l'esdeveniment. Els moments de més eufòria van donar-se quan va punxar els himnes dels dos equips i els aficionats els van cantar amb passió. No voldríem oblidar uns altres amics que, tot i que no van sentir el seu himne, sí que van passar-ho d'allò més bé amb les dues parròquies. Una dotzena de socis de la Peña Bética Girona-Olot van apropar-se a la festa, entre ells el petit Pere, al que vam homenatjar per donar-nos dia a dia una autèntica lliçó existencial. Ni la seva discapacitat visual l'ha pogut apartar d'allò que a una edat tan tendra viu amb més passió: el futbol. Davant els reptes de la vida, l'últim que hem de fer és rendir-nos.


El matx que va seguir a aquesta prèvia tan fantàstica també va ser d'un nivell altíssim. Per desgràcia, la bona ratxa del nostre equip va acabar-se, no podent assolir la cinquena victòria consecutiva. El rival, amb vells coneguts com ara Ortuño, va fer el gruix de la feina a la primera part amb dos gols, frenant bé a un Girona dominador a la segona. Malgrat això amb una mica més de sort i sense pals pel mig algun altre gol podria haver acompanyat a la sensacional xilena de Samuele Longo. On també va estar competida la cosa va ser a la graderia, amb una abundant representació cadista i un públic gironista més entregat que mai i, ara ja sí, disposat a donar-ho tot per ajudat a l'equip a coronar el pic que el nostre club porta cercant des de fa 87 anys. Prova d'això és que un bon grapat d'immortals i membres de la resta de penyes oficials van invertir sense recança la matinal del seu diumenge en repartir als seients de Montilivi els aplaudidors pel mosaic que es va mostrar quan els jugadors van saltar a la gespa.

 
No negarem que després de l'1 a 2 final vam quedar una mica xafats, però entre el bon humor que sempre desprenen els seguidors del Cádiz i la seguretat que la plantilla de Machín ha demostrat prou esperit de sacrifici i talen com per a deixar-lo en una anècdota, l'ensopiment ens va durar només uns minuts. Ja davant de l'estadi no vam parar de xerrar i fer-nos fotos, començant un agradable tercer temps que va allargar-se amb el retorn d'alguns membres de l'expedició cadista per fer l'última al 106. I diuen del rugbi... això és que no han viscut un dia de futbol entre penyes a Girona!


Fem ara un punt i a part per tocar un altre tema. La cosa va d'aniversaris aquesta setmana. El Real Oviedo rebrà al Girona al Tartiere en plena celebració del seu 91è Aniversari, pel que prepararà una festassa per a la seva afició en la qual esperem que l'únic que no surti com ells desitgen sigui el resultat. I com que nosaltres no volem ser menys, ja ho tenim tot preparat per donar per començats oficialment els actes del 25è Aniversari de la penya amb la presentació del logo, l'exposició d'obres de Karris i altres sorpreses que durem a terme aquesta tarda (a partir de les 19.00 hores) al Centre Cívic de Sant Narcís. Barri, que per cert, ens ha mostrat el seu afecte nomenant-nos pregoners de la seva Festa Major d'enguany. Tot un honor per a nosaltres, que al llarg d'aquest quart de segle d'història hem tingut la nostra seu gairebé sempre en aquesta part de la ciutat. Som gironistes, gironins i santnarcisencs! 

viernes, 17 de marzo de 2017

Trobant la sort

Diuen que la sort és per qui la busca. Després de les trompades que el futbol ha fet viure al Girona i la tossudesa que hem demostrat no defallint en la lluita pel somni, pocs poden dir que l'han cercat tant com el nostre club. Per això quan les coses es giren en contra com l'altre dia a Reus i la fortuna ens pica l'ullet, no podem deixar de pensar que això fa pinta que per fi, si seguim deixant-ho tot i no deixem de pencar fins al final, aquest any pot ser l'any. Ja ho veurem. Per ànims no serà.


Les 10 en punt del matí de diumenge va ser l'hora triada per la sortida de l'expedició gironista que va acompanyar a l'equip fins a terres tarragonines per animar-lo en el seu enfrontament contra el Reus Deportiu. El viatge, aquest cop més curt que altres vegades, va passar volant, tot i que hi va haver temps pel ja tradicional sorteig del pernil que fem en tots els desplaçaments. Aquest cop l'agraciat va ser en Joan Casermeiro, al que donem l'enhorabona per tan porcí premi. Només baixar de l'autocar, els immortals que així ho vam voler i un bon nombre de membres de la resta de penyes oficials del Girona vam dirigir-nos a un restaurant situat al polígon industrial que rodeja l'Estadi Municipal de Reus. Allà els responsables de la Penya Baixa Camp de l'equip local ens tenien preparat un vermut típic de la seva ciutat i un gran dinar de germanor que va aplegar a gairebé 200 aficionats. Malgrat alguns entrebancs en l'organització, lògics quan s'és novell en aquest tipus d'actes, valorem molt positivament l'acollida dels amics roig-i-negres, que van fer tot el possible per fer-nos sentir com a casa. Fins i tot van tenir el detall de fer-nos unes postres amb l'escut del Girona de xocolata!


Que fóssim tants a Reus no vol dir que ens oblidem de la resta de la gran família de la nostra penya que no va poder acompanyar-nos i va haver de veure el partit al 106. Habituals que per un motiu o altre havien de romandre a Girona com l'Óscar i l'Aleyda, la Sandra, la Fani i en Loren... van mantenir encesa la flama blanc-i-vermella a la nostra seu. Tornant a la trobada de Reus, acabat l'àpat va ser temps pels actes protocolaris: intercanvis d'obsequis entre penyes d'un equip i altre, paraules plenes d'agraïment i bons desitjos i uns convidats d'excepció. Es tractava del regidor d'esports del consistori reusenc, Jordi Cervera, i els membres de la corporació municipal gironina Manuel Vázquez, Cristóbal Sánchez i Pere Albertí. Aconseguir unir ja no només als aficionats al futbol, sinó a totes dues ciutats a través dels seus representants, és quelcom que ens emplena d'orgull.


Una bona estona abans del partit els més de 500 gironistes que havien viatjat van anar entrant al camp, pintant-lo d'un blanc-i-vermell que feia patxoca. El gruix dels socis i simpatitzants de la nostra penya va col·locar-se a prop d'un dels córners, des d'on van engrescar a la resta de l'afició i/o sumar-se als seus càntics depenent del moment, en una gran festa per tots els qui ens estimem el Girona. La comunió entre tots els presents va ser màxima. Prova d'això és que en comptes de viure el partit des de la llotja o localitats de tribuna, Richy i Felipe van voler viure el partit com un seguidor més a la zona visitant. Amb tanta empenta des de la graderia, és normal que, a la mínima que el Girona va poder desplegar el seu talent davant un rival molt ben col·locat sobre la gespa, se situés dos amb commoditat dos gols per sobre en el marcador i dominés el partit. Control que va durar fins que l'àrbitre (del que ja teniem mal record del partit d'Alcorcón) va fer de les seves expulsant a Alcaraz. Com és lògic, el Reus va prémer l'accelerador i aprofitar el moment de desconcert gironista per fer l'1 a 2 a dos minuts del final. A patir. I a fer-ho encara més quan, ja en temps afegit, el col·legiat va xiular un rigorós penal a favor dels locals que podia significar l'empat. Però aquí va ser quan va entrar en joc el que alguns anomenen "la sort dels campions" i el xut d'Edgar va acabar a les cases properes a l'estadi i els tres punts en direcció a Girona.


A la gran satisfacció de sumar una nova victòria lluny de Montilivi, dimarts li vam sumar l'alegria d'una nova injecció de vitalitat al món de les penyes oficials del Girona FC. La Penya Nord Girona, va oficialitzar la seva refundació de la mà del jugador de la primera plantilla Àlex Granell, el nom del qual afegirà a la seva denominació. L'acte va tenir lloc al Restaurant Da Vinci de Jaume I, que a partir d'ara serà la seva seu, i va comptar amb la presència del futbolista gironí i altres personalitats relacionades amb el club i la ciutat, com ara el president Delfí Geli, l'alcaldessa Marta Madrenas, el cap de l'àrea social Albert Mateos, la regidora d'esports Isabel Muradàs... La resta d'agrupacions de seguidors gironistes vam ser-hi per mostrar el nostre suport als nostres amics en el seu gran dia. La Penya Nord Girona Àlex Granell va fer entrega d'una placa commemorativa de l'esdeveniment a cada penya, a la qual vam correspondre amb una de les nostres noves bufandes i l'esperança de veure com els companys que tornen a donar aire a aquest projecte viuen amb nosaltres una nova era plena d'èxits del nostre Girona.


Diumenge arriba a casa nostra el partit que tothom vol veure, el que pot deixar-nos a catorze punts (més la diferència de gols particular) del tercer classificat, l'enfrontament amb un dels clàssics del futbol espanyol que vol tornar a la màxima categoria. Hi ha moltíssimes ganes a Girona de fer costat al nostre equip en aquesta cita clau i ajudar-lo a donar un cop d'efecte en la batalla per l'ascens i pràcticament des de dilluns no queden entrades. Nosaltres no som menys, a la penya es respira una barreja d'il·lusió i nervis que volem distreure emplenant d'acció les hores prèvies al partit. A les 11 del matí uns quants socis aniran a Montilivi amb amics d'altres penyes per repartir els aplaudidors en els seients amb l'objectiu de rebre als homes de Machín amb un gran mosaic. Per altra banda, des de les 12 hores el 106 anirà rebent als més de 50 aficionats del Cádiz que tenen previst acompanyar-nos en una gran trobada de germanor com les que ens agraden a nosaltres: amb menjar, beure i bona música, la que ens punxarà el DJ Jordi Tarragó. Les penyes barcelonines del conjunt gadità "Per sempre Cádiz" i els vells (i estimats) coneguts de "Los Condenaos" de Pineda de Mar representaran a l'afició del Carranza a la cita. Però el regust andalús no s'acabarà aquí, ja que uns quants amics de la Peña Bética Girona-Olot ja ens han confirmat que vindran acompanyant al petit Pere, del que ja us hem parlat més d'un cop en aquest blog. Us sembla poc? Doncs anunciar-vos que l'alcaldessa de Girona ens ha confirmat que visitarà l'acte i ens dedicarà unes paraules. Una prèvia gegant per a un partit enorme!          

viernes, 10 de marzo de 2017

L'huracà blanc-i-vermell

Les revolucions a les quals viatja el Girona quan tot just enceta una sèrie de partits clau per definir com serà la recta final de la temporada difícilment podien ser més altes. L'equip està en un moment en el qual qualsevol petita badada del rival pot fer que aquest marxi cap a casa ben vacunat. Ens hem guanyat potser no el fet de ser temuts, però sí molt respectats entre tots els equips de la categoria. Uns altres que estem que arrassem som els aficionats gironistes. Tot i que a nosaltres ens va més animar el Girona i arrencar somriures i amistats que destrossar coses, com veurem els pròxims dies a Reus i contra el Cadis a casa.


Quin partit el del passat dissabte a Montilivi! El cartell del contrincant (el Getafe, un dels animadors de la zona de promoció) feia esperar un partit d'alt voltatge, molt disputat i patit. Així ho va entendre l'afició amb la millor entrada de la temporada, més de 7.300 espectadors segons el club. Una xifra que, vist l'aspecte que presentaven les graderies del municipal gironí, ens sembla, com a mínim, poc precisa. El guió del matx, però, va ser molt diferent del que hom podia preveure. Res d'igualtat. El Girona va ser una autèntica piconadora que va passar sense miraments per sobre de l'equip azulón, que en cap moment va tenir resposta a l'exhibició dels homes de Machín. Tots els presents vam gaudir de valent, però ens agradaria posar el focus sobre un detall que ens van agradar molt: aquesta afició ha madurat i no s'atreveix a lleugera amb paraules majors com "Primera" o "ascens". Les onades i els crits de fons a fons que van començar al nostre sector (no tenim motius per ocultar-ho) no són cap mostra d'excés de confiança o d'anar de sobrat. Va ser només a partir del 4 a 0 i no abans quan vam deixar-nos anar, una distància prou prudencial. I si ni golejant un rival directe no podem desfermar la nostra alegria, val més que pleguem. Hi som per patir quan s'ha de patir i per fer costat en els moments difícils, així que creiem que ens hem guanyat el dret a xalar en els més dolços.


Quan es tracta de posar-nos en situació per crear bon ambient perquè la victòria hi faci xup-xup, ens hi posem de veritat. A última hora el nostre vocal Óscar va considerar que el partit reunia totes les condicions per desplegar la nostra bandera gegant que uneix les banderes del Girona i de la ciutat, en una encertada decisió com podeu veure a la fotografia. El Gol Sud feia goig. Com també ho fa tenir a la nostra penya socis com els que van col·laborar amb el club preparant i repartint els aplaudidors que els gironistes van fer servir per animar l'equip durant el partit. Ells (i elles, que no està de més reconèixer que són moltes i molt actives a la nostra penya ara que acaba de ser el Dia de la Dona) sí que mereixen un aplaudiment! A tall d'anècdota de la jornada, comentarem que el nostre president Pepe Sierra va entregar una de les bufandes commemoratives del nostre XXV Aniversari a un bon amic de la penya que ha seguit al detall l'actualitat blanc-i-vermella durant bona part d'aquest quart de segle: en Francesc Sánchez Carcassés, presentador del programa "Tot Rodó" que cada dilluns repassa l'actualitat esportiva de la nostra província a Televisió de Girona.


Ja que parlem de la celebració dels 25 anys que han passat d'ençà de la fundació de la Penya Immortal, aprofitem per anunciar-vos que el pròxim 24 de març a partir de les 19 hores tots els gironistes esteu convidats a assistir a la presentació dels actes del nostre aniversari. L'esdeveniment coincidirà amb la inauguració d'una exposició amb la qual Antoni Karris, un altre gran amic de la penya ens ha volgut ajudar a commemorar l'aniversari. L'artista olotí ens presentarà el seu recull d'obres titulat "Colors of the World", una visió del món des del surrealisme figuratiu, l'estil del qual n'és el pare a la zona mediterrània. L'art serà protagonista durant la vetllada, ja que també ens acompanyarà la coreògrafa Betty Alcayde i els seus alumnes en una exhibició de dansa. Per si no hi han prou raons per anar-hi, tindrem pica-pica, que tanta cultura fa venir gana.


I diumenge, cap a Reus! La premsa ja recull que serem més de 700 gironistes els que ens desplaçarem fins aquesta vila tarragonina per gaudir d'un gran dia de futbol. Fa 10 anys ja vam viure una situació semblant. Eren temps menys multitudinaris (però no amb menys passió) a la Tercera Divisió i una bona colla de valents van desplaçar-se a l'Estadi Municipal reusenc per animar al Girona en una temporada que va acabar amb ascens. Tant de bo es repeteixi el final feliç i la jornada de concòrdia i bon ambient com la viscuda amb els amics de la Penya Caixa o Faixa en aquella època, de la que fins i tot els diaris locals van fer-se ressò. De moment, la Penya Baix Camp ja ens estan preparant un vermut i una calçotada per intentar deixar-nos KO abans del partit, però els hi posarem difícil. El calendari és una autèntica marató de trobades, ja que si aquest cap de setmana ens veurem les cares amb uns amfitrions d'alt nivell, la setmana que ve ens visita una de les millors aficions d'Espanya, la del Cádiz, i ja n'estem organitzant una de bona. Atents a les novetats!  

viernes, 3 de marzo de 2017

Convençuts

El que està aconseguint aquest equip per tercer any consecutiu no té nom. Però el que ens agrada, potser no al mateix nivell però sí a un de semblant, és com ho viu el gironisme. Hi ha molta alegria (qui ho pot evitar quan el seu equip guanya) però barrejada amb molta prudència. Si quelcom ens han ensenyat les trompades dels últims anys ha estat a no dir blat fins que no és al sac i ben lligat. El que ara volem aconseguir des de les penyes és que totes aquestes ganes de veure el Girona fent les coses bé es canalitzin en suport a l'equip i una graderia plena de gom a gom, tal com la plantilla mereix.


Sandaza i Longo van ser els autors dels gols que van segellar la victòria del Girona a Anduva en el tram final d'un matx que va dominar de principi a fi, amb una segona part en la qual va demostrar estar molt per sobre del seu rival físicament i tècnicament. Veient el que va ser el cinquè partit guanyat com a visitants aquesta temporada hi van ser dos immortals, en Jorge Berna i l'Albert de Besalú. Aquest parell de fidels aficionats van demostrar que no els hi feien gens de por els més de 600 quilòmetres que separen la nostra ciutat d'aquesta vila castellana. Banderes, bufandes, una bona nevera per no passar gana durant el camí i cap a Miranda. Allà hi van trobar un bon grapat de gironistes, entre ells molts companys d'altres penyes. Ens agrada veure com cada vegada el Girona està més acompanyat per cada camp d'Espanya que visita. Ens fem grans!


Si en Jorge i l'Albert no van dubtar en enfilar la carretera per fer costat a l'equip, els immortals que ens vam quedar a Girona també vam mostrar-nos convençuts d'una cosa: la millor manera de veure l'espectacle que setmana a setmana donen els homes de Pablo Machín és fer-ho plegats al 106. Qui va arribar una mica tard ja es va haver de buscar les garrofes per seure, ja que la nostra seu presentava clars indicis d'overbooking. Al descans del matx vam presentar en societat les noves bufandes de la penya, amb un aclaparador èxit de vendes (22 unitats en només un dia). Si tu també vols exhibir-la amb orgull al teu coll per fer que tothom sàpiga que ets gironista i immortal, apropa't al número 106 de l'Avinguda de Sant Narcís i compra la teva per només 6 (socis de la Penya Immortal) o 8 € (resta d'aficionats).


Tot i el ple absolut al Bar 106, no hi érem tots. El nostre president Pepe Sierra i el tresorer Javi Rina van desplaçar-se a la capital de la Garrotxa en una missió de representació institucional. El motiu? Ser els ambaixadors immortals a la festa de celebració del II Aniversari de la Peña Bética Girona-Olot. Els llaços que ens uneixen a aquesta agrupació de seguidors verd-i-blancs són, com ja sabeu, molt estrets, ja que el seu vicepresident Manolo va ser propietari de la nostra actual seu i vam assessorar els seus integrants en el procés de constitució d'aquesta. Per fer la festa encara més rodona, era dia de derbi sevillà, viscut amb passió per tots els presents al Restaurant Les Olletes. Malgrat que va guanyar el seu etern rival, els bètics no van perdre el somriure i van oferir als nostres dos directius un berenar de categoria i el bon humor que els caracteritza. La trobada va acabar amb un fraternal intercanvi de bufandes. Malgrat que hi hagi hagut episodis de trist record pels gironistes, va ser un tema ja discutit en el seu dia i del que seria una pena que en sorgís una enemistat sense sentit. El que fa al futbol l'esport rei són aquests moments en els quals els qui ens l'estimem som capaços d'aparcar diferències i viure'l de manera sana i alegre.


Estem tan segurs del fet que aquesta vegada ha de ser la nostra, que volem posar-hi tots els mitjans per fer realitat un Girona a la Primera Divisió del futbol espanyol. Des de les penyes oficials del Girona FC hem començat per fer una crida a tothom que s'estima aquests colors sota el lema #OmplimMontilivi, amb la que volem animar a tot el gironisme a despertar i anar en massa a l'estadi a deixar-se la veu per aquest escut. Només amb la comunió total entre els de la gespa i els de la graderia aconseguirem aquesta preuada fita que tantes generacions de gironistes han somiat. Per aquesta campanya veureu que fem servir un hashtag, però ara més que mai necessitem que els milers de fans del club a les xarxes socials i tot el suport que se li dóna al món 2.0 es faci palpable i real: ni un seient lliure a Montilivi!