domingo, 20 de noviembre de 2016

Mans a l'obra


Amics, avui fem un petit incís en l'actualitat directa de la penya per a explicar-vos la molt productiva jornada de treball que va celebrar ahir Aficiones Unidas a Madrid i que va comptar amb l'assistència del nostre president Pepe Sierra en representació de les penyes gironines. Creiem que per la importància dels temes tractats calia fer un article exclusiu i així ho fem.


Va encetar la jornada el president de l'associació qui va presentar els grups de treball a on participaren totes les federacions i que sens dubte serviran perquè totes agafem una velocitat de creuer digna de la magnitud que està assolint el nostre futbol. Com va destacar José Mateo, és molt important que totes les federacions assoleixin aquest ritme en el seu funcionament perquè no passi com a l'escola, on els més endarrerits fan alentir el ritme de tota la classe. Cal remarcar també la creació d'un grup dirigit pel nou directiu de l'associació, en Joaquín Garrido d'Albacete, que es preoucuparà dels clubs que tenen la desgràcia en caure al pou de la Segona B i fins i tot a Tercera.

La delegació de Granada va presentar el Congrés de Penyes que se celebrarà a la seva ciutat el cap de setmana del 23, 24 i 25 de juny. A partir del gener ja us podreu apuntar. Als preus del full explicatiu s'haurà d'afegir el del bus, l'import del qual dependrà de la gent que estigui apuntada, però us garantim que des de ja estem treballant amb el club perquè aquest any també puguem desplaçar-nos amb l'autocar dels jugadors a bon preu, com vam fer l'any passat a Zaragoza.


Valladolid va ser designada seu del Congrés pel 2018, la qualitat del seu projecte va fer que altres possibles candidatures desistissin en el seu intent i per aclamació popular van rebre l'encàrrec d'organitzar aquest esdeveniment tan important. ¡Enhorabuena chicos, el trabajo bien hecho tiene su recompensa!

Potser un dels punts febles d'Aficiones Unidas ha estat la comunicació, tota la gran tasca feta durant els seus gairebé vint anys d'història no ha estat coneguda per la gran majoria de seguidors i per això ens hem posat en mans d'en José Ángel Torralba per crear un diari digital. Torralba ens va presentar aquest ambiciós projecte a on tindrem a disposició de les penyes quatre periodistes que editaran puntualment les notícies que els hi facilitem.


Va tancar la jornada Jorge Pérez, exsecretari general de la Reial Federació Espanyola de Futbol i precandidat a la presidència de la mateixa. La veritat és que és una persona que transmet confiança i pel seu tarannà tranquil i serè cau molt bé, sap escoltar i per això sap dir el que vols escoltar. Es va comprometre a signar un document amb les propostes fetes per nosaltres i que ell vegi viables perquè sigui un compromís real. Òbviament, no tancarem portes i vam decidir presentar les propostes als altres candidats i axí poder decidir a qui donarem el nostre suport en funció de la seva voluntat de col·laboració amb la nostra associació.

En resum, una molt productiva sessió de treball que pot marcar un abans i un després a Aficiones Unidas.

martes, 15 de noviembre de 2016

Ens fem valer

Una setmaneta d'absència al blog ens ha donat per veure com el nostre Girona sumava 4 punts més, que el situen en una somiada tercera posició per darrere de Levante y Sevilla Atlético. És a dir, en posicions d'ascens directe. Més d'un i més de dos aficionats blanc-i-vermells coincidiran en què no ha estat un inici de competició impecable pel nostre equip, amb mancances i detalls que s'han hagut d'anar superant i polint. Amb molt d'esforç, quelcom que sempre valorem en els homes de Pablo Machín i que els deus del futbol han recompensat amb aquest lloc momentani a la taula. Ja ens freguem les mans pensant en què serem capaços d'assolir quan totes les peces de l'engranatge gironista estiguin ben collades i sincronitzades a la perfecció. 


Abans d'entrar en matèria, un recordatori. Un altre dels equips que ocupa les places nobles d'aquesta Liga 1|2|3 és el sorprenent Huesca, que ja ens va donar un disgust fa res al eliminar-nos de la Copa del Rei. Amb l'objectiu d'ajudar a fer que no es repeteixi la història en el partit que jugarem a l'Alcoraz el pròxim 27 de novembre, des de la Penya Immortal Girona i la resta de penyes del club organitzem un desplaçament per animar de valent al nostre equip. El pla de viatge per aquest dia és sortir de bon matí des de Montilivi per arribar pels volts de les onze del matí a aquesta ciutat del nord de l'Aragó. Allà ens trobarem amb els amics de la Peña Fenómenos Oscenses per fer el vermut i després dinar al club de tenis situat al cantó de l'estadi. Qui recordi altres viatges amb la mateixa destinació i el gran tracte dispensat pels aficionats locals sabrà que Huesca sempre ofereix més del que hom podria esperar en un principi. Sense anar més lluny, la temporada passada ens van rebre amb una xaranga amb la qual vam fer un autèntic cercavila pels carrers de la localitat. Vols unir-te a la festa? Per 40 (penyistes) o 45 € pots inscriure't i tenir autobús i entrada pel matx. Pots apuntar-te ja a la nostra seu, el Bar 106, situat, com ja sabeu, al número 106 de l'avinguda de Sant Narcís de Girona.


"Ens fem valer", titulem avui, i no només fem referència a com el Girona ha rendibilitzat al màxim la seva bona feina. Nosaltres també vam fer valer al màxim la nostra fama d'amfitrions hospitalaris el dia del partit contra el Tenerife. Un grup d'aficionats de la Peña Zoneros de l'equip tinerfeny va volar des de Santa Cruz fins a casa nostra per acompanyar a la seva plantilla, alguns d'ells amb ganes de reviure aquella inoblidable experiència del 2009 (Montilivi va ser l'escenari del seu darrer ascens a Primera Divisió dels chicharreros). En els anys que ambdós clubs han coincidit, hem tingut contacte amb diversos col·lectius de seguidors blanc-i-blaus, així que no ens va ser difícil esbrinar que aquesta penya venia a Girona. Unes trucades i tot preparat per passar-ho bé amb un dinar d'allò més amè a la nostra seu. Tot un plaer conèixer a gent com en Nando i família o la parella de tinerfenys residents a Barcelona que no es perden cap gran cita del seu equip a la península. Però per a història curiosa i plena de passió pel futbol, la d'en Thomas i la Niki, un matrimoni format per un austríac i una anglesa absolutament bojos pel seu Tenerife que comparteixen els seus somriures allà on van. Com a mostra d'aquest sentiment, només cal dir que la Niki és avui dia la propietària de l'única botiga de productes de marxandatge del "Tete" més enllà de l'oficial del club.


Per si això fos poc, ens vam sentir una mica com els mediadors internacionals en els conflictes entre bàndols irreconciliables: vam aconseguir asseure a la mateixa taula a seguidors de Tenerife i Las Palmas. L'Óscar, la Mari i en Brian, grans amics de la penya, van venir directament des de Gran Canaria a terres gironines a passar el cap de setmana i no van trigar a afegir-se a la festa. Tot s'ha de dir, amb gent que viu tan sanament el futbol com els companys dels dos històrics del futbol canari que ens van acompanyar, la nostra "missió de pau" no era gaire complicada.   


Després d'unes setmanes amb molta acció, en va venir una de més tranquil·la en clau gironista i immortal. Més enllà de la interessada polèmica creada per alguns mitjans arran del tema de l'hospital i el jugador del Tenerife (n'hi ha que saben que tota notícia vestida amb un vernís polític omple espais i et fa ser llegit), vam viure el tret de sortida de les inscripcions pel viatge a Huesca i veure augmentar amb els dies les ganes de comprovar les evolucions de l'equip sobre la gespa de la Condomina contra l'UCAM. Un gol de Longo després d'una gran pilota col·locada a l'àrea petita per Borja García ens va donar una altra victòria fora de casa, que converteix els quatre punts aconseguits en la doble sessió de Montilivi en una ratxa de tres partits sense conèixer la derrota que ens ha disparat com un coet en aquesta Liga 1|2|3. El 0 a 1 signat per l'italià va ser molt celebrat al 106, qui sap si gràcies a la sobredosi de sucre que ens va aportar la coca de ratafia amb la qual el nostre vocal Josep Garolera ens va voler traslladar un bocí de la fira d'aquest licor que va celebrar-se la setmana passada al seu poble, Santa Coloma de Farners.


I de parlar d'un vocal, passem a cloure l'article parlant d'un antic membre de la junta directiva de la Penya Immortal. En David Fernández, gran aficionat al món Playmobil i president de l'associació d'aficionats a aquestes joguines de Riudellots de la Selva, Riudeclicks, va voler unir les seves dues passions en la recent mostra que va celebrar-se a la Fira de Girona: els clicks i el Girona FC. Amb molt d'esforç i gràcies a la col·laboració d'algunes entitats, va reproduir fidelment amb les seves figures un dels moments més transcendents de la història del nostre club, el partit contra el Ceuta que ens va obrir les portes de Segona Divisió mig segle després. La nostra penya va col·laborar amb un donatiu de 20 €. I és que no hi faltava cap detall, fins i tot hi havia la nostra pancarta al Gol Sud!

viernes, 4 de noviembre de 2016

Tres pels Sisos

Dies especials per tots els gironins, les Fires il·luminen la Devesa i l'omplen de colors, de música i d'olor a castanya i a xurro... uf, aquesta última part sona molt malament. Millor direm que la ciutat viu unes jornades que conviden a sortir de casa i gaudir de tot el que ens té preparat. Els immortals ens estimem molt Girona, gairebé tant com al Girona, i per això no hem volgut perdre l'ocasió d'homenatjar al nostre sant patró com a ell li agradaria, tots plegats com a bons germans.


Just després del dia gran de les nostres festes, que enguany va ser el segon del programa d'actes, el Girona rebia a casa al Numancia en sessió matinal. Al llarg de tota la setmana els membres de la penya van acordar fer reviure la que fa uns anys era una de les nostres tradicions més nostrades, el llançament de confeti casolà coincidint amb la sortida dels jugadors a la gespa. Com podem veure a la foto que molt amablement ens va fer el nostre soci Loren, l'efecte, combinat amb l'onejar de les banderes i els raigs de sol d'un diumenge amb molt bon temps, va ser preciós. Del partit ens quedem amb la sortida en tromba i el 3 a 0 al final dels primers 45 minuts, amb la manera de menjar-se als defenses de Portu i l'enorme partit de Fran Sandaza fins al cop de mala sort d'una lesió de la qual esperem es recuperi aviat. Retrobar-nos amb la victòria i amb els gols va ser una bona manera d'homenatjar a tots els Narcisos, encara que fos amb un dia de retard.


Qui també mereixia un homenatge i el va tenir va ser l'entrenador Pablo Machín. Com ja vam comentar la setmana passada, el tècnic sorià va perdre recentment al seu pare. Un tràngol trist i difícil que ningú supera amb facilitat. Com que des de les penyes del Girona entenem que el club és una família i precisament és això el que el fa tan gran als nostres ulls, no vam voler perdre l'ocasió d'esperar a en Pablo a la seva sortida de l'estadi per expressar-li tot el nostre suport i estimació, gest que va agrair amb emoció i elegància. Estem segurs que des d'allà on sigui, el seu pare podrà sentir-se orgullós de la qualitat humana i professional del seu fill. ¡Fuerza Pablo!


"Me gusta el fútbol, los domingos por la tarde es la mayor... de mis aficiones" deia la popular cançó, i si bé el matx ens havia obligat a vèncer la ressaca de les barraques començant a les 12 del matí, una vegada posats vam estirar el tercer temps tant com vam poder. Després de fer costat al míster, va ser el torn de la teca. Recuperant un vell costum dels primers anys del retorn a Segona, vam organitzar un dinar de Fires. Llavors era sopar, ens fem vells. El nostre vocal Óscar l'havia estat coordinant al llarg de les setmanes prèvies a la cita en col·laboració amb els responsables del Restaurant Tot Brasa, i la veritat és que no va decebre a cap dels 25 immortals presents. Una variada selecció de primers (inclosa una fideuà de p*tísima madre, com bé anunciava el cartell) i la més gustosa carn a l'estil de la graella sud-americana ens van fer la boca aigua. Com a cloenda de la jornada, i abans d'una sessió de digestius, vam felicitar a la nostra sòcia i amiga Maria Mascort pel seu aniversari. Moltes felicitats!

Dimarts també va ser un dia mogut. El Girona va tenir la deferència de deixar-nos ser al seu estand a la Fira de Mostres, on vam comentar les nostres activitats amb els visitants, donar un cop de mà en el repartiment de pòsters i postals i, com no podia ser d'altra manera, vendre loteria. La nostra vicepresidenta Margarita va repartir molta sort al matí en forma de participacions pel número 64352 del Sorteig de Nadal de la Loteria Nacional. Si encara no tens la teva, ja trigues en anar al 106, que només són 5 eurets! A la tarda la cosa ja estava més calmada, tant a l'estand com a la Fira en general (era l'últim dia del Certamen), però tot i així vam poder gaudir de la companyia de Juanpe i Pablo Marí, així com de Pablo Machín. Curiositat: de les paradetes de la zona de les atraccions del parc de la Devesa, ens quedem amb la dels xuts, on entre els colors del Real Madrid i la cara de Messi hi vam veure una filera de bufandes del Girona com a possible premi pels guanyadors. Emoció total per a qualsevol gironista: durant dècades ha sigut territori d'articles dels grans equips del futbol nacional i mundial. Fins i tot alguna bufanda del Nàstic hi hem vist. Però, fins ara, mai una del club de la ciutat. Senyal que cada cop se'ns respecta més.

     
Ens direu que ens hem emocionat com vailets per un detall tan banal com aquest, però no va d'això el futbol, dels sentiments que el rodegen i que es viuen amb la intensitat de quan un és nen o adolescent? L'Aniol, soci immortal i guanyador del concurs fotogràfic "Aquí hi viu un del Girona" que vam organitzar a finals de la temporada passada, va fer recentment un creuer per la Mediterrània i al seu equipatge no hi va faltar una bandera del Girona signada pels jugadors. Sense cap complex i amb molt d'orgull va passejar-la per tot el sud d'Europa, com veiem en aquesta instantània davant de l'autocar del Gènova de la Sèrie A italiana. Gent com aquest vidrerenc ens mereix el més gran dels respectes. Són el futur d'aquesta penya, d'aquesta passió i del Girona.