jueves, 31 de marzo de 2016

Continuar gaudint


Quan un pensa que en el llarg parèntesi entre  el 1959 i el 2008 els gironistes no vam poder veure cap partit de categoria professional del nostre equip, comença a donar-li importància a fets tan destacats com el de diumenge. Per segon cop consecutiu vam aconseguir marxar de la Romareda amb un 0-3 favorable al marcador, en un partit que va ser tot un recital del Girona davant un ferm candidat a l'ascens. I no oblidem que el Zaragoza (6 Copes del Rei, 1 Supercopa d'Espanya, 1 Copa de Fires i 1 Recopa d'Europa), sempre serà el Zaragoza. Només se'ns acut donar gràcies a Machín i els seus homes i demanar-los-hi que no afluixin i lluitin pel somni d'arribar a ser algun dia, encara que sigui de lluny, tan grans com l'equip blanquillo.


El dia va començar ben aviat, l'Associació de Voluntaris del Girona en va convocar a les 6 del matí al parking del Decathlon i tot i el canvi d'hora ningú es va adormir, senyal que hi havia moltes ganes de futbol. Entre els 180 que vam anar als tres autobusos i els que van anar pel seu compte, entre 400 i 500 gironistes vam fer acte de presència a la capital aragonesa, que ens va rebre amb un sol d'estiu. Pel camí, el nostre autocar va patir un petit ensur quan un cotxe que intentava avançar-nos a l'Eix Transversal va picar-lo per la part del darrere. Per sort tot va quedar en una anècdota, una rascada al bus i una reparació força més cara per a l'altre vehicle. Aquest va ser l'únic entrebanc d'una jornada completament rodona. Un cop a Zaragoza, vam tenir només una hora i mitja per gaudir de la zona del Pilar, però la vam esprémer de valent. Uns van apostar pel fervor religiós, contemplant la processó, escoltant els tambors tan típics de la Setmana Santa d'aquella part del país i visitant la basílica, mentre d'altres van emprar el matí apropant-se a uns altres altars més pagans, els del famós "Tubo" i les seves excel·lents tapes. Molt recomanables, si hi aneu, els huevos rotos, les migas i els deliciosos i addictius torreznos.


A la una del migdia els autobusos van deixar-nos a l'estadi i una seixantena dels gironistes que conformàvem l'expedició vam anar a dinar amb els amics de la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo i la Federación de Peñas del Real Zaragoza al Restaurant "La Guarida" de la Plaça Sant Francisco. El menú, novament, ultraenergètic i no apte pels qui fan dieta: migas amb xoriç i cansalada i rancho, un estofat de patates amb carn, botifarra i xoriç. Destacar un cop més que tot era boníssim i el gran gest que van tenir els nostres amics aragonesos convidant-nos a tots (només vam haver de pagar el beure). Tothom sap com estan les butxaques de la majoria dels aficionats en els temps que corren i aquest tipus d'accions encaminades a ajudar-los mereixen tot el nostre reconeixement.


Coses com aquestes no són flor d'un dia, són fruit de molts de temps de cultivar relacions d'amistat i d'intentar que cada cop que els companys maños visitaven Girona se sentissin com a casa. Encara recordem com mentre esperàvem amb il·lusió aquell partit de Fires de 2008 que vam guanyar amb gol de penal de Manga vam conèixer un grapat de seguidors del Zaragoza, encenent una flama segueix viva 8 anys després. El dinar va ser un retrobament amb grans amics com en Fredi, en Vicente, en Rubén o la Paula, als que ja considerem part de la nostra família futbolística tot i no compartir colors. Un cop acabat, va ser el torn de la foto de grup amb les dues aficions barrejades que encapçala aquest article i de l'intercanvi d'obsequis. Amb l'afany de ser original i el record de la figureta de la Verge del Pilar que ens van regalar l'any passat, el nostre president Pepe Sierra va buscar i suar tinta per trobar dos Sant Narcisos de paper maché ben simpàtics, en el que també va ser un petit homenatge a l'exgironista Narcís Julià, ara director tècnic del Zaragoza. Del costat saragossà van correspondre amb bufandes i un banderí del seu equip, tot recordant que si quelcom bo tenia per a ells haver baixat a Segona era conèixer a gent com nosaltres. La Penya Saltenca, que també ens va acompanyar, va fer intercanvi de bufandes.


Ja a la Romareda pel partit, el sector visitant de la graderia va ser un autèntic desparrame. L'animació, tot i que a molts ens pesaven les migas, va ser constant i molt sorollosa. Segons ens va comentar un agent de la Policia Nacional, vam ser "l'afició més animada de les que aquesta temporada ha passat per aquest camp". El cas és que dubtem que el Girona se sentís sol en cap moment i ens va donar les gràcies amb tres gols que podien haver estat més -quina jugada de Clerc!- i alguna parada sensacional de Becerra. Llàstima que al final alguns seguidors s'entestessin a recordar fets de l'any passat que no tenia gaire sentit reobrir. Davant provocacions passades (o presents si n'hi hagués hagut) la millor resposta sempre és cantar encara amb més força a favor del teu equip. Als busos de tornada l'ambient era d'eufòria total i ningú podia amagar un ampli somriure d'orella a orella. Els tres punts i l'espectacular manera d'aconseguir-los van ser la cirereta del pastís que va ser aquest enorme dia a la vora de l'Ebre.


Volem seguir gaudint d'aquest Girona i en les nostres mans està donar-li una empenteta que l'ajudi a guanyar a l'Osasuna, igualar-lo a punts i tocar a la porta de la lluita per la promoció. Hi ha promoció pels abonats, que poden aconseguir dues entrades extres per només 5 € cadascuna. Descomptes pels titulars del Passport ADN Gironí. Concursos a Facebook per guanyar invitacions a les pàgines de Covesa, City Lift i el propi club. Cartells per la ciutat animant a tothom a anar al camp. No hi ha excusa per no ser aquest diumenge a les 5 de la tarda a Montilivi i fer-lo bramar fins que tremolin els rivals. Si aconseguim que a casa es torni a viure l'ambient eixordador aconseguit a Zaragoza, el triomf no es pot escapar. Està a les nostres mans o, més ben dit, a les nostres goles! Tots a Montilivi!        

viernes, 25 de marzo de 2016

Gironistes de tot cor


Així som els que vagin com vagin els resultats mai no deixem de mostrar la nostra estima pel Girona. Diumenge passat vam rebre al líder i vam voler fer saber als nostres jugadors que mentre defensin aquest escut amb l'honor que mereix, mai estaran sols. Quan van saltar a la gespa es van trobar amb unes lletres i números inflables formant el nom de l'equip i l'any de fundació i els globus blanc-i-vermells que va portar el nostre soci Lluís Sabater. Segurament ho podríem haver fet millor, però us assegurem que no amb més amor. I a més el Girona va correspondre amb un bon partit en què va plantar cara al Leganés i generar ocasions que d'haver tingut més encert de cara a porta ens haurien donat els tres punts sense complicacions.


Un altre que porta ben dins aquests colors i els ha viscut des de ben jovenet, és el protagonista d'aquests dies a Montilivi: Pere Pons. El migcampista de Sant Martí Vell ha allargat el seu contracte amb el Girona fins al 2018 i al Diari de Girona li va dedicar un reportatge repassant la seva trajectòria, en el que es recordava la seva participació en el Torneig Penya Immortal de categoria cadet que vam organitzar al maig de 2008 a Torres de Palau, un triangular on a més del Girona FC (campió) hi van participar l'Escola de Futbol del Gironès i La Salle. Recordem amb molt d'afecte aquesta competició, va ser tot just el tercer article d'aquest bloc i ens recorda que ja llavors la penya feia costat a tot el que feia olor de blanc-i-vermell. Es per nosaltres tot un orgull que el capità d'aquell cadet gironista hagi arribat a ser una de les estrelles del primer equip. Enhorabona Pere!


I si estem en els bons moments d'aquesta família blanc-i-vermella que formem jugadors, seguidors i tots els que envolten al Girona, no podem oblidar-nos dels que en viuen de més amargs. Fa unes setmanes ens deixava l'amiga Lola de la Penya Saltenca. Feia poc que ens havia acompanyat a Huesca a passar un gran dia acompanyada d'en Xavi, el seu company sentimental. En Xavi és un vell conegut de molts immortals i des d'aquí volem enviar-li, com ja hem fet en persona, molts ànims per superar aquesta pèrdua.


Com a gironistes de tot cor, una de les coses que més ens agraden és deixar ben alt el pavelló blanc-i-vermell allà on anem i diumenge no serà una excepció. Dels prop de 180 aficionats que es desplaçaran a la Romareda des de la nostra ciutat, més de 30 seran immortals. El desplaçament, com ja vam comentar en l'entrada anterior, l'organitza l'Associació de Voluntaris del Girona FC i nosaltres hi hem col·laborat recollint inscripcions a la nostra seu i posant-nos al seu servei pel què necessitessin. A l'hora de dinar i com ja és tradició cada cop que els nostres equips s'enfronten, la Peña Zaragocista Presentes por el Escudo ens ha muntat un bon dinar de germanor al que assistiran també els representants de la Federación de Peñas del Real Zaragoza i de la resta de penyes gironistes que també viatgen a terres aragoneses.


Per concloure, seguim amb actes que fan honor a la nostra manera d'entendre el futbol. Dissabte una delegació immortal formada pel nostre president Pepe Sierra, el secretari Fran Lara, el tresorer Javi Rina i el vocal Josep Garolera van acompanyar als amics de la Peña Lehoi Beltz de l'Athletic Club a Barcelona en la seva inauguració. Una vetllada genial, en la que vam tenir el privilegi de ser l'única penya d'un altre equip en fer acte de presència. Iribar fent-se una foto amb la nostra bufanda, els regals que ens vam intercanviar (inclosa la ratafia i les galetes de Santa Coloma d'en Garru) i el gran tracte dispensat pels nostres amfitrions van ser els plats forts de la nit.   

viernes, 18 de marzo de 2016

Insistirem


L'article d'aquesta setmana ha trigat una mica més a arribar però per una bona raó, ve farcit d'actualitat immortal, gironista i del futbol en general. Anem a pams: el nostre repàs comença amb el partit del dissabte contra l'Almería. El Girona tornava a l'escenari on el 2013 va donar per acabada una temporada de pel·lícula amb la idea de començar-ne una de nova amb una victòria que l'enganxès definitivament a la lluita pels llocs de promoció. No va poder ser, aquesta Segona està demostrant ser la més igualada dels darrers anys, amb un bon munt de candidats a l'ascens i un bon grapat d'equips de la part baixa demostrant que tenen qualitat per sortir-ne. Tot i això, la fe en els blanc-i-vermells no ens ha d'abandonar, la temporada és encara llarga i tot pot passar. Es tracta d'insistir.


Com sempre, ens vam reunir al 106 per veure el partit per Movistar +. Un bon grapat d'immortals van estirar-se dels cabells amb les nombroses ocasions generades pels homes de Machín, de les que desgraciadament cap va acabar en gol. Per reposar-nos del disgust, després del partit vam passar a coses més alegres. La nostra sòcia Maite i el nostre vocal Óscar van celebrar els seus aniversaris amb tots els amics de la penya, en la que va ser una divertida i entranyable vetllada. Els assistents van correspondre a la generositat dels homenatjats regalant-los-hi dos packs gironistes (bossa, bufanda i gorra del nostre club) amb els que podran lluir els colors amb orgull a Montilivi.


El tiberi (proporcionat en gran part per l'Óscar i la Maite i complementat amb les sempre gustoses tapes de la San i en You) va ser dels que fan època: formatge, morcilla, xoriç, empanada, embotits, aletes de pollastre, calamars a la romana... tots productes "dietètics", com podeu veure. Però sense dubte el millor de tot va ser el gran ambient, amb gent que s'unia a nosaltres per primer cop, d'altres que tornaven després de força temps d'absència i molt esperit d'unió entre immortals. Així fem penya i fem Girona.


I parlant de fer Girona, aquesta Setmana Santa tindrem ocasió de fer-ho a terres aragoneses, acompanyant al nostre equip en el seu partit contra el Real Zaragoza. La darrera visita gironista a la Romareda va ser l'històric 0 a 3 de l'anada de la promoció. Llàstima que a la tornada el cansament ens impedís conservar l'avantatge. Per intentar repetir una jornada tan feliç com aquella, tots els socis i simpatitzants de la Penya Immortal us podeu inscriure a la nostra seu fins al dimarts 22 de març. El viatge és organitzat per l'Associació de Voluntaris del Girona FC al preu de 35 € (autobús i entrada) i nosaltres els hi portarem totes les inscripcions que recollim el proper dimecres. La convocatòria per sortir serà a les 6 del matí del diumenge 27 a l'Estadi de Montilivi.


D'un tema que sempre ens agrada tractar com són els desplaçaments seguint al Girona, saltem a un altre que voldríem haver pogut evitar. El Recreativo de Huelva, Degà del Futbol Espanyol, viu una complicada situació econòmica ocasionada per un astronòmic deute acumulat per gestors deficients i un propietari que passa olímpicament del club però es resisteix a vendre'l malgrat tenir una oferta en ferm d'empresaris de la zona. Sabem que qui més pateix en aquests casos és l'afició, impotent davant el mal que se li fa al seu equip, i per això hem volgut sumar-nos a la campanya de suport organitzada per Aficiones Unidas - AFEPE demanant que s'apliqui el sentit comú i se salvi al club de futbol més antic del nostre país. No volem viure un nou capítol de les tristes conseqüències d'un sistema de Societats Anònimes que menysté als aficionats i s'hauria de repensar. ¡Salvemos al Recre!


Seguim amb aficions amigues. A principis d'any vam tenir el plaer de compartir prèvia al Girona-Bilbao Athletic amb els amics de la Peña Lehoi Beltz de Barcelona, que van quedar molt satisfets pel gran dia de futbol que vam compartir i de veure com ens uneix la mateixa manera d'entendre l'esport rei. En un detall que els honora, els seus dirigents han decidit convidar-nos als actes de la inauguració oficial de la penya, en la que comptaran amb presència d'altres penyes catalanes de l'Athletic Club i personalitats de l'entitat basca, com ara el mític porter dels de San Mamés i la Selecció Espanyola José Ángel Iríbar. Serà tota una satisfacció per a la delegació immortal que hi assistirà (inclòs el nostre agent doble Iñaki) poder conèixer una figura històrica del nostre futbol i viure amb els nostres amics leones un moment tan important per a ells com aquest.


Per acabar, volem demanar-vos a tots els gironistes que no defalliu. Diumenge ens visita el líder, el Leganés, i si hi ha un moment per fer costat als jugadors, anar a Montilivi i cridar com mai és aquest. En les nostres mans, en les de jugadors i afició, està aconseguir que l'esforç i el talent d'aquest Girona tornin a estar en boca de tots. Nosaltres rebrem a l'equip amb les ja clàssiques banderes blanc-i-vermelles, lletres i números inflables on es llegirà "GIRONA 1930" i moltíssimes ganes d'animar. Ja estàs a preparat? Els immortals hi hem nascut!     

miércoles, 9 de marzo de 2016

Somiar en blanc-i-vermell


Pel Girona, el balanç del que portem de 2016 està sent francament positiu. L'esforç de la base de jugadors que ja hi era i la bona adaptació d'alguns dels fitxatges d'hivern ha donat com a resultat, després del 2 a 0 contra el Mirandés de dissabte, 6 victòries, 3 empats i tan sols 1 derrota en 10 partits, el que ha col·locat als gironistes en 9ª posició, a només 3 punts del que fins fa poc semblava una quimera: la promoció d'ascens a Primera. A la penya sempre hem confiat en que el potencial hi era i ara per fi està sortint a la llum i no ens volem privar del privilegi de somiar. I si afrontem per un cop les eliminatòries venint en línia ascendent en comptes de després d'haver patit una decepció com al 2013 i al 2015? Només ho sabrem si acomplim primer l'objectiu principal per al club i la seva estabilitat que no és un altre que certificar la permanència un any més a Segona tan aviat com sigui possible.

Per fer arribar el vaixell a bon port tots hem de remar plegats. Darrerament diverses empreses estan apostant fort pel Girona FC. Ford Covesa, que ja va portar a l'afició a Palamós pel derbi, aquest setmana va repartir entrades pel partit mitjançant un concurs a la seva pàgina de Facebook, en la que van resultar premiats diversos immortals que van respondre correctament a les preguntes que feien. Impremta Pagès també va tornar a la càrrega amb els aplaudidors que uns quants membres de la nostra penya van ajudar a repartir a l'entrada del Gol Sud. En altres ubicacions ho van fer companys d'altres agrupacions. El soroll que fan acompanya a les mil maravelles als càntics i banderes (vam tornar a portar-ne un bon grapat) amb els que volem donar ales a l'equip.


I si bon regust de boca ens va deixar el partit, més gustosa encara va ser la celebració dels tres punts al 106. En Pepe havia guanyat el pernil de Huesca i tenia ganes de compartir-lo amb tots els immortals, que vam passar una vetllada d'allò més divertida amb l'alegria del bon resultat i les fantàstiques tapes que ens van preparar la San i en You. L'encarregat de fer els honors i tallar la peça amb l'habilitat d'un expert va ser el nostre soci José Lara, que va preparar-nos unes racions tan ben presentades que se'ns feia la boca aigua.


Com a curiositat, dir que es va presentar en societat a la seu de la penya una nova beguda energètica. La seva representant a Espanya és la filla del nostre bon amic Rogeli Serra d'Aficiones Unidas, que va decidir deixar-ne una caixa al 106 perquè la poguéssim tastar. Un dels primers a fer-ho va ser el nostre vocal Garru, amb l'objectiu de mantenir-se ben a l'aguait a la carretera en la seva tornada a Santa Coloma. Curiosament, el nom d'aquesta beguda es Dream, "somni" en anglès. Parlàvem al començament de l'entrada de la possibilitat de somiar amb quelcom molt gros. Casualitat? Permeteu-nos que ho dubtem! 

miércoles, 2 de marzo de 2016

Un exemple per tots els derbis


Tenir la satisfacció de viure el partit contra els nostres veïns més immediats en un ambient de completa cordialitat ha de ser motiu d'orgull per a tots els aficionats del futbol de la província de Girona. No hi ha res menys agradable que els incidents t'espatllin una tarda de festa, i gràcies a la bona voluntat de gironistes i llagosterencs vam aconseguir evitar qualsevol taca en un dia tan genial, més enllà de les declaracions d'algun "valent" de xarxes socials, un d'aquells que fan del difama que algo queda la seva divisa. Per sort tothom qui ens coneix sap com som i a qui creure, inclosos els bons aficionats del Llagostera amb els que fa anys compartim amistat.


La Penya Els Canyeros del nostre amic Cuqui i companyia portava dies preparant amb il·lusió la trobada amb la nostra penya, aconseguint aplegar a més de 40 seguidors de les dues aficions al Bar Cal Javi de Palamós. L'ambient va ser el que corresponia a l'ocasió, amb dues aficions acostumades ja a relacionar-se amb el respecte i el bon comportament que es presumeix a les excel·lents persones que les composen. Els nostres convidats d'honor, en Toni Karris i en Josep, fotògrafs de l'agència CatPress, ens van obsequiar amb dues obres d'art pintades pel primer, una per cada penya.


Un bon grup d'immortals, gairebé 50 entre penyistes i simpatitzants, vam ser amb el Girona al Municipal palamosí, aguantant fred, pluja i fins i tot un xic de calamarsa. Molt de mèrit de tots els aficionats blanc-i-vermells desplaçats, ja que malgrat que el dia convidava a seure vora la xemeneia, van voler estar amb l'equip de Machín. Donar les gràcies novament a Ford Covesa per organitzar els autobusos que ens van permetre ser a terres empordaneses. Així d'implicades amb el club de la ciutat ens agradaria veure a moltes més empreses locals. També volem expressar el nostre agraïment als responsables de seguretat de tots dos club per les facilitats donades i a Isabel Tarragó, presidenta de la Unió Esportiva Llagostera que va donar ràpida resposta a les preguntes relatives a temes organitzatius formulades pel nostre president Pepe Sierra al llarg de la setmana.


El partit, com correspon a un derbi, va ser tens i disputat, amb alternatives, fases de descontrol i 10 minuts finals amb molt de ritme en el que un penal (primera decisió arbitral favorable pel Girona després de tres setmanes nefastes en aquest aspecte) transformat per Granell premiava als fidels gironistes presents a l'estadi amb els tres punts. Novament l'oportuna càmara del nostre tresorer Javi Rina va captar l'instant precís del gol blanc-i-vermell.


Per acabar, recordar que aquest dissabte tenim un gran pla. A les 18:00 hores anirem tots cap a Montilivi per donar-ho tot amb les nostres banderes i goles preparades per cantar de valent, el Girona rep un rival directe en la seva escalada en direcció a la promoció, el Mirandés i nosaltres l'hem d'empènyer cap als 40 punts. Toca tornar a guanyar a casa i tots hi hem de posar de la nostra part per aconseguir-ho. Acabat el partit (esperem que amb una bona victòria dels nostres futbolistes), anirem tots al 106 a recuperar forces gaudint del pernil que li va tocar a en Pepe durant el viatge a Huesca. Serà un dissabte pata rojiblanca!