miércoles, 30 de enero de 2013

Ho donem tot

Enfrontar-se a un equip en ratxa com el Guadalajara quan tu n'estàs passant per una de negativa mai no és fàcil. El millor consell és encarar el partit com ho va fer el Girona: potser no de forma brillant però sí amb constància i solidesa defensiva. Tot i no arribar a la porteria contrària amb la claredat d'idees que tots hauríem volgut, els blanc-i-vermells van controlar la seva àrea de manera excel·lent, desactivant qualsevol intent de llançament perillós abans que es produís. El gol de Jandro al 87, però, va comportar una gran explosió d'alegria i alliberament de tensió a la graderia: en els darrers partits als gironistes ens sonava massa aquesta història de dominar els partits i donar-ho tot sobre la gespa per acabar amb un mal resultat. Benja, 5 minuts després, va acabar d'arrodonir la tarda i confirmar que seguim entre els tres primers de la classificació. Anem arrencant fulles al calendari a l'espera de quin serà el premi final...
A part de per haver-nos retrobat amb la victòria, dissabte va ser un gran dia per les mostres de solidaritat dels fidels del Girona presents a Montilivi (més de 5000, bona xifra). El club havia organitzat una jornada d'ajuda a la campanya de suport a l'Ian, un nen de quatre anys que pateix càncer. Nosaltres al llarg de la setmana havíem anunciat la recollida de fons per l'acte "Gol 10" que se celebrava el diumenge en favor de la Fundació Oncolliga Girona, en la que el Girona FC també hi participava, i així ho vam fer, amb la participació de molts aficionats que es van mostrar conscienciats en la lluita contra aquesta terrible malaltia.
Al final, però, ens vam decidir per fer entrega del contingut de la guardiola solidària a la causa del petit Ian i unir-nos així al dia que li van dedicar a l'estadi. El seu pare va agrair a en Pepe la nostra col·laboració i li va comunicar que qualsevol que vulgui fer la seva aportació per ajudar a curar a aquest vailet pot informar-se sobre com fer-ho a www.ayudaaian.com. Desde aquí le deseamos la mejor de las suertes a su hijo, que para nosotros ya es un gironista más.
En acabar el partit i responent a la crida feta pel club, ens vam desplaçar al camp de Torres de Palau per seguir el matx de Segona Catalana entre el Girona B (2n del seu grup) i el CD Banyoles, que visitava la capital de la província com a líder destacat del campionat. Mala sort pels nostres joves, que es van veure superats pels de l'estany per 0 a 2 tot i tenir bones ocasions per fer gol. Els immortals que ho vam presenciar vam poder compensar el fred passat amb unes cerveses, els càntics de suport al filial i l'aplaudiment que ens van dedicar al final del partit els seus jugadors.
El diumenge, com que les promeses s'han d'acomplir, vam ser presents a l'acte "Gol 10" celebrat a la Plaça de la Constitució, fent costat al Girona FC en el seu afany de demostrar que és una entitat compromesa amb la seva gent i les bones causes. Allà vam tenir una agradable conversa amb Lluïsa Ferrer, presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, en la que vam acordar una futura reunió per coordinar la recollida de donatius pel gran dia que el club els hi dedicarà quan ens visiti el Barcelona B. La idea es disposar d'una guardiola solidària a la nostra seu durant un llarg període i fer la entrega de tot el que recaptem aquell dia. Per altra banda, la Penya Immortal tampoc va voler marxar sense posar el seu granet de sorra, així que va fer una petita aportació a la taula on en Joseba Garmendia i en Marcos Tébar convidaven als presents a donar suport als malalts de càncer i les seves famílies. L'encarregada de depositar-la va ser la nostra vicepresidenta Margarita.
I de diumenge a diumenge. Aquest 3 de febrer el nostre Girona juga al Toralín contra la Ponferradina i tenim la sort de que el tornen a fer per la televisió. L'últim cop que va passar això va ser fa un parell de setmanes davant el Real Madrid Castilla i ho vam passar tan bé que volem repetir. Ens reunirem a les 12:00 al Bon Ibèric per veure'l amb les millors tapes i un cop acabat passar a fer un dinar de germanor entre socis i simpatitzants, regat amb bon vi i esperem també que amb el millor humor per haver aconseguit la victòria. Ja us podem avançar que per picar tindrem xoriços amb denominació d'origen de La Rioja proporcionats pel nostre amic Narcís, representant d'aquesta delícia a Girona. I per postres, ja que "repetimos" com deia l'anunci, natilles. No us ho perdeu. Valdrà la pena. Serà immortal. 

martes, 22 de enero de 2013

Natació a Sabadell

El Girona és un bon equip de futbol, però un mal equip de waterpolo. La intensa pluja va fer la guitza a jugadors i aficionats (força més als darrers) i va semblar emportar-se l'encert gironista per la claveguera. El Sabadell es va mostrar letal, amb un encert espectacular de cara a porteria. Els 4 primers xuts arlequinats, algun proporcionat per badades de la nostra defensa, van acabar en gol. Només Luso va frenar per uns moments l'huracà vallesà amb el 3-1 que ens donava esperances de veure una reedició del que va passar al Mini. El Girona va fer una primera part de control, tenint molt la pilota, però li van faltar rematades, tot el contrari que als sabadellencs, que amb dos aproximacions van fer dos gols. Ja a la segona meitat, tot i l'esmentat intent de reacció, a partir del 4-1 en podia haver caigut algun més. Com a mínim vam aconseguir el primer gol de 2013, que ja tocava obrir la llauna. L'actitud de no deixar de lluitar fins al final va fer mereixedor a l'equip dels nostres aplaudiments en el que no va ser el seu millor dia.
Gràcies a Déu, ser gironista sempre compensa. La vessant esportiva va ser la creu, però en tot allò que va envoltar al partit, la "cultura" del futbol que tant ens agrada i tan gran fa a aquest esport, va ser la cara. La pluja va mullar-nos al llarg de tot el dia. Arriba un moment en que un s'ha mullat tant que ni ho nota... encara que és quelcom que els hi passa més als que s'han mullat "per dins" prèviament (i no precisament amb aigua, je je).
El primer lloc que vam visitar durant la nostra estança a la ciutat barcelonina va ser el Club Natació Sabadell, més concretament el seu restaurant, un excel·lent self-service on tothom va quedar ben servit i a bon preu. L'elecció havia estat recomanada pels nostres amics de la Federació de Penyes del Sabadell, que ens van acompanyar durant l'àpat, compartint un altre dels dinars de germanor que acostumem a fer amb els rivals, que per a nosaltres només ho son durant els 90 minuts del partit.
Com ja és habitual, a l'hora dels cafès va arribar el moment d'intercanviar records. En Manel, president de les agrupacions arlequinades, ens va entregar un bonic quadre amb l'escut del seu equip, al que en Pepe va correspondre amb una de les nostres bufandes, que ja van deixant petjada per tota Espanya de tantes que n'hem regalat a les aficions amb les que hem compartit jornades com la de dissabte. Per no perdre la costum, el nostre president va manifestar la seva voluntat de repetir moltes vegades més aquest tipus de trobades i, si pot ser i a la vista de la bona marxa d'ambdós equips, fer-ho a Primera Divisió.
Després de fer la prèvia en una vermuteria pròxima a l'estadi, ens vam dirigir al sector visitant de la graderia, on els 47 membres de la nostra expedició ens vam unir a una altra cinquantena de gironistes arribada pel seu compte a Sabadell. Tots vam aguantar el xàfec com vam poder amb paraigües, paravents, refugiant-nos al túnel d'accés durant el descans... però va ser inútil. Quan semblava que havia de parar, tornava a caure aigua i amb més força. Un partit per a valents.
Però faci el temps que faci, els nostres ànims a l'equip no falten mai. A més, vam tenir la col·laboració de l'Effah (el simpàtic "Sisplau"), que no va parar ni un segon. Quins pulmons. El proper dissabte contra el Guadalajara toca repetir i tenir la gola a punt per animar i cantar els gols que el Girona ja és mereix. Tot són bones raons per assistir al partit: cada soci tindrà dues invitacions i totes les localitats, independentment de la seva ubicació, valdran 10 € amb la intenció del Girona FC de col·laborar amb la campanya de promoció turística de la ciutat "Girona 10". El caliu blanc-i-vermell ha d'estar assegurat!

martes, 15 de enero de 2013

Mantenint el nivell

Potser el 2013 no ha començat com tots voldríem, amb victòries del Girona FC, però l'equip ha sigut fidel a la seva màxima de donar-ho tot al llarg dels 90 minuts i no ha abandonat les bones sensacions. Només cal retrobar-nos amb el gol, i ja se sap, això un cop obres la llauna és un no parar. Les pors davant aquesta fase del calendari carregada de partits a fora s'han esvaït i estem preparats pel que vingui. El Real Madrid Castilla potser no està en el seu millor moment i hom pot considerar que s'haurien d'haver aconseguit els tres punts sense excuses, però la realitat és que tot i els problemes defensius del filial blanc, és un equip molt perillós en atac, amb diversos jugadors que han tastat ja el primer equip i diu molt de la nostra defensa haver-los deixat a 0. És un punt valuós i més després de l'excel·lent parada del nostre capità Dani Mallo en els darrers segons de partit. Sense ell no hauríem tancat la primera volta SEGONS!
Al Bon Ibèric hi va haver gresca immortal i de la bona. Uns 25 aficionats blanc-i-vermells vam seguir el partit entre càntics i bromes. Només ens vam adonar de que no érem a l'estadi Alfredo Di Stéfano pel pernil d'en Jota i els aperitius que en Jordi i la Conxita van compartir amb nosaltres abans de passar a l'acció amb el plat del dia: suculent pollastre a l'ast, precedit per uns no menys gustosos entrants.
Entre el vi del dinar, el moscatell per païr i la felicitat per la perspectiva de poder acabar els primers 21 partits de lliga en posicions d'ascens directe (només calia que el Sabadell guanyés a l'Alcorcón per assegurar la segona plaça), van fer la tarda d'allò més entretinguda, fins al punt que després del cafè el sector més mogut de la penya, l'Óscar, l'Alvaro i la Nerea, es van animar a ballar-nos la seva pròpia versió del popular Gangnam Style. Després d'aquest punt culminant de la jornada, molts van optar per retirar-se: res no ho podia millorar.
La paraula per resumir com va viure l'afició gironista aquest matx és expectació. A part dels molts que vam seguir la matinal de futbol per la televisió, un bon grapat de valents van viatjar a la capital espanyola per veure als nostres en directe, entre ells la nostra vocal Cristina Font i les seves amigues. Molts del desplaçats van estrenar el flamant AVE, però contràriament al que vam anunciar en la nostra innocentada no els va sortir, ni molt menys, de franc. Tot i això, si van servir per evitar que l'equip se sentís sol, van ser diners ben aprofitats. 
El proper repte que haurà d'afrontar el gironisme és el desplaçament a Sabadell d'aquest dissabte. S'espera un gran ambient de futbol, ja que els arlequinats també han completat una primera volta brillant i volen enganxar-se definitivament a la part noble de la classificació. Els nostres contactes amb la Federació de Penyes del Sabadell han sigut notícia per a l'emissora de ràdio de la ciutat vallesana, que ahir va entrevistar al nostre president Pepe Sierra.

Un bon equip, un rival interessant, viatge a bon preu... tot està preparat per una nodrida representació d'aficionats del Girona a territori sabadellenc. Per si fos poc, allarguem el període d'inscripcions fins el divendres 18 a les 14 hores.
TOTS A SABADELL AMB EL GIRONA! 

jueves, 10 de enero de 2013

Destinació: Nova Creu Alta

L'atzar ha volgut que el Girona afronti dos partits seguits fora de casa. En un ens hi serà impossible ser-hi a la majoria per la distància i la despesa que suposaria, però en l'altre hem tingut la sort de jugar contra el Sabadell, a una hora escassa de la nostra ciutat. Hem d'aprofitar per fer-nos sentir a la graderia i donar als jugador aquell caliu màgic que resulta tan positiu per l'equip quan juga de visitant i tants cops ens veiem privats de donar als nostres futbolistes per motius geogràfics i/o econòmics.

La Penya Immortal també organitzarà un autobús a la capital vallesana per veure el Sabadell - Girona i ajudar a l'equip a sumar tres punts més. La mecànica a seguir per inscriure's és ben senzilla i exactament igual que en altres ocasions: caldrà passar-se pel Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3) a partir de diumenge 13 o bé per les oficines del club (a partir del dilluns 14), emplenar el corresponent full i pagar.

El preu del viatge en autobús serà de 5 € pels socis de la Penya Immortal Girona i 10 euros pels que no ho siguin. Per obtenir aquest preu especial, els socis immortals hauran d'inscriure's obligatòriament al Bon Ibèric. Un cop arribats a Sabadell, cadascú es comprarà la seva entrada a taquilla (val 15 €), com ja vam fer a Huesca.

La data límit per a inscriure's és el dijous 17 a la tarda. La sortida està prevista pel dissabte 19 a les 12 del matí des de l'Estadi Municipal de Montilivi. Se surt a aquesta hora per arribar a temps al dinar de germanor que s'està preparant amb els amics de la Federació de Penyes del CE Sabadell FC, que ens portaran a fer un bon àpat pels volts del camp per aproximadament 12 €. La assistència es totalment lliure i es podrà acabar de confirmar a l'autobús, però si us plau us preguem que indiqueu si vindreu o no per saber, més o menys, quants serem i així facilitar les coses als companys arlequinats.

Animeu-vos. Quan el gironisme viatja en massa acaba feliç. Endavant Girona, endavant afició! 

lunes, 7 de enero de 2013

Immerescut carbó

Apuntava algun diari en la prèvia del partit que la diferència de pressupost entre Girona i Almería era de 5 milions d'euros en favor del club de l'estadi Mediterráneo. L'Elx, l'altre club que ha guanyat a Montilivi, també tot i tenir una situació econòmica complicada, també ha estat construit des de bon principi per assolir l'ascens aquesta temporada. El que hem de valorar positivament és el gran nivell mostrat en ambdós partits, amb llargues fases de domini, voluntat de fer gols i sense arronsar-nos. Ahir novament vam tenir ocasions clares que no van voler entrar com sí ho van fer en el tram final del matx del Mini. El 0-1 fa mal i sembla un càstig excessiu per tanta i tan bona feina, però ens servirà per aprendre que per ser gran mai pots abaixar la guàrdia (ni al darrer minut del descompte) i has de saber treure petroli dels dies que no acabes de carburar, com bé van fer els andalusos.
Com que ens hem portat molt bé al llarg d'aquest passat any, no tot podia ser carbó en aquest dia de Reis. Vam poder gaudir de la visita d'un històric del Girona FC, Raúl Ruiz, que va ser blanc-i-vermell entre 1991 i 1993 i va formar part de la plantilla que va aconseguir la fita d'arribar a l'última jornada dels grups de la promoció d'ascens amb possibilitats de pujar a Segona la 91/92. En Raúl ha fet carrera com a comentarista del futbol modest a Canal + des d'aquella eliminatòria de Copa amb el Numancia amb la que es va guanyar simpaties a tota Espanya. Fa gairebé tres anys ja li vam retre homenatge abans d'un Girona - Rayo, però vam pensar que un il·lustre com ell no podia quedar-se sense la bufanda del 20è aniversari de la nostra penya.
Per altra banda, la nostra pancarta va lluir un crespó negre en senyal de dol per la mort del nostre soci José Sierra Martínez i l'esposa d'Isidre Darnés (que també va formar part d'aquell gran Girona del 92). Volem donar les gràcies de tot cor al Girona FC pel minut de silenci que es va guardar abans del partit i pel suport que ens han mostrat en tot moment el president, la cap de l'àrea social i altres empleats de l'entitat. Son gestos així els que fan d'aquest club una autèntica família que està unida en els bons i mals moments, dins i fora del camp.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LES MOSTRES D'AFECTE REBUDES AQUESTS DIES. NOMÉS ENS FALTA L'EQUIP A PRIMERA, ELS NOSTRES AMICS JA HO SÓN.

Com a part de la família blanc-i-vermella que som, no podíem deixar de participar d'una de les tradicions més maques del gironisme: la recollida de joguines pels nens més necessitats que el club duu a terme. Amb el record de l'època en que era la pròpia penya la que coordinava aquesta acció nadalenca a les portes de Montilivi, vam posar el nostre granet de sorra per treure un somriure a la canalla dels sectors que més estant patint la crisi. Les aportacions de diversos socis van aconseguir emplenar una gran bossa solidària de jocs de taula, nines, pilotes, peluixos... hores de diversió que no tenen preu.
 Ja vam avisar que el partit contra el Real Madrid Castilla que el Girona jugarà a Valdebebas i seguirem per televisió al Bon Ibèric seria una jornada especial gràcies al nostre amic i soci Jota, que compartirà el pernil que va guanyar camí de Barcelona amb tots els presents. Això serà per anar obrint boca mentre veiem un partit que promet, entre dos dels equips amb més vocació ofensiva de la categoria. Un cop finalitzat el partit tots els socis i amics que ho desitgin podran dinar plegats a la nostra seu. En Jordi i la Conxita ens oferiran el vi i l'amanida i encarregarem uns quants pollastres a l'ast per compartir una bona estona plegats al voltant de la taula, que ja toca. Un cop acabat dividirem les despeses entre els comensals i aquí pau i després glòria. Una oferta immillorable pel migdia de diumenge. Us esperem a tots amb ganes de gaudir d'aquest sensacional Girona i del gustós pernil el dia 13 a les 12 del matí al número 3 del carrer Pamplona. No falleu!

miércoles, 2 de enero de 2013

Descanse en paz

Ens ha deixat José Sierra Martínez, soci de la Penya Immortal i del Girona FC i pare del nostre president Pepe. Després de tants anys gaudint de la seva companyia en les activitats de la nostra associació i en els partits del nostre equip, tots el trobarem a faltar a la nostra petita comunitat blanc-i-vermella. 

El funeral tindrà lloc al Tanatori de Vila-roja aquest divendres a les 9:30 del matí.

NUESTRO MÁS SENTIDO PÉSAME A SUS FAMILIARES Y AMIGOS.
DESCANSE EN PAZ.


"Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos 
derechos a se acabar
y consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros, medianos
y más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
y los ricos."
Jorge Manrique