miércoles, 28 de noviembre de 2012

Cap alt i pas ferm

La lliga és com un combat de boxa. Si et piquen fort però no et deixen KO pots aixecar-te, continuar lluitant i acabar guanyant. I en el partit contra l'Elche ni molt menys vam acabar KO. L'equip gironista va demostrar tenir capacitat per dominar als millors i crear ocasions. L'afició va respondre quan i com calia, deixant de banda la polèmica de la jornada econòmica i superant els 7100 espectadors a l'estadi. La llàstima va ser que els franjaverds van per feina i no estan per romanços: treuen petroli dels errors rivals i defensivament són molt sòlids, una característica que si es vol aspirar a l'ascens a Primera per la via ràpida, mai es pot obviar.
Però abans del plat fort de la jornada en forma de partit històric, a la Penya Immortal Girona vam tenir un intens matí a l'alçada d'una dia assenyalat en vermell per tot el gironisme. Un bon grapat d'immortals va ajudar a confeccionar el nostre darrer tifo per a la graderia, tres pancartes de grans dimensions que formaven el missatge "Girona a Primera" sobre una gran bandera blanc-i-vermella. En Jota, com sempre, va portar la veur cantant, però aquest cop hi va haver més socis que van posar el seu granet de sorra. L'efecte a l'estadi va ser veritablement impactant, com es pot veure en les fotografies fetes des de més lluny. Mentre més som, més senzilles resulten de fer les coses i més bé surten, així que esperem tornar a tenir la col·laboració de tots els que ens van donar un cop de mà el proper cop que fem algun muntatge.
Entre els somriures i càntics amb els que anàvem preparant-ho tot, es van presentar les càmeres de TV3, tal i com ens havien comunicat el dia anterior. Els reporters van copsar l'ambient que es respirava entre l'afició del nostre equip i van entrevistar fins i tot al nostre president Pepe Sierra. Aquí us deixem l'enllaç perquè pugueu veure la nostra "aparició estel·lar" al Telenotícies Migdia del 24/11/12 (a partir del minut 36:44): http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4351530 
Va ser un dia gran també per la reedició de la nostre ja clàssica trobada de germanor amb la penya Altzavares Nord de l'Elche, la primera a la nostra seu. Va ser una trobada en format express, ja que per motius de seguretat els 7 aficionats il·licitans que van dinar amb nosaltres havien de tornar-se a unir a la seva expedició a les 4 de la tarda al Passeig de la Copa. Els nostres socis Josep Garolera i Álvaro Fernández, així com en Toni Valldeperas de la Penya Guíxols - Costa Brava, que també ens va acompanyar, és van encarregar de recollir-los i tornar-los a portar al seu punt de trobada. Aquest cop no hi va haver temps per l'aperitiu a la nostra seu i vam passar directament a dinar al Restaurant 106 en un ambient ben divertit que ja és ben conegut per tots els que el freqüentem. En acabar, vam intercanviar obsequis, el més destacat dels quals va ser el plat amb una imatge de Girona que en Garru va donar a la penya per entregar a la Agrupación de Peñas del Elche, de la qual en Cristóbal, president d'Altzavares Nord, n'és portaveu.
Una de les anècdotes va ser que vam poder veure l'emissió del reportatge de TV3 al mateix restaurant, poques hores després d'haver sigut enregistrades. Uns que és van incorporar a la festa van ser quatre gironistes de Malgrat de Mar que ens havien comunicat la seva assistència pel Facebook de la penya. Diuen que es desplacen a  molts dels partits del Girona FC a fora de casa i que els agradaria molt poder fundar una penya a la seva localitat. Per nosaltres seria un orgull que el nostre club acabés tenint una agrupació de seguidors de fora de la província de Girona, així que els encoratgem a fer-ho.
Un cop ens vam acomiadar de la gent de l'Elche (que van demostrar la seva esportivitat trucant-nos després del partit per felicitar-nos per l'enorme esforç i el gran joc del nostre equip), vam anar a fer la prèvia al Bon Ibèric. Una de les més animades que es recorden. La botiga del costat tenia pintures per a la cara i grans i petits van gaudir marcant-se la pell amb els nostres colors de guerra: el blanc i el vermell. Ni les calbes van escapar-se en un dia en el que semblavem estar homenatjant al gran Miliki, en pau descansi.
Diumenge 2 a les 17 hores tindrem una nova oportunitat de reunir aquesta família blanc-i-vermella tan ben avinguda. S'emet l'Alcorcón - Girona per Esport 3 i el seguirem en directe al Bon Ibèric. Veniu a fer pinya amb la Penya Immortal!

domingo, 18 de noviembre de 2012

Sense por a les altures

Tercera victòria fora de casa, el que gairebé iguala el nostre millor registre des del retorn a Segona, les cinc de la temporada 2009/2010, i quart triomf seguit que ens deixa a un pas de repetir les cinc victòries consecutives que vam aconseguir al llarg de la 2010/2011. Ja resolem els partits igual que els grans, sense importar-nos que la pluja deixi el terreny molt pesat o que el rival es faci amb les regnes del partit i obligui a Mallo a lluir-se un cop més. El Girona d'aquest any sap arribar i moldre, com amb el 0-1 d'Acuña o l'1-2 de Luso que van neutralitzar un Lugo que aquesta temporada ha convertit l'Ángel Carro en un estadi gens còmode pels rivals.
Guanyar i ser líders d la categoria, encara que sigui per unes hores, fa molta il·lusió i té un gust d'allò més bo que volem tornar a tastar. Aquestes posicions tan "nobles" que ocupa el Girona a la taula ja no són circumstancials, com va passar en aquella temporada en la que només aterrar a Segona vam ser primers a la segona jornada després del 3-0 a l'Alicante, això ja té molt a veure amb la bona feina d'aquest bloc de jugadors molt ben comandats per Rubi que per sort està tenint el premi que és mereix. Cal ser sensats, si la truita se'ns comença a girar (Déu no ho vulgui) i no és pot mantenir aquest nivell extraordinari durant tota la campanya, caldrà reconèixer aquest esforç i actuar com a veritable jugador número 12 i pulmó de l'equip. De moment, però, gaudim de ser l'equip de moda, que també ens ho mereixem per tot el que hem patit altres anys.
El partit, com desgraciadament sembla que ja és costum cada cop que juguem de visitants, no va ser emès per cap canal de televisió. Però els immortals ja estem curats d'espant i si cal estar pendents de la ràdio per seguir al nostre Girona, ho fem. Ahir al Bon Ibèric n'érem una desena i vam vibrar com si fóssim a Lugo. Tensió, alegria incontenible amb els gols, satisfacció pel liderat provisional... dues hores que van donar per molt i ens van recordar perquè ens agrada tant aquest esport i aquest equip. També hi van ajudar els exquisits bunyols que ens va portar la nostra vicepresidenta Margarita, que com vam expressar al Twitter de La Xarxa Freqüència Girona "ens van donar forces per aguantar el resultat".   
 
La nit va continuar amb el desplaçament de 5 socis de la penya, encapçalats pel president Pepe Sierra, fins a Pineda de Mar per compartir un sopar de germanor amb la Peña Cadista "Los Condenaos", tornant-los així la visita que ens van fer pel nostre 20è aniversari. Entre felicitacions per la bona marxa del nostre equip vam poder gaudir de deliciosos plats "adobats" amb la famosa guasa gaditana, el que va fer de l'àpat una estona ben divertida. Aquest grup de seguidors del conjunt groc són molt aficionats al carnaval i les populars chirigotas, gènere del qual tenen també una comparsa. El seu president David Romero i el seu company de junta José Rosa formen també part de la penya de carnaval "El Bastinazo" de Sant Adrià del Besòs, que va ser representada pel seu president i alguns dels seus integrants en aquesta nit tan especial.
Amb les postres va arribar també el moment dels obsequis i els parlaments, en els que vam rebre una placa commemorativa en la que els amfitrions ens donaven l'enhorabona per haver arribat als 20 anys d'activitat i vam correspondre amb un petit detall com a record d'una inoblidable vetllada. Més enllà d'això molt d'humor, art (donem fe que hi ha cantants amb molt de talent tant a "Los Condenaos" com a "El Bastinazo") i una anècdota: el president del grup de carnaval ens va indicar que tant "Los Condenaos" com "Los Inmortales" son dues comparses que canten lletres d'un mateix autor als carnavals de Cadis. Estàvem predestinats a ser amics. Muchas gracias por permitirnos compartir un año más con vosotros, esperamos poder repetir muchas veces más noches tan fantásticas como la de ayer.
Tornant a incidir en el que dèiem en acabar el petit resum del partit del Girona FC a Lugo, ara toca gaudir de la nostra condició d'equip revelació. Dissabte vinent tenim a Montilivi el millor partit que es pot veure actualment a la Liga Adelante i Girona i província han de demostrar que no tenen cap mena de reserva amb els partits d'alta volada: HEM D'EMPLENAR L'ESTADI! Ja sabem que no a tothom li ha agradat el tema de la jornada econòmica, però és una cosa totalment lògica: el club sap que els gironistes respondrem a aquesta cita històrica i vol fer una mica de caixa, quelcom molt necessari en el context de crisi que viu actualment el futbol professional. No ens ho prenguem com una despesa: és una inversió en dues hores d'espectacle i un Girona més potent i consolidat pel dia de demà. Endavant Girona! Endavant afició! 

domingo, 11 de noviembre de 2012

Quants més serem, més riurem

Un crit d'ànim a l'equip i una crida a tots els gironistes perquè vinguin a fer-li costat, això és el que vam buscar amb el darrer tifo que vam idear pel nostre bloc de la graderia de Montilivi. L'elecció d'aquesta estrofa de l'himne del Girona no va ser casual. Ahir l'estadi blanc-i-vermell va registrar la millor entrada del que portem de temporada (5.201 espectadors) i l'afició va estar a l'alçada del que correspon a un equip que ho està donant tot sobre la gespa. Aquest és el camí, sense regals ni més facilitats que les que mereixen els més fidels, el que haurem de seguir també, recordem, si tot deixa de sortir tan espectacularment bé com està sortint fins a aquesta 13ª jornada.
Tot i la grandària del muntatge, us podem assegurar que no va ser gens car. A la Penya Immortal ens estem fent experts en esprémer als màxim els nostres escassos recursos per fer tant com sigui possible amb les mínimes despeses. Economia de guerra. El més car, i del que gràcies a Déu anem ben sobrats, és la gent amb empenta i amb ganes d'aportar el seu granet de sorra. Per confeccionar les pancartes un grapat d'immortals vam invertir tot el matí de dissabte, destacant, com ja va passar amb la samarreta gegant o les banderoles, la tasca d'en Jota, el nostre "manetes" particular. Li volem donar les gràcies a ell i a tots els que van col·laborar, ja sigui en l'elaboració, el transport o la seva exhibició a la graderia just quan el Girona saltava a la gespa disposat a guanyar. 
I és que vam enfrontar el partit contra el Racing com autèntics campions. Potser els de Santander no estan ara per ara al 100%, però a ningú se'ls hi escapa que son un equip que pot donar molt de sí i que tard o d'hora ho farà. Qui no s'ho cregui que faci un cop d'ull al resum del partit i compti les ocasions de perill ben resoltes per Dani Mallo (enorme novament ahir el capità gironista) o les pilotes al pal. Però en les nostres files no hi va haver por i es va saber mantenir a sang i foc l'avantatge aconseguit amb l'espectacular gol de Javi Acuña (quina passada de rematada de tisora!). Fins al xiulet final no va estar al sac i ben lligat, però l'explosió d'alegria en saber-nos segons ho compensa tot.
Comentàvem que el públic s'està posant les piles i ho demostra de diverses maneres i gestos que són d'agraïr. Per exemple l'amic argentí Franco Annocaro, que va seure amb nosaltres el dia del Numancia, ens va passar al llarg de la setmana la lletra d'unes cançons del seu país adaptades per animar al Girona i també ens va portar 100 globus blancs i 100 vermells amb els que vam rebre a l'equip després del descans. 
També abans parlàvem de la gent amb empenta de la Penya Immortal. Sense cap tipus de dubte un d'ells és el nostre amic i soci Josep Garolera de Santa Coloma de Farners, un home en el que sempre es pot confiar i al que li agrada molt tenir detalls desinteressats amb la nostra associació. El darrer han estat uns calendaris de butxaca molt macos amb el nostre escut que va repartir al bloc on ens situem. Gràcies Josep, socis com tu son l'autèntic tresor de la penya.
 
Gràcies a aquests aficionats amb voluntat de tirar endavant, també vam poder multiplicar-nos i intentar fer acte de presència al màxim de fronts gironistes oberts aquest cap de setmana. La nostra vocal Cristina Font, acompanyada per una parella amiga, va visitar al matí la Fira d'Entitats de Voluntariat que se celebrava prop del Mercat del Lleó i en la que l'Associació de Voluntaris del Girona FC hi tenia una paradeta. Allà va trobar-se i compartir impressions sobre el partit d'aquella tarda amb el soci de la penya Albert Alibès i la Gemma, una noia que ens va acompanyar al desplaçament de Huesca, ambdós part integrant del grup de voluntaris que veiem cada 15 dies a Montilivi.
La mateixa Cristina, acompanyada d'altres immortals, va encarregar-se de saludar a dos dels exjugadors blanc-i-vermells que ens van visitar defensant la samarreta del Real Racing: Dani Bautista i el nostre enyorat Albert Dorca. Un cop passats els 90 minuts, les diferències s'acaben i s'ha de reconèixer als qui ho han deixat tot pel Girona. D'aquí a dues setmanes, contra l'Elche, tindrem una nova oportunitat de rebre antics futbolistes gironistes com Coro i potser el lesionat Xumetra. Res millor que fer-ho amb l'estadi ple, com es mereix el nostre equip, i una nova victòria. Qui sap, depèn de com vagin les coses fins i tot ens posem primers. Però abans toca fer un bon paper a Lugo. Ànims nois! Endavant Girona!     

martes, 6 de noviembre de 2012

Això és seriós

Triomf a la Nueva Condomina, l'estadi d'un Real Murcia que ha començat la temporada mirant amunt i amb ganes de lluitar per les sis primeres places. El Girona ens està sorprenent fins i totals que més fe hi tenim, afronta fins i tot les missions més complicades sense por a prendre riscos i de moment n'està sortint força ben parat. Els partits fora de casa tots sabem que no són la nostra especialitat, però en aquest tram inicial de la Liga Adelante hem aconseguit puntuar en moltes visites i fins i tot endur-nos els 3 punts en dues ocasions (comptant que només portem 6 matxs lluny de Montilivi, no està gens malament).

El capità Mallo va respondre a la perfecció a les aproximacions d'un conjunt grana que no es va deixar guanyar amb facilitat, però el Girona se les va empescar per posar-se per davant en el marcador al començament de la segona meitat, després d'una jugada de classe de Juanlu Hens que va rematar Benja fent que la pilota entrés plorant. Això va obligar al Murcia a obrir-se molt més i va permetre als gironistes tenir bones oportunitats al contraatac que podien haver significat més gols. Al final victòria per 0 a 1, que val el mateix que si es guanya per 5.
A la penya, a part de seguir plegats el partit per la ràdio com fem habitualment, també vam tenir el nostre particular final de fires. Divendres vam celebrar el segon dels actes preparats per Sant Narcís, l'entrega dels premis als guanyadors del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari de la Penya Immortal Girona. Vam comptar amb la presència de la cap de la responsable de l'àrea social del Girona FC, la nostra amiga Joana Egea, que formava part del jurat juntament amb el fotògraf professional Antoni Carrera, "Karris", i el vocal David Fernández en representació de la nostra associació. El tercer premi, una bufanda de la Penya Immortal, va ser per Juan Manuel Guerra i la seva simpàtica fotografia "Animals immortals" en la que hi sortia la seva gossa Lupita i un peluix molt gironista. El va recollir per ell la seva mare, la nostra sòcia i "primera dama" Maria del Carmen Moreno. En segon lloc va quedar classificat en Javier Rina per la seva obra "Los inmortales también mean", una instantània molt popular entre els socis de la penya que en mostra un seguit d'ells exhibint els nostres colors en un lavabo camí de Tarragona i per la que va rebre una samarreta signada per Marcos Tébar i Dani Mallo. Finalment va ser el torn del guanyador del concurs, Charlie Soto, president de la Peña Deportivista de Barcelona, que ens va fer arribar una fotografia que porta per títol "Més que un sentiment gironí-deportivista" en la que es veia un moment de germanor entre els components de les aficions blanc-i-vermella i blanc-i-blava en la visita del Dépor a Girona de la temporada passada. El nostre tresorer Rafael Baone va recollir en nom seu la pilota signada per la primera plantilla del Girona FC i li farà entrega de la mateixa quan visitem Barcelona per enfrontar-nos al filial blaugrana el 22 de desembre. La nit va acabar amb un aperitiu ben regat amb les clàssiques sangries del Bon Ibèric i alguns dels membres de la penya fent una visita a les barraques.
L'altre punt d'interès d'aquest darrer cap de setmana va ser a Sevilla. Allà hi va tenir lloc el 5è Seminari Nacional de Penyes organitzat per Aficiones Unidas - AFEPE al que va assistir en representació de la Penya Immortal Girona el nostre secretari Francisco Javier Lara. Aquesta associació agrupa a penyes de futbol de tota Espanya per compartir experiències, passar-ho i tractar de fer sentir la veu de l'aficionat en el món del futbol. Gràcies als amics de la Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona, el seu secretari José Hidalgo es va posar en contacte amb nosaltres i hem entrat a formar-ne part. El seminari va tenir diverses xerrades amb representants d'àmbits diversos del nostre esport: els coordinadors de seguretat de Betis i Sevilla, que ens van explicar els operatius per evitar la violència als estadis, l'exàrbitre Ramírez Domínguez, que va a donar a conèixer la nova campanya pel joc net que s'està impulsant des del futbol de base, l'àrbitre en actiu de Primera Paradas Romero, representants de Google que ens van presentar una nova plataforma social per a penyes...
També hi va haver temps per fer una visita al Sànchez Pizjuán (les xerrades es van fer a la sala de premsa) i per a un gran sopar de germanor en el que els assistents van intercanviar experiències i en el que des de la directiva de Aficiones Unidas - AFEPE es va fer un homenatge a destacats membres de les federacions de penyes del Recreativo de Huelva i del Córdoba. Com a anècdota dir que en Fran va compartir taula amb en Jorge, fill del nostre amic Baldomero que ens va visitar l'any passat, que acudia com a representant de la Federación de Peñas de la UD Almería. Anem on anem, els immortals hi tenim amics.
Diumenge va tenir lloc l'assemblea de l'associació, en la que es van donar idees amb molt de suc, com ara l'inici d'una campanya, promoguda des de la Federación de Peñas del Getafe CF i que s'estendrà per tots els camps de la LFP, per protestar pel menyspreu a l'aficionat que s'està donant darrerament al món del futbol, amb horaris esbojarrats, preus elevadíssims (per sort no a Girona) i tot un seguit de circumstàncies que estan afavorint que cada cop es vegin més seients buits als estadis espanyols. Properament en tindreu més notícies. Els companys de la Federación de Peñas Osasunistas van instar també a rellançar el Congrés Nacional de Penyes, una gran festa a la que assisteixen penyistes de tot el país per compartir la seva passió pel futbol i que s'han ofert a organitzar. No dubtem, per l'empenta que van demostrar, que seran uns bons amfitrions. Entre d'altres propostes, també es va aprovar un protocol de contacte entre penyes a l'hora de fer trobades entre aficions, quelcom força interessant per a nosaltres que en fem tantes.
L'experiència va ser molt positiva i enriquidora, així que apostarem per col·laborar al màxim amb Aficiones Unidas - AFEPE, a la que agraïm la invitació. A partir d'ara, un dels granets de sorra per enfortir el paper dels aficionats en el futbol serà gironista.

jueves, 1 de noviembre de 2012

Fortilivi

Aquesta entrada ha trigat a fer-se, però hi ha una bona raó: bé carregada de notícies relacionades amb la penya, que ha viscut uns dies d'activitat molt intensa que deixen clar que la seva salut com a entitat és ben robusta. Sent les dates que són, potser és cosa de Sant Narcís... qui sap?

Tot va començar divendres passat amb la inauguració de l'exposició fotogràfica "Ull de turc", d'Antoni Carrera i Dani Verdaguer. Les parets del Bon Ibèric van quedar decorades amb un bon grapat d'instantànies que recullen diversos moments d'un viatge realitzat pels artistes a Turquia, en el que van aprofitar per mostrar-nos el país otomà des d'un altre punt de vista, proper a la quotidianitat i a la seva part més rural. Gairebé una trentena d'immortals i amics ens vam reunir per escoltar les explicacions dels artistes sobre la seva obra i fer-los-hi un homenatge mitjançant l'entrega de dues bufandes. El nostre amic "Karris" va correspondre aquest gest regalant-nos un original quadre pintat  per ell mateix en el que es recordava la temporada 2008/2009, la primera d'aquesta nova època del Girona a Segona Divisió després de gairebé mig segle. Us recordem que l'exposició es podrà visitar encara fins el 9 de novembre al número 3 del Carrer Pamplona.
Diumenge arribava el gran dia, tocava tornar-nos a reunir amb el nostre equip i ajudar-lo des de la graderia a aconseguir una altra victòria. La tarda anterior la vam dedicar a retallar confeti per poder celebrar els gols gironistes com calia. El partit va ser un reflex d'aquesta tasca: la bona feina al llarg de la setmana als entrenaments va donar resultat durant el temps de joc. Esperem que aquesta dinàmica s'allargui molt i segellem aviat el passaport per participar en una nova edició de la Liga Adelante (com a mínim).
I es que aquest Girona de Rubi està fent realitat el desig de molts aficionats blanc-i-vermells d'ençà que vam pujar: fer de Montilivi un fortí. Ser un conjunt potent a casa, que no deixi escapar punts tontos, és la base per aspirar a qualsevol cosa i també al nostre primer objectiu, la permanència. Hem aconseguit 5 victòries consecutives a casa (rècord històric del club a la categoria), som l'equip més golejador de Segona i a més contra el Numancia vam demostrar que no només funcionem amb el vent a favor. Sabem remuntar. Memorable el darrer tram del partit, amb l'estadi fent novament la onada. Toquem de peus a terra, sí, però gaudim. Som, una setmana més, quarts.
 
La tercera parada d'aquestes maratonianes jornades va tenir com a escenari les Fires. El Girona FC ha aparcat aquests dies a la rotonda del rellotge, prop dels jutjats, un autobús anglès de dos pisos blanc-i-vermell en el que es promociona l'equip i hom es pot fer soci, comprar marxandatge o fotografiar-se amb membres de la plantilla. La Penya Immortal Girona va ser convidada a anar-hi dilluns, dia de Sant Narcís, i vam aprofitar per repartir els nostres calendaris (que molts joves seguidors aprofitaven per agafar autògrafs dels seus ídols), anunciar els desplaçaments que tenim previstos i decorar el vehicle amb els nostres colors. 
També vam aprofitar per saludar Dani Mallo, Felipe Sanchón, Juanlu Hens, Javi Acuña, Marcos Tébar i David García, els futbolistes presents a l'autobús aquella tarda. Igualment vam tenir oportunitat de veure algun directiu, inclòs el president. Ens preocupen les darreres notícies sobre el fracàs de l'operació de venda del club i esperem que, com s'ha anunciat, no suposi cap problema per a la institució i la seva viabilitat.
Dimarts, uns quants socis de la penya van voler fer costat al Llagostera en un dia històric per aquest club i la població gironina a la que representa: l'enfrontament de Copa del Rei contra el Valencia que van acabar emportant-se els visitants per 0 a 2. Una bona manera d'establir llaços d'amistat entre els clubs de la província, més enllà de possibles rivalitats. No hi va faltar la nostra pancarta, com es pot veure a la foto.
Parlant de fotos, no us oblideu de que divendres a partir de les 20:30 hores tindrem l'acte d'entrega de premis als guanyadors del Concurs de Fotografia del 20è Aniversari de la Penya Immortal Girona. L'esdeveniment tindrà lloc a la nostra seu i hi haurà un petit aperitiu per viure tot plegats una estona tan agradable com la de divendres passat en la inauguració de l'exposició. Us deixem amb una imatge a la que no li cal entrar en concurs perquè ja ha entrat a la memòria de tot el gironisme, la de Raúl Valencia, exjugador blanc-i-vermell que va veure recentment truncada la seva vida a causa d'una greu malaltia. Descansi en pau.