martes, 28 de febrero de 2012

Presentació del 20è aniversari

En ple estiu olímpic del 92, el Diari de Girona (31 de juliol) i El Punt (1 d'agost) trobaven lloc entre les seves pàgines esportives per a recollir el naixement d'una nova agrupació de seguidors del Girona FC: la Penya Immortal Girona. Resulta curiós comprovar com els immortals de llavors, dels que encara més d'un està donant guerra, ja estaven marcats per la fe en els nostres colors (i potser també en quelcom més, jeje...), com es dedueix del fet que la primera activitat oficial com a penya fos una caminada als Àngels en gratitud pel manteniment de la categoria del conjunt gironista, tot i les dificultats econòmiques patides per conservar-la.

Dues dècades després, els hereus de qui van començar a animar al Girona amb l'esperit de fidelitat eterna que caracteritza als immortals hem decidit commemorar com es mereix una data tan assenyalada com aquesta.

Aquest dijous a les 20 hores, al Centre Cívic de Sant Narcís, durem a terme una petita presentació dels actes del 20è aniversari de la Penya Immortal Girona, en la que farem una breu explicació del que hem planejat per celebrar els nostres 20 anys d'existència.

En aquest acte també aprofitarem per fer la presentació del logotip commemoratiu del 20è aniversari, obra de l'artista gironina Susan Bataller, que fins al 10 de març protagonitza l'exposició "Caminant per Girona" al mateix Centre Cívic de Sant Narcís. Podeu conèixer més sobre la pintora que ha creat el nostre logo i els seus excepcionals quadres en aquest lloc web: www.jordibata.cat/susan/1746.html.

Un cop acabat l'acte s'oferirà un petit aperitiu. Esperem la presència de tots els socis i amics de la Penya Immortal que pugueu assistir, ja que aquest aniversari és vostre i de tot el gironisme.

domingo, 26 de febrero de 2012

No era una final, era el començament

Dos mesos després de la darrera victòria i per primer cop a l'any 2012, els gironistes vam poder celebrar que el nostre equip s'emportava els tres punts. Ha sigut una espera llarga i dura, en la que només l'esperança de que la bona imatge donada contra els forts es transformés en resultats contra els equips del nostre nivell han mantingut viva la fe.
El Numancia arribava a Montilivi després de golejar 5 a 0 el Córdoba, en la 9ª posició i amb la seva gent pensant en arribar a eliminatòries d'ascens. No era un rival senzill i així ho vam entendre els immortals no deixant d'animar un sol instant. Destacar i agrair la compenetració aconseguida amb el grup de percussió que se situa a la nostra zona, molt positiva per a l'ambient a l'estadi. Des de l'inici, i encara amb més força després dels gols de Juanlu i Jandro, vam transformar la graderia en una festa (salutacions entre els gols, una fantàstica onada...), quelcom que tots els aficionats blanc-i-vermells que portem patint tota la temporada ens mereixíem gaudir amb independència del lloc que ocupem a la classificació. Repetir en cada partit a casa l'atmosfera viscuda aquesta jornada a la nostra muntanya màgica i donar-ho tot en els desplaçaments als que ens sigui possible anar ha de ser la nostra aportació al "pacte" de la salvació. La restant és la que els jugadors lluitaran per aportar en aquests partits que queden, que més que ser finals com deia la publicitat del club, són jornades d'una nova lliga que el Girona va començar amb el 2 a 0 als de Soria. Res del que ha passat abans compta: l'hem de guanyar.En un altre ordre de coses, hem de dir que aquesta ha estat una setmana molt feliç per a la penya. El Girona Futbol Club ens va fer entrega, de mans de la nostra amiga i cap de l'àrea social Joana Egea, d'una bandera signada pel primer equip com a reconeixement a la nostra fidelitat i suport incondicional als nostres colors. Per nosaltres és una satisfacció enorme rebre una distinció així per part del club que tant estimem, i més quan les coses no van tant bé com tots voldríem. Ens sentim motivats per continuar-ne sent mereixedors durant molts anys, estiguem a la categoria que estiguem, com venint fent des del 1992.

L'entrega d'aquesta bandera també ens ha fet especial il·lusió per la coincidència amb la presentació dels actes del 20è aniversari de la fundació de la Penya Immortal Girona. Aquesta setmana procedirem a desvetllar l'aparença del logotip commemoratiu de l'esdeveniment (obra d'una pintora gironina que està exposant aquests dies a Sant Narcís) i algunes de les activitats que tenim pensades fer. Dues dècades defensant el nostre escut pels camps del futbol espanyol mereixen una celebració com cal. Esteu atents al blog, el Facebook i el Twitter per conèixer més detalls sobre el dia, el lloc i l'hora de la presentació.

També en clau d'actualitat, volem expressar des d'aquí el nostre condol als amics de la Penya Guíxols-Costa Brava, en especial a la família Del Río, per la recent pèrdua del seu soci Pedro del Río, pare del seu tresorer David. Molta força en aquests moments tant amargs, companys. Descansi en pau l'amic Pedro.
Acabant ja en clau estrictament esportiva, després de l'eliminació dels homes de Josu Uribe de la Copa Catalunya contra el Manlleu, que tanta polseguera va aixecar, podem dir que el mal tràngol s'ha compensat amb escreix aquest cap de setmana per als gironistes. El juvenil A del Girona FC va col·laborar en fer-ho possible arrodonint la jornada el diumenge amb la seva victòria contra el Barcelona. Els blanc-i-vermells van golejar 4 a 1 als blaugranes en un partit espectacular, i ja somien en aconseguir ser un dels dos millors tercers dels 7 grups de Divisió d'Honor per classificar-se per la Copa del Rei. Ben treballat, nois! Endavant Girona!

domingo, 19 de febrero de 2012

Decàleg per creure

Un altre partit en el que el rival, sense fer gaire res, s'emporta els tres punts. El Girona, sobretot en uns darrers 15 minuts en els que va tenir contra les cordes a un dels equips que lluitarà per l'ascens, va posar tota la carn a la graella, però va ser el Valladolid qui va posar el foc (encara que fos per mitjà d'un penal afortunadíssim pels seus interessos). Els pocs fidels que vam seguir-ho per Marca TV al Bon Ibèric, tot s'ha de dir, vam gaudir amb intensitat d'aquests moments en els que semblava que els blanc-i-vermells traurien quelcom de positiu de Zorrilla. Vam veure un altre actitud, una brillantor especial en el joc del Girona que ens dona esperances de cara a la permanència. Tot comentant això vam consensuar 10 punts per convèncer a tots els gironistes que encara que tinguin la mosca darrera l'orella per la marxa de la temporada, s'estimin el club i desitgin convèncer-se a si mateixos de la possibilitat de redreçar el camí i salvar-nos. Heus aquí els motius per a creure de la Penya Immortal:

1. El calendari ens deixa respirar:
en l'inici del 2012 ens hem tret de sobre enfrontaments contra equips que volen mirar amunt com Córdoba, Murcia, Celta, Elx, Almería o Valladolid. Tot i que encara queda algun compromís fort, com la històrica visita del Deportivo de La Coruña, ara ens tocarà enfrontar-nos a equips més semblants a nosaltres on serà molt més senzill demostrar la nostra vàlua.

2. Acaba la "pretemporada" d'Uribe: el nostre nou entrenador s'ha trobat precipitadament amb un equip al que havia de dotar de la seva personalitat. Alguns dels defectes que tant mal feien a l'equip han estat corregits, com per exemple la fragilitat al darrere i els problemes a pilota parada. Eren partits difícils i ha costat treure punts. Ara falta acabar d'afinar l'atac contra defenses menys exigents les que ens trobarem.

3. Els nous fitxatges tenen ganes:
Erencia va deixar molt bon regust en els dos partits abans de trencar-se, Yago va estar sensacional a Valladolid, Óscar Díaz ha demostrat habilitat quan l'equip ha estat més ofensiu, Goiria està comprant tots els números per estrenar les xarxes contràries aviat, el recuperat Acuña fa unes centrades de primera, Acciari i Ballini es piquen amb qui faci falta al mig camp... les incorporacions fetes pel Girona aquest hivern estan demostrant en molt poc temps que han vingut per complementar l'esforç dels seus nous companys i aconseguir l'objectiu.

4. Hem esgotat la mala sort: hem fallat penals que ens haurien suposat empats i victòries, fet pals que haurien canviat el rumb del partit, fallat ocasions en les que només calia empènyer-la dins, patit lesions de llarga duració en jugadors cridats a ser importants... tot plegat un cúmul de contratemps tan gran que és difícil de creure i de repetir. Només podem anar a millor.

5. Dins la desgràcia, encara estem prou bé: amb la de dies nefastos que hem tingut i les derrotes que hem acumulat, és sorprenent que la salvació estigui ara mateix només a 6 punts. Ni molt menys estem en una situació sense remei, ni pel que fa a punts ni pel que fa al joc. Dels que tenim per sobre a la zona de descens, n'hi ha que han anat fent sense gaires alegries mentre els rivals eren de potencial semblant i que els hi toca afrontar el tram decisiu en l'època en la que els poderosos es jugaran les garrofes.

6. Més partits a casa: Les nostres tres victòries han estat a casa, on a més de Las Palmas i Nàstic, hem aconseguir batre l'Hércules quan era líder. Les dues darreres derrotes a Montilivi davant equips que es barallen per garantir, com a mínim, la seva presència a les eliminatòries d'ascens han deslluït una mica l'estadística, però guanyar-nos al nostre estadi no és fàcil. Si ens fem forts a camp propi haurem fet un gran pas endavant. Ull al partit del Dépor (en quasi 4 anys aquí han caigut Zaragoza, Real Sociedad, Tenerife, Valladolid...) i als dos seguits a casa a les jornades 40 i 41 contra Córdoba i Recre, que poden ser claus.

7. Arriba el bon temps: un dels grans mals de Montilivi és que quan fa fred, fa fred de debò i converteix l'assistència als partit en una proesa. Però l'hivern anirà donant pas poquet a poquet a la primavera i ens podrem desfer de mantes, guants i la Lizipaina per evitar que la gola pateixi al cantar animant al Girona. Ens la jugarem amb caloreta. No hi ha excusa per un ambient gèlid.

8. Esperit de lluita: en poquíssims partits del 14 que hem perdut podem dir que el Girona no es sacrifiqués el màxim possible amb les armes de les que disposa. En alguns fins i tot, amb dies molt grisos en quant a joc, aquesta professionalitat és l'únic que els jugadors ens han pogut oferir. Si aconseguim canviar entre tots la dinàmica i fer que arribin les victòries, l'entrega total i confiança en les seves possibilitats (Uribe està convençut de poder treure això endavant) ens farà molt perillosos.

9. Retornem als orígens: del 1959 fins al 2008, el més comú per al Girona era estar allunyat dels flaixos de l'elit i tot i les temporades brillants en les que es van aconseguir ascensos i bones posicions, no era estrany trobar-se amb altres campanyes en les que l'equip vivia fins al final amb el neguit de poder salvar-se. I en gran quantitat d'ocasions ho va fer. Sense anar més lluny, ja al futbol professional, a l'estiu de 2009 ens vam salvar a l'afegit del darrer partit de lliga. És el que hem viscut sempre, així que ens traurem la disfressa d'estrella i ens posarem, tal i com requereix la situació, el mono de treball que hem portat tota la vida.

10. És el nostre regal d'aniversari: la Penya Immortal Girona fa 20 anys aquest 2012. L'únic que li demanem al nostre equip és que ens faci feliços regalant-nos un any més a la categoria de plata. Certament, no hi hauria millor manera de commemorar les dues dècades transcorregudes des de la nostra fundació.

Esperem que aquests deu motius us encoratgin a creure com ho fem nosaltres. No hi ha res impossible.Per acabar, recordar a Dani Erencia en aquests moments tan complicats en els que ha sabut que la lesió patida contra l'Almería l'allunyarà dels terrenys de joc fins la temporada vinent. Tienes todo nuestro apoyo, Dani. Mucha suerte con tu recuperación, contamos contigo para el año que viene.

domingo, 12 de febrero de 2012

Carpe diem

Amb un gol calcat als que vam rebre contra Murcia i Celta, l'Almería n'ha tingut prou per deixar-nos altre vegada amb l'amarg regust de la derrota. Ha sigut un partit lleig en el que cap dels dos equips ha brillat en excés, tot i que el Girona ha fet una primera part bastant decent. Però a la segona meitat els blanc-i-vermells no han tingut les idees clares i ha vist com els de Lucas Alcaraz aprofitaven el mal que ha fet a la defensa la lesió de Dani Erencia (esperem que no sigui res) per fer el 0 a 1. Amb el fred que feia a Montilivi ens ha estat impossible quedar-nos més glaçats, així que hem apostat per animar més.
6 punts semblen un abisme, i més quan tot son males notícies. Divendres ens trobàvem amb una autèntica bomba: el màxim accionista del club, Josep Delgado, posava el club a la venda per un euro. Trobem lògic que després d'invertir 8 milions d'euros s'hagi cansat de les crítiques dels que mai veuen res bé, el problema etern d'aquesta ciutat. La seva gestió ha tingut moments brillants i d'altres més complicats, però el que és cert és que Girona és avui un dels pocs clubs professionals que pot pagar els sous al dia i no té deutes importants, fet que li agraïm de tot cor vistes les dificultats econòmiques que amenaçaven el club en passades temporades. Si hem de fer un retret potser seria el deixar-ho en aquests moments tant complicats, però també és cert que la paciència de tothom té uns límits i més quan s'han "perdut" tants de diners. Això sí, esperem que la seva promesa de deixar el club en bones mans sigui certa. Tots recordem el que va passar amb els nostres veïns del Figueres i no ens agradaria caure en res semblant.Analitzant el cap de setmana en clau immortal, cal dir que l'operació samarreta gegant ha sigut un èxit rotund. Dissabte al matí 7 valents vam desafiar el fred i ens vam dedicar a unir les tires amb cinta aïllant, improvisant fins i tot coll i mànigues. Mereix una menció especial pel seu talent com a "sastre" el nostre soci J. J., al que els rumors ja situen en l'òrbita dels dissenyadors Victorio i Lucchino per a la pròxima temporada primavera-estiu.Fer front a aquests moments amargs amb un somriure ajuda i molt. Per això ens encanta rebre visites com la dels aficionats de la Federación de Peñas de la UD Almería. Cap a 40 persones entre gironistes i seguidors de l'Almería ens hem aplegat des de bon matí, quan el nostre president els hi ha fet de guia per la ciutat visitant la catedral i el Barri Vell. D'allà al Bon Ibèric per l'aperitiu de benvinguda que han preparat amb cura en Jordi i la Conxita per a l'ocasió. A continuació la gresca ha continuat, com ja ve sent habitual, al Restaurant 106, on el menú s'ha vist coronat per un fantàstic pastís amb els escuts de tots dos equips amb el que ens ha obsequiat els nostres nous amics.
Però aquí no s'han aturat els regals: per si fos poc, la Peña "El Tomate" d'Almería i la Peña "Las Migas" de Terrassa ens han fet entrega d'unes fantàstiques bufandes i la Federació, en nom de totes les seves agrupacions associades, d'una placa commemorativa de la trobada i de dues caixes d'un dels productes més típics de l'horta d'Almería, la tomata. La Penya Immortal ha correspost amb quelcom tan nostre com un bon cava i uns mocadors de les Fires de Sant Narcís.Deiem que en els darrers dies la incertesa imperant al club ens havia fet tocar fons, però moments com aquests ens fan tenir encara més ganes d'aferrar-nos a Segona com sigui i no parar ni un moment de fer costat als nostres jugadors. També sentim un impuls a viure més intensament totes aquestes estones que ens fan feliços fent gironisme, gairebé com si fossin les últimes. No se sap que passarà, però mentre hi hagi opcions, creurem. I si no n'hi han, seguirem amb el Girona, com sempre. La nostra estima cap a aquests colors no entén de categories.

miércoles, 8 de febrero de 2012

Un repte gegant

El Girona té davant seu pel que queda de temporada una tasca enorme: recuperar les bones sensacions del passat i eixugar aquesta distància que ens separa en aquests moments de la zona tranquil·la de la classificació. Els aficionats gironistes serem més que mai en aquesta cursa per la permanència, tant a casa com en els desplaçaments als que ens sigui possible assistir, el dotzè jugador blanc-i-vermell. Per això aquest dissabte volem que Montilivi es posi la samarreta i jugui el seu paper.

Els membres de la Penya Immortal Girona hem decidit que fabricarem, amb les tires de plàstic facilitades pel club que ja hem fet servir anteriorment, una samarreta gegant al més pur estil de les que es veuen a les graderies de molts grans estadis del futbol mundial. L'objectiu és demostrar a l'equip que estem amb ell quan salti a la gespa tot estenent-la pel bloc on ens situem al Gol Sud. Està clar que potser no ens queda tan vistosa com la del muntatge que encapçala aquest text, però la qüestió és donar color al partit i que els homes del Girona no se sentin sols.

Com ja vam fer amb el "tifo" dels globus, DEMANEM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ, GIRONISTES. Una samarreta d'aquestes dimensions no és fàcil de confeccionar i menys si som poca gent. A partir de les 11 del matí de dissabte, qualsevol que vulgui donar un cop de mà i demostrar que vol ser part activa de la salvació, serà benvingut a l'Estadi de Montilivi (si no som davant de tribuna potser som al Gol Sud). No podem oferir res a canvi, només garantir que es passarà una bona estona i que tothom qui vingui podrà dir que per intentar canviar la situació hi han coses millors que lamentar-se.
Uns que viuen una situació diametralment oposada son els seguidors de l'Almería, que després del cop del descens de Primera estant tornant a gaudir del futbol amb un equip que és quart i lluita per tornar entre els grans. Com que volem veure si se'ns enganxa alguna cosa de la seva excel·lent marxa en el campionat, aquest dissabte hem programat una trobada amb els amics de la Peña "Las Migas" de Terrassa i els aficionats andalusos desplaçats directament des d'Almería amb el viatge organitzat per la Federación de Peñas de la UD Almería, de l'èxit del qual se n'ha fet ressò fins i tot la premsa.

Com hem fet aquest any amb altres aficions, el programa de la diada serà senzill però intens: un aperitiu de benvinguda a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric, i tot seguit un fantàstic dinar de germanor al veí Restaurant 106 al que ja vam anar en la trobada amb els seguidors del Celta.

domingo, 5 de febrero de 2012

Girona, el nom de l'esperança

Un desafortunat error de l'encarregat de megafonia del Martínez Valero va convertir al Girona en el "Gimnàstic Fútbol Club" en cada canvi, cosa que va a encendre de valent als 30 gironistes desplaçats fins a Elx, 7 d'ells immortals. La resposta va ser fer retronar encara més el nom del nostre equip, al que ja havíem estat donant suport des de l'inici. Vam sacrificar les nostres ja malmeses veus perquè tothom sabés qui som i que no ens rendim fàcilment.
Tot i això, ens asseguren els nostres amics il·licitans que darrera del canvi de nom no hi va haver cap mala intenció i que només va ser un lapsus d'un empleat proper a la jubilació. Pel fenomenal tracte que ens van dispensar des de la Agrupación de Peñas del Elche CF, especialment els ja esmentats companys d'Altzavares Nord, no podem fer altra cosa que creure-ho. A Elx hi tenim bons amics i esperem seguir-los tenint durant molt de temps.
Després d'una sessió de tapeo matiner al poc d'arribar a la ciutat, ens vam trobar precisament amb en Cristóbal i en Manel de la penya Altzavares Nord i un altre company que va completar la representació de l'afició de l'Elx que va rebre a la nostra petita comitiva. Tot passejant pel centre de la ciutat ens van guiar a un restaurant on vam poder gaudir d'un dels millors dinars que hem provat en els nostres desplaçaments al llarg i ample del país: croquetes de bolets, pernil ibèric, moussaka, patatetes, amanida i com a colofó final unes exquisides llonzes de xai a la brasa que van fer les delícies de tots els presents. Un àpat de 10.
Com és lògic vam voler deixar un present per recordar tan agradable estona, així que vam entregar un mocador de Sant Narcís amb l'escut de la Penya Immortal a cadascun dels amics franjaverds que ens van acompanyar. Molt amablement, ells no van voler ser menys i ens van obsequiar amb una de les seves bufandes. Uns altres que van entregar bufandes van ser els amics de la Penya Guíxols-Costa Brava, que també van fer pinya amb nosaltres al llarg de tot el dia.Del restaurant ja vam marxar a l'estadi en un memorable recorregut en el que vam fer nostre un autobús de línia, lluint-hi els nostres colors i entonant ben alt els nostres càntics. Fins i tot el conductor va congeniar amb nosaltres. Allà vam voltar una mica per les instal·lacions, comprant records a la botiga de l'Elx i prenent un bon cafè calent als bar per combatre el fred que semblava que havíem portat amb nosaltres des de Girona. El moment més emocionant va ser la rebuda que vam fer als nostres jugadors quan aquests van arribar al Martínez Valero, un avanç del suport que rebrien des de la graderia. També vam aprofitar per saludar al nostre enyorat Jordi Xumetra, al que vam demanar, sense èxit, que no ens fes cap gol.
Hem d'agrair a ambdós clubs que arribessin a un acord per poder situar-nos en un del extrems de la tribuna baixa de l'estadi, ja que intuïm que que a la nostra ubicació de l'any passat, en una de les cantonades de l'anell superior, hauríem hagut de patir encara més fred del que vam passar. Mentre esperàvem que comencés el partit a les nostres localitats, vam aprofitar per tenyir el nostre raconet de blanc-i-vermell tot desplegant les nostres pancartes i banderes. Potser no érem gaires, però ens vam fer notar visual i acústicament.La resta de la història és, malauradament, ben coneguda pel gironisme: vam fer un partit seriós al darrere (amb un brillant debut de Dani Erencia) tenint en compte l'entitat del rival, però van mancar situacions de perill a la porteria contrària o materialitzar alguna de les que vam crear en els darrers minuts, en els que vam arribar a dominar. Uribe ha aconseguit taponar una de les ferides per les quals aquest Girona s'estava dessagnant, la defensa. Ara només li falta aconseguir que el malalt torni a caminar, o el que és el mateix, a fer gols. Per la confiança en la salvació i en el treball dels seus homes que va demostrar quan es va acostar a donar-nos les gràcies pel suport després del partit, no podem sinó estar esperançats i desitjar que passi la setmana volant per tornar a cridar ben fort el nom del nostre equip.Per si fossin poques les emocions viscudes, el diumenge encara vam tenir temps pel dinar en homenatge al nostre soci José Sierra, que va rebre l'afecte dels seus familiars i amics. Van ser molts els que es van acostar a donar els seus ànims al pare del nostre president i també un número important els que hi van ser de cor i van trucar per excusar la seva absència a l'acte, que ha deixat ben clar la nostra estimació cap a aquest ciutadà exemplar. ¡Mucho ánimo, José!

miércoles, 1 de febrero de 2012

Elx: un viatge pels qui no ens rendim

El desànim és un sentiment que amenaça perillosament amb contagiar a l'afició gironista arran dels nefastos resultats de l'equip al llarg del que portem de temporada, però ara es el moment pels que no entenem el significat d'aquesta paraula, pels que encara que plogui, faci fred o s'hagin de fer molts quilòmetres ens fa mal no poder patir al cantó del nostre Girona i donar-ho tot per ajudar-lo a guanyar.

Un cop més el club ha fet un esforç per permetre al seus aficionats més fidels puguin fer costat als jugadors blanc-i-vermells i anar a Elx només ens costarà 20 euros, incloent-se en aquest preu el desplaçament en autobús i l'entrada al partit. Els socis i amics de la Penya Immortal que vulguin acompanyar a l'equip hauran de dirigir-se preferiblement entre avui i demà a les oficines de Montilvi a fer el pagament de l'import marcat, identificant-se allà com a membres de la penya per tal de facilitar que puguem ser ubicats tots junts en el mateix autobús.

Estar amb el Girona fins i tot en els pitjors moments hauria de tenir alguna recompensa i aquesta és les amistats que fem arreu d'Espanya quan el seguim. A Elx hi tenim els companys de la penya Altzavares Nord i la resta d'associacions que conformen l'Agrupació de Penyes de l'Elx, amb els que ja la temporada passada vam compartir una fenomenal diada de germanor que aquest any tractarem de repetir.
Aquest tarannà de fer costat en els moments més complicats no és quelcom que els immortals fem servir només amb el Girona. Com a exemple tenim l'homenatge que hem preparat a José Sierra, pare del nostre president Pepe i soci de la penya des de fa molts anys, al qual estan convidats tots els amics de la família Sierra que desitgin mostrar-los el seu suport en aquesta difícil prova que la vida els hi ha posat per davant. L'acte consistirà en un dinar al Restaurant El Cabrit de Girona (a l'Avellaneda), amb un menú de 22 euros que començarà a servir-se a les 2 de la tarda. No hi falteu.