domingo, 29 de enero de 2012

Tristesa sota la pluja

No pensàvem que una jornada que havia començat tan bé podia acabar tan malament. Els nostres amics celtistes van emplenar de gom a gom la nostra seu tot revivint les trobades d'anteriors temporades. L'aperitiu de benvinguda al Bon Ibèric va atreure també a no pocs socis i amics de la Penya Immortal desitjosos de viure l'ambient previ al partit i agafar forces i ganes per animar al nostre Girona. Aquest any, a més dels nostres apreciats companys de la Blau Cel de Barcelona, vam rebre la visita de representants de penyes del Celta arribats expressament des de Galícia per veure el partit (concretament integrants de Comando Celta, Siareiros i la Peña Celtista de Milladoiro). Per part gironista també vam comptar amb la presència de la Penya Guíxols-Costa Brava.Com ja havíem anunciat, la festa va seguir al Restaurant 106, on vam continuar coneixent-nos entre ambdues aficions tot entonant els càntics i xerrant sobre els nostres equips. Un cop acabat el dinar, amb prop de 40 assistents, va arribar l'hora del protocolari intercanvi d'obsequis. En Manolo fa temps que té penjada la bufanda de la Immortal a la seu de la Penya Blau Cel, així que li vam fer entrega a ell i a la Peña Comando Celta de Vigo del nostre mocador vermell de Sant Narcís. La Penya Guíxols també va mostrar el seu agraïment per la visita donant-los una bufanda i un cartell commemoratiu del partit. Del cantó gallec van correspondre amb unes magnífiques bufandes de les seves penyes. Els dos bàndols vam desitjar-nos sort i la consecució dels objectius dels nostres equips per a aquesta temporada.
Després de compartir uns chupitos de licor café i una copa de cava gentilesa de la Penya Immortal Girona, tots ens vam desplaçar al camp i es van acabar els somriures. Diem això perquè de camí a l'estadi els immortals anàvem molt animats i el succeït al partit ens va caure com un gerro d'aigua freda (i no només pel que ens vam mullar). La millora del partit contra el Murcia es va esfumar. A l'equip semblava mancar-li l'empenta necessària per superar un rival complicat com el Celta, i tot i que es va defensar bastant bé, en atac va estar realment espès. El temps no va ajudar i va sumir els restants dels 4500 valents que van pujar a Montilivi en una mena de depressió. Ni les nostres cançons passades per aigua ni la revifalla que hi va haver als darrers minuts, amb la gent molt a sobre perquè sabíem el que ens jugàvem, van acabar donant resultat. Una nova derrota i la salvació a uns perillosos 5 punts.La tristesa ens envaeix, no sabem si serà el temps o la morriña de no poder retornar a èpoques millors. Però no pensem aturar-nos a descobrir-ho. Mentre hi hagi un fil d'esperança continuarem lluitant per fer pinya i aconseguir la salvació per difícil que estigui. Volem seguir col·leccionant moments irrepetibles a Segona molts anys més.

miércoles, 25 de enero de 2012

"Miña terra vermella e branca"

Tot i el títol, la veritat és que confiem en que la situació del Girona pugui revertir-se i no acabi en Siniestro Total. En realitat no és més que un petit homenatge als nostres amics de la Penya Blau Cel de Barcelona i l'afició del Celta en general, que sempre que han visitat la nostra ciutat han demostrat ser uns seguidors de Primera i han passat amb nosaltres tardes de diversió que trigarem a oblidar. Segur que l'han fet una mica seva.

Aquest any, no serà menys i ja en tenim preparada una de bona per dissabte. Tot començarà cap al migdia a la nostra seu (Bar Bon Ibèric, al número 3 del Carrer Pamplona), on anirem rebent a l'expedició celtista tot refrescant-nos amb unes cerveses. Un cop finalitzades les salutacions i l'aperitiu de recepció, l'acció es desplaçarà uns metres més amunt, al Restaurant 106 (Avda. Sant Narcís, 106), on ambdues aficions compartirem taula i farem un bon àpat per tenir forces per cantar ben alt. Tot serà, òbviament, regat amb el millor vi de la nostra província i sospitem que també de licor cafè de procedència gallega, je je.

Aquests dies previs ens ha comentat el nostre amic Manolo Devesa, president de la Blau Cel i un autèntic crack coordinant desplaçaments, que si per ell fos, el Girona sempre estaria sempre al costat del Celta. Nosaltres li contestem que, tot i que ens sabrà molt de greu no poder repetir trobades com aquestes, esperem que l'any que ve no estiguem a la mateixa divisió per ascens seu i, sobretot per la part que ens toca, per permanència nostra.

domingo, 22 de enero de 2012

Nova cara, mateixa sort

La nostra crida per demanar la col·laboració dels gironistes en el nostre muntatge de núvols de globus blancs i vermells per rebre a l'equip no va tenir gaire èxit. El fred d'aquest gener sembla haver contagiat a l'afició, ja que només vam ser sis els que vam invertir el matí en preparar-ho tot. De totes maneres n'estem satisfets del resultat, ja que dintre de les nostres possibilitats vam donar-ho tot per tenyir Montilivi amb els nostres colors. Agrair també a en Martí, del bar del gol sud, el seu magnífic tracte amb els que estàvem allà treballant, que ens va recordar que el Girona segueix sent una petita família. En la següent foto, obra del nostre amic Xavi Morcillo de la Penya Miki Albert, es pot apreciar la petita bandera que vam formar amb els prop de 300 globus utilitzats. Va ser quelcom modest però fet amb molt d'amor.
El que si va estar descafeïnat va ser l'homenatge a Raúl Agné programat pel minut 24. Ens va sorprendre el silenci regnant a l'estadi i vam optar per ensenyar la nostra pancarta (amb el lema "Agné immortal") durant una estona i seguir animant. Suposem que la gent estava més pendent del joc que del cronòmetre i va passar a centrar-se més en l'intent de guanyar al Murcia.

No va ser el nostre millor dia, ja que abans del partit, la trobada amb seguidors del Murcia va haver de ser suspesa per les dificultats que comportava reunir als desplaçats, que al no completar-se un autobús per part de la seva federació de penyes van haver de fer el viatge en cotxes particulars. Per sort, a nosaltres passar-ho bé no ens costa gens i el dinar que vam fer un bon grapat de nosaltres al Restaurant 106 va ser d'allò més agradable.Del partit, en el que el fred va passar factura a la gola de més d'un immortal dificultant la animació i fent treure forces d'on no n'hi havia, ens va agradar molt la nova imatge del Girona, amb moltes ganes en atac, incrementant força la seva presència a l'àrea rival i donant la sensació que es podia haver guanyat el partit perfectament. El que lamentem i molt és que sembla que algú ens hagi maleït i la piloteta no vulgui entrar. A part del gol, Jandro va tenir un parell d'un contra uns amb el porter grana, Coro va fallar un penal i Nieto va enviar alta una rematada a poc més d'un metre de la porteria. Per acabar-ho d'adobar, en un dels pocs errors que va tenir la nostra defensa ens vam fer un gol en pròpia porta.

L'àrbitre ja ha xiulat i no ens servirà de res imaginar que hauria passat si alguna més hagués entrat. Toca pensar en com els més de 5.000 d'ahir podem conduir al Girona d'Uribe a superar al Celta dissabte vinent.

miércoles, 18 de enero de 2012

Ens necessiten i us necessitem

Moments decisius els que el Girona està a punt de viure. En dos setmanes ens juguem la pell i per acabar-ho d'adobar ens trobem amb un canvi d'entrenador, que sí be pot ser l'estímul que necessitàvem per despertar, sempre crea un xic d'incertesa.

Gironistes: EL GIRONA ENS NECESSITA. Després de viure quatre anys de somni passejant per camps històrics del futbol espanyol, aconseguint salvacions impossibles, vivint tardes de gran futbol i podent seguir a l'equip fora de casa a preus de saldo, ha arribat el moment. Ens toca tornar-li al club tots els bons moments i les experiències inoblidables que ens ha regalat. El Girona s'està ofegant i nosaltres, i ningú més, som els que podem fer-li el boca a boca per evitar que es mori.

Gironistes: LA PENYA IMMORTAL US NECESSITA. Dissabte cap a les 10:30 del matí diversos membres de la nostra penya es desplaçaran a Montilivi per organitzar una mena de "tifo" per rebre a l'equip amb color a la graderia. Necessitem inflar 300 globus (100 blancs i 200 vermells) per fer una espècie de núvols de 100, que unirem amb un fil. L'objectiu es posar els tres núvols al nostre bloc a mode de gran bandera amb els nostres colors. Per dur-ho a terme ens sería de gran ajuda la col·laboració de més gent. Penseu que no és quelcom que fem per donar-nos importància, sinó per recolzar a l'equip en aquests moments tan complicats. Tots els materials els posa la penya, per descomptat. Només us demanem una mica del vostre temps pel Girona.

També aprofitarem que estem allà per pintar una pancarta amb el lema "AGNÉ IMMORTAL" amb la qual participarem en l'homenatge que la Penya Guíxols-Costa Brava ha impulsat per al minut 24 de partit, ja que en Raúl va néixer un 24 de maig de 1970. Més informació al perfil de Facebook dels nostres amics de Sant Feliu: http://www.facebook.com/penyaguixolscostabrava L'ajuda en aquest aspecte també serà benvinguda.

No cal dir que qui vulgui apropar-se al nostre bloc (no sempre està ple) al Gol Sud per animar durant els 90 minuts amb bon humor i passant de mals rotllos en un ambient 100% futbolero, està convidat. Quan més serem, en aquest cas, més cridarem.

DESPERTEM, GIRONISTES!
EL NOSTRE EQUIP ENS NECESSITA!

Canviant ja de tema, el partit de dissabte tindrà un regust especial. Dolç per a nosaltres, ja que serà inevitable que recordem aquell històric penal que en Kiko va marcar al minut 93, i amarg pels murcianistes que van patir un dolorós descens. Però vet aquí que els capricis del destí ens han volgut emparellar a la mateixa categoria. La Federación de Peñas Murcianistas, amb clar desig de retornar a una ciutat que els hi va agradar com és la nostra (però amb el seu equip en una posició menys complicada que els permeti gaudir sense neguit del seu atractiu), ha organitzat un autobús per assistir al partit de Montilivi. Ja ens hem posat en contacte amb el president de l'associació grana, Miguel Martínez, per organitzar un dinar de germanor en el que el que hagués pogut separar la sort, ho uneixi l'amistat.Per últim, però no més important, desitjar una ràpida recuperació al nostre central Richy, lesionat recentment de gravetat. El defensa blanc-i-vermell sembla que es perdrà la resta de temporada, però nosaltres li prometem que en la nostra condició de jugador número 12 intentarem suplir la seva baixa amb el doble de suport al Girona. ¡Adelante Richy! ¡Mucha fuerza!

domingo, 15 de enero de 2012

Temps amargs

N'hi haurà més d'un que tirarà coets per la decisió del club amb la que ens hem trobat aquest matí a la premsa: Raúl Agné deixarà la banqueta blanc-i-vermella i ja hi ha candidats per substituir-lo.

Per nosaltres, en canvi, és un tràngol amarg i que mai ve de gust. Més enllà que considerem que la directiva ha actuat amb lògica i que és comprensible cercar una reacció quan les coses porten temps sense rutllar bé, ens entristeix dir adéu a un gran professional que ha donat al Girona les darreres grans alegries de la seva història, i no sempre en les condicions idònies per fer-ho. Per tot això i el seu compromís amb els nostres colors, sempre recordarem amb afecte la seva etapa aquí, ja que encara que hagi acabat de manera poc brillant, en el seu currículum gironista pesen molt més els bons moments que les etapes grises.

Que apreciem tot el que Agné ha aconseguit amb el Girona FC no vol dir que critiquem les mesures preses, les quals acceptem i suposem que han estat fetes pensant en els interessos del club. Si els professionals que hi treballen pensen que fa falta un canvi de rumb, ens tindran al seu costat per ajudar a donar-lo i aconseguir la salvació. Que ningú dubti que el nou entrenador (les primeres informacions indiquen que podria tractar-se de Josu Uribe) gaudirà des del primer dia del nostre compromís i suport com a aficionats. Tots volem el mateix i és absurd dividir-se.

GRÀCIES PER TOT I MOLTA SORT, RAÚL.
ARA MÉS QUE MAI... ENDAVANT GIRONA!

domingo, 8 de enero de 2012

Millora insuficient

Visitàvem a tot un equip en posicions d'eliminatòries d'ascens, que venia de guanyar a tot un Espanyol en l'anada de la seva eliminatòria de la Copa del Rei, motiu pel qual dubtem que algú es pensés que la visita al Nuevo Arcángel seria bufar i fer ampolles.

El Córdoba ha demostrat les raons que el fan un conjunt capdavanter en aquesta Liga Adelante i ens ha donat més d'un ensurt que ha fet treballar a Santamaría i els seus defenses, però el Girona ha mostrat una cara que, com a mínim ens fa estar esperançats.

Entre les lògiques arrancades locals amb molt de perill, els blanc-i-vermells han aconseguit portar la batuta del joc durant forces minuts, sobretot a la segona part, però ni Juanlu, ni Benja ni Coro han estat suficientment encertats davant el marc defensat per Alberto. Aquests continuïtat en el joc d'atac, i a més en un partit complicat lluny de casa, ens fan tenir confiança en les possibilitats del que ha de ser aquest nou Girona de 2012, el que s'escapi del descens.

Els nervis en veure que les aproximacions gironistes no eren materialitzades no ens els pot treure ningú. Els immortals que estàvem seguint el partit al Bon Ibèric hem patit fins al final i com a exemple tenim al nostre amic i soci Óscar, que ha afirmat que "hauria rebentat" si el debutant Óscar Díaz hagués marcat la ocasió que ha tingut per empatar en temps afegit i que ha marxat fregant el pal.

Patim més o menys en el proper partir contra el Recre, sabem que després venen dos partits seguits a casa (Murcia i Celta), on haurem de donar el tot pel tot per aconseguir 6 punts que serien un regal del cel. Ja anem contant els dies que falten i tot...