domingo, 22 de mayo de 2011

Veure les coses d'un altra manera

La relaxació del final de lliga, coseqüència de la feina ben feta, a més de les baixes que el senyor Hernández Hernández ens va deixar com a souvenir de Cartagena, va comportar un partit com el d'ahir, en que tot i intentar-ho amb insistència no hi va haver-hi l'encert ni la concentració d'altres dies i ningú (ni els blanc-i-vermells ni els joves blaugranes) va arriscar més del necessari.

Dissabte al matí la nostra idea era fer una petita trobada a la nostra seu amb els companys de la Penya Barcelonista de Girona amb l'objectiu de comentar l'actualitat dels equips tot prenent alguna cosa a la nostra seu. Però el final del campionat s'apropa i la gent que segueix el món del futbol aprofita el bon temps i els matxs sense gaire res en joc per gaudir d'altres activitats en el seu temps lliure. Els principals responsables d'aquesta penya amb la que compartim barri tenien altres compromisos que ens van obligar a deixar-ho per més endavant. Queda pendent.

A la tarda, per al partit, vam canviar la nostra ubicació al Gol Sud per unir-nos a la Penya Miki Albert i la Guíxols-Costa Brava a Preferent. L'objectiu, apart d'aplegar forces per animar al Girona, va ser col·laborar en la col·locació del mosaic amb el que es va rebre la sortida dels jugadors.

Tots els immortals ens vam unir al minut de silenci en record d'en "Teti" i el vam recordar mitjançant un crespó negre a la pancarta de la penya i alguns braçalets negres a les nostres samarretes gironistes. Descansi en pau.Durant el partit, vam animar de valent amb la col·laboració dels Xirois i els seus tambors, que també van ajudar a les noies de l'escola de funky amb la coreografia que van interpretar per entretenir als prop de 9000 espectadors que feien que Montilivi, tot i fer un sol de justícia, fes goig.

Al igual que el nostre canvi momentani de localitats (contra el Córdoba la Penya Immortal tornarà a estar a la seva zona habitual) ens va fer viure el partit d'una manera diferent, els amics que hem anat fent pel futbol espanyol al llarg de les darreres temporades també van viure un final de lliga ben diferent a la relaxació que per sort vivim els gironistes. Hauríem de valorar com en som d'afortunats.

En Joseba, president de la Peña Altza de la Real Sociedad, ens va dir que de tant com veia que patiria en el darrer partit contra el Getafe, va deixar el seu abonament a un amic txuri-urdin arribat des de lluny per veure com se salvava l'equip de Sant Sebastià. Luquetas i la resta dels amics del Real Zaragoza no tenien veu amb la que explicar-nos els nervis amb els que el 10.000 aficionats blanquillos van empènyer el seu equip a la victòria amb la que va segellar la seva permanència a Primera, divisió que compartiran amb el Rayo Vallecano i els amics que vam fer entre la seva afició, entre ells el barceloní Joan. Tant de bo la propera vegada que visquem emocions a final d'any pugui ser per algo semblant a la fita dels madrilenys...

viernes, 20 de mayo de 2011

A en Sergi

En el dia que et plorem amb dolor recordem els moments d'alegria i felicitat que ens has regalat. Descansa en pau Sergi.

domingo, 15 de mayo de 2011

Les matemàtiques són una ciència exacta

Al futbol dos més dos no sempre són quatre, avui n'hem tingut una bona mostra. Un equip que aquest matí ha perdut ha aconseguit fer-ho passar d'allò més bé als seus seguidors a Tarragona,, ja que aquesta tarda han pogut celebrat matemàticament l'ascens a Primera. Enhorabona, Betis. Per altra banda, Un conjunt que potser per a molts tenia al començament de la temporada una de les millors plantilles de Segona, el Tenerife, ha confirmat matemàticament el seu descens al pou de la Segona B. Ja ho em comentat via conversa telefònica amb les illes, però des d'aquí també volem donar una forta abraçada a tota l'afició del Tete i molt especialment a la penya Sentimiento Blanquiazul.
I sí, si a algú li diuen que el nostre Girona avui ha acabat el partit amb set jugadors, amb en Raúl també expulsat, que li han xiulat un penal als tres minuts, que la gent del Catagonova ha xiulat al final dels 93 minuts i el resultat ha estat d'un a zero, ens contestarà que al futbol dos més dos no són quatre. Però les matemàtiques no enganyen i avui és un gran dia pels seguidors del Girona ja que matemàticament estem salvats i estem molt i molt orgullosos dels nostres jugadors. La que vé serà la quarta temporada seguida del club blanc-i-vermell al futbol professional, un èxit que fa uns anys no ens hauríem atrevit ni a imaginar.

Uns altres dels que també estem orgullosos són els pupils de Ricard Casas. El més normal, després del gran esforç físic i mental fet el divendres, era una derrota més o menys per la diferència de punts que hem vist avui, però aquí no s'acava la temporada, ens sumem a la crida que ha fet TV Girona, Fontajau s'ha de quedar petit dimecres per acompanyar els nostres jugadors cap a la victòria.

També, ja que segurament tindreu ganes de fer algun comentari sobre si farem alguna cosa en senyal de protesta sobre l'arbitratge d'avui, només dir-vos que repetirem el que vam fer al començament de lliga després d'Alcorcón: mocadors, bosses d'escombreries, llençols, vestits i tot el que sigui de color negre per rebre la sortida de l'àrbit. En aquest article hem intentat reservar-nos la indignació (que ha arribat a límits insospitats per la grandària del robatori) per mostrar-la allà on veritablement l'hem de fer arribar a tothom, a l'estadi.

viernes, 13 de mayo de 2011

Gràcies Girona

Quan va acabar el nostre partit vam rebre les felicitacions del portaveu de les penyes de l'Elche, "que grans que sou, gràcies i enhorabona", potser aquestes paraules resumeixem molt bé el que vam viure a Montilivi. Un equip, una afició i sobretot un club que jornada a jornada ens estem fent molt més grans. La recuperació com el gran futbolista que és en Chechu, l'explossió a l'estat com el gran davanter que és en Despo, l'humilitat, la il.lusió i el treball constant del nostre megacrack Jandro, només és el reflexe del treball setmanal amb molt i molt bon rotllo que viu aquesta plantilla a les ordres d'en Raul.

No tenim temps per pair les victòries, avui fem aquest article, quan potser el llegiu demà i al mon del futbol el que avui és blanc demà és negre, no estareu tan d'acord, però nosaltres avui, demà i sempre opinarem de la mateixa manera.
De la mateixa manera que opinàvem ahir al Bon Ibèric a la mitja part del gran partit de bàsquet que vam viure, el resultat no ens va acompanyar, però tots els gironins que vam seguir el partit ens vam quedar amb les ganes de dir a cada jugador, un per un, GRÀCIES GIRONA!.

Qui no ens ha pogut donar les gràcies a cap partit i això ens ha valgut perdre una paella gegant de franc a Tarragona és en Ricardo, president de la Federació de Penyes del Nàstic, en aquests moments està preparant una gran rebuda a les penyes del Betis, per això no hem perdut l'amistat, al contrari, passi el que passi fins al final de la temporada ja tenim molts objectius per complir. El primer és que els nostres germans del Nàstic i dels nostres germans de la U.D. Las Palmas es salvin. El fer la promoció d'ascens a primera no ha de ser un objectiu , serà un premi gros si guanyem tots els partits que resten fins a final de temporada

domingo, 8 de mayo de 2011

De bojos!

Qui ens havia de dir que amb la preocupació que ens provocava la dinàmica negativa de les darreres jornades, tres gols de Despo i un de Luso al camp d'un ferm aspirant a l'ascens (i històric de Primera) ens donarien una dosi extra de tranquil·litat i il·lusió.

La veritat és que la setmana ja la vivíem amb molta il.lusió ja que el partit era anunciat pel Marca Tv i a l'igual que els nostres companys de la penya del Celta Penya Blau Cel ens vam aplegar a les nostres respectives seus per a veure el partit, ells al Via Galicia i nosaltres al Bon Ibèric, pocs minuts després de l'inici del partit en Manolo Devesa, el seu president, ens preguntava si nosaltres estàvem veient el partit, evidentment, li vam respondre que també nosaltres ens vam quedar amb un pam de nas. En fi, que vam assaborir la gran vistòria del nostre Girona escoltant la radio i això també ens va donar l'oportunitat, escoltant els comentaris que feia per les ones, el nostre jugador Jose, d'entendre que l'éxit assolit aquesta temporada es deu al bon rotllo que hi ha a dins de la plantilla, una plantilla molt ben dirigida per en Raul Agné.

Els deures ja estan fets a manca de cinc jornades, segellada la salvació virtual amb una victòria de prestigi a Balaidos, ha estat un gran premi a una gran temporada. Ara toca gaudir cada partit sense angoixes i qui sap si encara podem tenir un premi molt més gran.

Per començar aquests cinc partits de festa tenim dijous la de la gent jove a on s'espera una gran entrada i a on el club te previst fer un homenatge als éxits del futbol base.

Va ser un cap de setmana rodó, uns quants membres de la penya no es van voler perdre l'emocionant partit de bàsquet a Fontajau a on el nostre Girona F.C. ha fet reviure a tots els amants de la cistella els dies de glòria viscuts amb el Valvi primerament i l'Akasvayu als últims anys a l'ACB.


Esperem que aquest hagi estat el primer cap de setmana de joia dels que ens esperen fins a final de la temprada en tots els esports a on els equips gironins estan representats.

martes, 3 de mayo de 2011

Nous objectius

Dani Lagi, el genial humorista que amenitza els descansos a Montilivi, cercava impregnar-se de gironisme i de l'esperit que es viu cada diumenge a la graderia per connectar encara millor amb el públic de l'estadi, així que va decidir fer una visita a la Penya Immortal Girona al Bar Bon Ibèric. La trobada de dissabte a la tarda, si entre nosaltres ja sol regnar el bon humor, va ser d'allò més divertida amb la companyia d'aquest artista. Amb en Lagi vam comentar l'estat de l'equip i la seva actualitat, a més de intercanviar impressions sobre l'animació al nostre camp i les cançons que habitualment canta la penya. Tot i que va ser breu, va resultar fructífera.
No en va, al descans del partit del Rayo, quan encara guanyàvem, en Lagi va convidar a dos dels nostres membres, en David i l'Òscar, a participar al seu show. De lluny, el que millor s'ho va passar va ser l'Òscar que va aconseguir que tot l'estadi s'arranqués amb el ja clàssic "Alé Girona alé, alé, alé" i després va fer notar la seva fidelitat a la penya amb un brillant "Im-Im-Immortal!". El somriure que teníem per 1 a 0 momentani es va fer encara més gran.

Jandro va estar a punt de fer el 2 a 0 en una falta que el pal va evitar que fos gol. El colegiat també va deixar en groga una acció en la que un davanter del blanc-i-vermell va ser interceptat pel darrer defensor madrileny. També podria haver aturat el joc quan Jose es va lesionar pel que queda de temporada i els vallecans van seguir fins rebre la fal ta que va originar l'empat. Però en general s'ha de dir que el Rayo va demostrar que la qualitat dels seus jugadors, independentment de que cobrin o no, està d'acord amb el seu lloc a la classificació. El Girona té l'equip que té, capaç de coses molt bones com la ratxa que ens va fer somiar amb la promoció i d'altres de més dolentes com aquests darrers partits en els que no hem estat al nivell d'altres ocasions. Però hem d'estar contents: amb una victoria i algun puntet més podrem viure per primer cop en aquesta tornada a Segona un final de temporada sense patiments. Aquesta, juntament amb la nostra estima incondicional pel Girona, és la raó que va motivar que fins i tot amb 1 a 3 ens quedéssim animant amb força.

El que si que viuran un final de temporada mogut, però per a bé, serà el Girona FC de bàsquet, que està disputant els play-offs d'ascens a la Lliga ACB. En la primera ronda contra el Isla de Tenerife Canarias. Després de dinar plegats al Restaurant El Veïnat de Salt, uns quants dels nostres membres es van acostar diumenge a Fontajau per donar suport als blanc-i-vermells de la cistella. La feina ben feta i la sort es van aliar per posar el 2-0 a la sèrie. Esperem que continuin tant bé!