lunes, 28 de febrero de 2011

Sabem gaudir i patir

En un altre èxit d'organització per part del club, més de 600 gironistes vam fer nostre la Ciutat Esportiva del Villarreal. I no només aquest recinte, sinó bona part de la vila i rodalies en un d'aquells dies que quedaran marcats per sempre en la memòria col·lectiva de l'afició blanc-i-vermella.Justificació completa
Per començar el dia amb bon peu i fer una mica més amè el llarg viatge, a l'autocar en el que viatjàvem els membres de la Penya Immortal, a part de la porra organitzada pel Girona FC, vam fer el ja clàssic sorteig d'un pernil entre els assistents, essent-ne el guanyador l'Antonio Martínez (el pare dels nostres estimats Jose i Àngel).
Un cop arribats a Villarreal, vam entrar molt aviat en contacte amb els nostres amfitrions, la Penya Celtic Submarí. El pare d'un dels conductors que portaven la gran marea blanc-i-vermella viu allà i ens va esperar molt amablement a l'entrada de la població amb el seu cotxe per guiar-nos fins a la seu de la penya. Aquesta agrupació, que compta amb sis centenars de socis, comparteix la seva passió pel conjunt groc amb el suport al Celtic de Glasgow, ja que va ser fundada arran d'un enfrontament entre ambdós equips en competició europea. Es tracta de tota una institució a la seva ciutat i per comprovar-ho només calia fer un cop d'ull a l seu local, ple de bufandes i banderes de les aficions que havien rebut. Per si fos poc, col·laboren anualment en nombrosos actes benèfics. En definitiva, que son uns autèntics cracks.
Estant en terra d'arròs, al menú no podia faltar-hi una bona paella, i els nostres amics castellonencs es van encarregar de que així fos, cuinant-ne dues de gegants de les que vam gaudir d'allò més. La comunió i el bon ambient en el dinar va ser total i com ja és tradicional la Penya Immortal Girona va agrair aquesta afectuosa rebuda amb unes paraules molt emotives del nostre president Pepe Sierra (recordant aquella promoció de l'any 1992 en la que el Girona va guanyar 2-4 al Villarreal) i fent entrega d'una bufanda blanc-i-vermella que ben aviat es va fer un lloc entre les que decoraven la sala.
Un cop compartida una bona estona de gresca, ens vam encaminar al camp per retrobar-nos amb la resta de l'afició gironina i veure el partit. Feia goig veure el petit estadi del club groc tenyit amb els colors blanc-i-vermells en la totalitat d'un fons i bona part d'un dels laterals. I es que aquest cop, més que mai, el nostre suport va ser el jugador número 12. Vam passar de cridar amb força el gol de Jandro a patir amb una segona part on vam rebre un setge que ni els de la Guerra de la Independència. El treball col·lectiu va ser com sempre la clau del triomf, si bé no seria just oblidar al gran heroi del Girona en aquest matx: Roberto Santamaría, que va aturar tot el que es va apropar a la porteria (i el que no, com ara la cessió que es va inventar l'àrbitre a pocs minuts del final, li vam ajudar a aturar nosaltres amb el cor).
Finalitzat el partit, l'afició va acomiadar-se dels jugadors, cos tècnic i directius com ho hauria fet amb autèntics campions mentre pujaven al seu autocar, en el que ja s'està convertint en una tradició. Ara hem de mirar tots al partit de demà davant el Granada i fer reviure aquest ambient. Els números diuen que l'equip millora amb el suport de l'afició, i a tots plegats ens toca demostrar que a aquestes alçades de temporada estem en condicions de dir que el quart classificat és un rival directe en el camí cap als nostres objectius.

sábado, 19 de febrero de 2011

Segueix el somni. Propera parada: Villarreal

Per a molts el Girona està essent l'autèntica sorpresa de la temporada a la Liga Adelante. Sí, és cert que ni els gironistes més optimistes pensàvem que arribaríem a poder flirtejar amb les places de promoció a 1ª, però si ens ho mirem fredament, no es tan sorprenent aquest momentani èxit. Un equip que ho dona tot sobre la gespa i que s'ha reforçat bé. Un club que a nivell institucional ha fet desaparéixer els dubtes que generava temporades anteriors i ha aconseguit engrescar a la gent perquè vingui a Montilivi (7725 persones ahir). Una afició que cada cop creix més i se sent orgullosa dels seus colors arreu on va. Amb ingredients de tant alta qualitat com aquests, era difícil que el pastís no sortís bo.

Una mostra més de que l'esperit d'unió del "Tots som Girona!" impregna a tots els qui creiem en l'equip ens la va donar el nostre capità Gerard López. Tot i que aquesta temporada no està tenint tots els minuts que segurament desitjaria, quan alguns membres de la Penya Immortal ens vam acostar a parlar amb ell després del partit de divendres el de Granollers es va manifestar implicat com el que més en la lluita del Girona per arribar tan amunt com li sigui possible.
Del partit podem dir que vam tornar a gaudir d'una exhibició dels blanc-i-vermells, com ho prova que l'estadi acabés fent l'onada i botant com ja vam fer a Barcelona i Huesca. Destacar només a Jandro i Despotovic seria injust, ja que el treball dels homes d'Agné, des del primer a l'últim, va demostrar que es mereixen tots els nostres ànims i que estan engrescats amb la possibilitat de aconseguir la fita més gran de la història del Girona.
És vital seguir en aquesta línia: cada cop tenim el descens més lluny i un cop salvats qui sap si la injecció de moral no ens farà més perillosos del que ningú pugui imaginar... El club ho sap i novament dóna la oportunitat als seus socis i simpatitzants de viatjar a Villarreal per presenciar el partit entre el filial groc i el Girona FC. L'estadi on el Villarreal B juga els seus partits és de reduides dimensions, raó de més perque el gironisme es desplaci en massa i faci sentir als seus jugadors com si estiguessin a casa. Els immortals no fallarem en el que serà el nostre sisè desplaçament de la temporada oficial, després de Tarragona, Albacete, Elx, Barcelona i Huesca.
El preu del viatge és de 10 € i inclou l'autocar i l'entrada per al partit. Els aficionats estan convocats a les 7 del matí del dissabte 26 a l'Estadi de Montilivi per tal de poder sortir a les 7:30. Els socis i simpatitzants de la Penya Immortal Girona que desitgin assistir-hi poden inscriure's i recollir el seu tiquet a la nostra seu, el Bar Bon Ibèric (C/Pamplona, 3 de Girona) fins el dijous dia 24. També hi hauran tiquets disponibles a la seu de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 87 de Salt), a la de la Penya Guíxols - Costa Brava (Bar La Llesca, Rambla de Joan Bordas, 32, Sant Feliu de Guíxols) i a les oficines del club. En quant al dinar, en principi és per lliure, però com sempre buscarem que tots els immortals tinguem la possibilitat de dinar plegats. Anirem informant puntualment als inscrits sobre les novetats a mesura que ho tinguem tot confirmat.

Us hi esperem a tots! No falleu al vostre equip!

martes, 15 de febrero de 2011

Fenomenal

Un altre desplaçament massiu de l'afició del Girona (més de 300 blanc-i-vermells mobilitzats) i una altra gran resposta i jornada per als prop de 50 immortals que vam viatjar a Huesca. Aquest any ens estem acostumant a "envair" les ciutats dels rivals en els nostres desplaçaments i gràcies a la gran feina feta des del club cada cop ho fem de manera més professionalitzada. Sense anar més lluny, aquest darrer dissabte es va estrenar un cos de voluntaris per guiar, assessorar i animar en tot moment a tots els membres de l'expedició gironista.
Com sempre que viatgem, el trajecte se'ns va fer força curt gràcies a l'animat ambient que es va viure al nostre autocar. Hi va haver temps per les rialles, els acudits, els càntics i fins i tot per sortejar un pernil que es va emportar el nostre amic David, més conegut pel seu sobrenom forero "Hiroshi Power". Un cop aparcats als exterors de El Alcoraz, ja hi havia diversos membres de la Peña Fenómenos Oscenses esperant-nos amb els braços oberts amb el gran record que encara guardàven de trobades anteriors. No els hi agrairem mai prou la seva amabilitat, ja que van traslladar en els seus cotxes particulars a un restaurant del centre de la ciutat a tots els qui vam assistir al dinar de germanor (i després ens van tornar).
A l'acte en vam aplegar uns 80 aficionats de tots dos equips que vam degustar un deliciós menú en un marc de concòrdia, respecte i alegria dels que fan gran aquest esport. La festa va acabar (al restaurant, perquè després seguria a la graderia) amb unes copes i un fantàstic pastís amb els escuts d'ambdós equips i penyes, detall que el nostre president Pepe Sierra va tornar obsequiant als nostres amics aragonesos amb una garrafa d'autèntica ratafia gironina. Enviamos desde aquí un afectuoso saludo a la Peña Fenómenos Oscenses y a todos sus integrantes, deseando que podamos repetir muchas veces más jornadas tan memorables como esta y que su equipo tenga la mejor de las suertes en lo que queda de campeonato. Ja a l'estadi molts vam quedar impactats en veure com els visitants ocupàvem gairebé la totalitat del fons en el que estàvem situats. Motiu de més per deixar-nos la gola durant els 94 minuts que va durar el partit. L'esforç dels nostres jugadors ens encoratjava a seguir cantant i estem segurs que les nostres veus també servien d'estímul per continuar lluitant. Davant un rival que sabia tancar-se a la perfecció, el Girona va tenir fases de joc brillants amb la pilota als peus, però no va ser fins al minut 92 quan un llençament de falta fet per Jandro colpejava l'escuadra de la porteria blaugrana i superava botant amb tranquil·litat la línia de gol. El jugador nascut a Mieres és ja una de les estrelles de la temporada del Girona i està en una forma excel·lent, com ho demostren els 6 punts que ens ha donat (també gràcies a l'ajuda de la feina feta pels seus companys, no voldríem menysprear a ningú) en les dues darreres jornades.
Qui va estar en aquell moment al camp segur que ho recordarà durant molt de temps i qui no ja s'ho pot imaginar: la parròquia gironista va esclatar d'alegria com poques vegades s'ha vist, passant a un estat d'eufòria que va durar fins que tots els jugadors blanc-i-vermells van estar dins del seu autocar disposats a tornar a Girona.

Aquesta eufòria (a només 2 punts de la promoció i a 10 del descens) es la que fa que ara per ara la Penya Immortal, al igual que la immensa majoria de l'afició del Girona, només pensi en continuar empenyent l'equip contra l'Alcorcón cap a l'únic idioma que vertaderament ens interessa que conegui: LA VICTÒRIA!

lunes, 7 de febrero de 2011

Huesca ens espera

En el que ja s'ha converit en un agradable costum per als seguidors del Girona en els desplaçaments més propers a la nostra ciutat, el club ha tornat a posar en marxa una iniciativa per facilitar-nos el poder animar a l'equip blanc-i-vermell fora de Montilivi, en aquest cas al camp de la SD Huesca.

Els gironistes estem convocats per sortir a les 9 del matí de dissabte cap a Huesca en autocar des de l'estadi, en la que s'espera que sigui una jornada tan inoblidable i multitudinària com les d'Albacete, Elx o Barcelona. Un cop a la ciutat aragonesa es disposarà de temps lliure per visitar la ciutat i dinar. Des de la Penya Immortal Girona estem contactant amb els companys dela Peña Fenómenos Oscenses per concertar el ja clàssic dinar de germanor, que aquest cop es promet més animat i concorregut que mai, tots els que us apunteu a través nostra rebreu puntualment informació sobre tots els detalls del mateix i el seu preu.

Parlant de preus, el cost total del viatge serà de 10 euros i inclourà el desplaçament en autocar i l'entrada per al partit. El Girona FC torna a fer un esforç per crear a afició i tots els que portem aquests colors al cor estem cridats a respondre com cal: d'aquesta manera és com construirem un Girona cada dia més potent i ambiciós. Des de la nostra penya intentarem repetir l'èxit de Barcelona, a on vam aplegar a gairebé un centenar d'immortals.

Per inscriure's al viatge es pot passar per la nostra seu (Bar Bon Ibèric, C/Pamplona, 3, Girona) o les de la Penya Miki Albert (Restaurant El Veïnat, C/Major, 87, Salt) i Guíxols - Costa Brava (Restaurant La Llesca de Sant Feliu de Guíxols). El darrer dia per apuntar-se és aquest dijous. Animeu-vos a venir, quants més siguem més fàcil podrem carregar els tres punts de tornada, jejeje...

ÚLTIMA HORA: confirmat el preu del dinar amb la Peña Fenómenos Oscenses. Costarà 15 euros.

domingo, 6 de febrero de 2011

Gra a gra s'omple la paella

De mica en mica el Girona FC va sumant punts que l'allunyen de les posicions perilloses i conviden a tots els seus seguidors a somiar amb objectius més ambiciosos que la permanència (i no forçosament a llarg termini).
Per a la Penya Immortal Girona la jornada del partit contra el Nàstic va començar amb els encarregats de que la trobada amb les penyes tarragonines anés sobre rodes fent les darreres compres i gestions des de primera hora del matí. Amb el pas de les hores el degoteig d'aficionats que arribaven a la Plaça de l'Assumpció va ser cada cop més important i en arribar l'autobús de la Federació de Penyes del Gimnàstic vam viure les primeres mostres de confraternització: càntics, fotografies, penjada de banderes... La grandesa del futbol té aquestes coses, 100 persones desconegudes fen amistat simplement per la passió pels seus respectius equips.
Amb l'ajuda de tothom vam instal·lar les taules a la part central de la plaça, mentre que el president de la federació grana Ricardo Pacheco i la seva gent, tots uns mestres en l'art de cuinar paelles, ens preparàven un arrós amb carn per llepar-se els dits, que va estar precedit per un suculent aperitiu d'embotits variats, olives i patates fregides. A partir d'aqui us ho podeu imaginar: gairebé dues hores de convivència amb el plat a taula, amb un ambient en el que regnava el bon humor i la diversió. Fins i tot hi va haver temps per fer una rifa d'un pernil, que va acabar emportant-se el nostre amic Josep Garolera. Després de les postres, es va fer la protocolària entrega d'obsequis en la que vam regalar una bufanda de la Penya Immortal als tarragonins. L'amic Toni Valldeperas, directiu de la Penya Guíxols - Costa Brava que va viatjar amb el Girona a Tenerife, també ens va fer entrega d'un present de part de la Peña Sentimiento Blanquiazul amb la que tanta amistat vam fer el dia del seu ascens a 1ª a Montilivi i la seva presidenta Tita. Un fuerte abrazo para ellos y mucha suerte durante lo que queda de temporada.
Un cop ja al estadi, i per si fossin poques les vivències del dia, el Girona va estrenar la seva mascota, en Carmany, un... un simpàtic algo basat en el Rei Carlemany que a partir d'ara animarà un xic més els partits a Montilivi. Potser ens costa acostumar-nos una mica al seu peculiar disseny, però suposem que d'aquí res el sentirem tant nostre com l'escut. El que cal valorar es que els qui dirigeixen el club, passa a passa, van fen gestos que ens encaminen a ser un club cada cop més gran, al que no li falti de res: ja tenim mascota, himne, túnel de vestidors personalitzat...El partir va ser molt disputat, el Nàstic no es va rendir fàcilment, i només el fet que el Girona es mostrés com un equip treballador i amb fe en la victòria va aconseguir doblegar-lo. Els gols de Peragón i un sensacional Jandro van fer vibrar les gairebé 9000 localitats que dissabte eren ocupades a Montilivi, en un nou récord del club en aquest cicle de 3 temporades a la Liga Adelante. L'afició gironista creix també dia a dia amb el seu equip, i poquet a poquet va ajudant-lo a assolir les fites marcades a principi de temporada com qui va omplint una paella de gra en gra.La nostra propera parada serà el partit contra la SD Huesca al seu estadi, en un dels desplaçaments que esperem amb més ganes per retrobar-nos amb els nostres amics de la Peña Fenómenos Oscenses i, com no, poder empènyer al Girona cap a la seva segona victòria lluny de Montilivi.