miércoles, 29 de abril de 2009

Viatge a Castelló - Marina d'Or

Amics, estem molt contents ja que avui us anunciem el desplaçament més atractiu de la temporada. El proper 23 o 24 de maig el nostre equip s'enfrontarà al Castelló i com sabeu aquest és un dels viatges que teníem programats des de principi de temporada. La veritat és que és un desplaçament que es pot fer en un dia però en Manel, comercial per a Catalunya de Marina d'Or ens ha fet una oferta irresistible i creiem que tots els nostres socis i simpatitzants agraireu com queda el programa del viatge i sobretot el preu.
Si el partit es juga dissabte sortirem de la Pl. Poeta Marquina de Girona el mateix dissabte a les 8 del matí per arribar cap al migdia a l'Hotel Gran Duque de Marina d'Or, allà dinarem i després anirem a veure el partit, quan acabi tornarem a l'hotel per a sopar i dormir. Al matí de diumenge, després d'esmorzar sortirem cap a Girona.
Si es juga diumenge sortirem a les 4 de la tarda del dissabte 23 per arribar abans de sopar a l'hotel, a aquest hotel inaugurat a l'any 2007 de tres estrelles i amb més de 500 habitacions farem nit, esmorzarem, podrem gaudir del seu spa amb piscina climatitzada i dinarem abans d'anar a veure el partit. Un cop acabi l'encontre tornarem cap a Girona.
Pensareu que tot això ha de sortir molt car, opineu vosaltres mateixos, el viatge amb autocar, l'entrada del partit, la nit d'hotel amb el sopar, l'esmorzar i el dinar, tot plegat, 95 € per als socis de la nostra penya i 105 € per als simpatitzants, als menors de 12 anys es descomptarà 20 € i als menors de 6 anys es descomptarà 45 €.
A partir del dia 1 de maig ja podeu passar per la nostra seu al Bar Bon Ibèric del carrer Pamplona número 3 de Girona per a omplir els fulls d'inscripcions i fer efectiu l'import del viatge. Hem posat com a data límit el 18 de maig ja que és el dia que hem de confirmar a l'hotel la reserva però si esteu interessats no us adormiu ja que només farem un autocar i quan estigui ple tancarem les inscripcions. No penseu que anem de sobrats, però heu d'entendre que no pots reservar un major número d'habitacions sense saber la resposta de la gent i creiem que fer-ho per les places d'un autocar és el més adient.
Amics, parlem una mica de futbol ja que si no creureu que us heu equivocat de web i que esteu a un d'una agència de viatges. Diumenge contra el Sevilla el nostre equip te l'oportunitat de tornar a la normalitat, potser la normalitat que a començament de temporada preveiem era la del neguit d'aquesta setmana, un neguit provocat més que per la situació real del nostre equip, pel tarannà que tenim els seguidors de tots els equips, passem de l'eufòria al pessimisme en qüestió de 90 minuts. Bé, el que us dèiem, la segona A no és un camí de roses i fins a dissabte ho era, estem segurs que la victòria de diumenge ens tornarà a aquest camí.

sábado, 25 de abril de 2009

Amb la radio a l'orella

Les coses importants són cares, avui ens hem quedat a set punts del descens, si a principi de temporada ens diuen que a manca de set jornades per a la finalització de la lliga estaríem amb 42 punts i a set del descens tots haguéssim signat, avui ens hem aplegat més de cinc mil entrenadors a Montilivi, ningú com entrenador hauria perdut aquest partit, però tenim l'entrenador que tenim, el que ha controlat el vestidor a la segona B quan els jugadors no cobraven i el que a una categoria tan difícil ha fet que tots els equips de la zona baixa tinguessin la radio posada per a esbrinar si avui es decidia el futur quasi matemàtic del nostre equip i el d'ells. No ha pogut ser, potser el pitjor equip que ha passat per Montilivi ha fet que tota la zona baixa de la segona es posés en guàrdia, nosaltres estem a set, però equips com el Còrdova, Albacete, Celta o Las Palmas veuen el descens en una jornada en principi tranquil·la més a prop.
De vegades passa que quan tens una cosa no li dons el just valor que te, pensar que estem per sobre a la classificació d'un equip que avui ha mobilitzat a 1.000 persones per agafar un vaixell per a anar a l'illa veina, és tot un orgull. Sí amics, des del migdia també hem estat visquen el duel insular, i quan el nostre amic Oscar ens deia que havien sortit 15 "guaguas" cap al port per agafar un vaixell hem sentit enveja sana.
L'equip, tècnics i directiva es mereixen un 10, tots vosaltres us mereixeu un 10, tot i així encara ens manca quelcom més perquè a hores d'ara estem allà a on ens mereixem a la classificació.

jueves, 23 de abril de 2009

A guanyar a "el Glorioso"

Amics, el títol d'aquest article el fem amb el màxim de respecte cap a un dels equips històrics del futbol estatal, amb el sobrenom de el Glorioso és conegut el Club Deportivo Alavés pels seus seguidors. La veritat és que el futbol dona moltes voltes, fa un parell d'anys quan l'Alavés s'enfrontava al Barça o a l'Espanyol i era acompanyat per un munt de penyes als seus desplaçaments, el nostre Girona lluitava pels camps de tercera pràcticament sòl. Ara tot això ha canviat, l'equip de Gasteiz arriba a la nostra ciutat amb la soga al coll i en quan a penyes hem de dir que hem estat copsant l'estat d'ànim dels seguidors i tot que es mostren optimistes vers la seva salvació el seu recolzament a l'equip dista molt del que va ser fa poc, un exemple d'això és que ahir mateix vam estar parlant amb un encarregat del Bar Mónaco, aquest bar era la seu de la penya el Glorioso i punt de sortida de molts viatges organitzats per diferents penyes com la penya Karmona, ens va dir que no ens podia donar cap telefon de cap penyista ja que ara mateix ja no hi havia cap penya en aquest bar. Com sabeu, ens agrada visitar per Internet els diferents fòrums dels equips rivals i la veritat és que els hem trobat força apagats a nivell de participació el que indica, pensem nosaltres, una fredor del seguidor vers el seu equip.
L'altra cara de la moneda som nosaltres, el nostre equip te la salvació a tocar amb els dits i la comunió amb els seguidors és total. Dissabte serà una mostra més, segur que hi haurà una gran entrada a Montilivi per a viure el primer pas definitiu cap a la salvació i a més, el que és més important, en un ambient més que de preocupació, festiu.
Potser trobeu que aquest article fa molta referència al partit i no gaire a la nostra penya, teniu raó però és que estem treballant per anunciar-vos molt aviat tot un seguit d'actes que esperem us agradin. Bé, el que sí us hem de dir és que com ja heu pogut veure des de fa dies al bloc, tenim un enllaç a un bloc creat per les penyes del Girona per a que voteu al que creieu millor jugador de la temporada, més endavant us donarem més detalls del que consistirà l'acte d'entrega dels premis.

domingo, 19 de abril de 2009

Enhorabona nois!

Les dotze del migdia, una vintena de membres de les penyes del Girona aplegats al Bar Santa Anna disposats per a gaudir d'un bon matí de futbol, no començava bé la cosa, per la tele no veiem el partit i el telèfon no parava de sonar, molts aficionats ens heu trucat per a demanar-nos informació sobre la causa de que no es veiés, si us hem de ser sincers pensàvem que aquesta era una batalla més de les guerres de les televisions, ens hem posat en contacte amb en Javi Salamero i ens va tranquil·litzar a tots, el motiu de que no es veiés no era un altre que havia plogut molt a Alacant i la pluja havia fet que l'equip del Canal+ tingués un problema tècnic que no els permetia oferir el partit però que estaven treballant per a solventar-ho. La primera part la vam escoltar per la radio i quan va començar la segona tots vam fer un crit de satisfacció ja que el nostre equip ja sortia a la pantalla. El tres a zero final el podem resumir en que els dos primers gols afortunats de l'equip local van fer molt de mal a un Girona que fins a aquell moment havia controlat el partit. La part positiva és que una jornada més, gràcies a la derrota a casa del nostre proper rival a Montilivi estem a deu punts del descens, a més avui hem viscut el debut de l'Ibu, quan el partit ja estava pràcticament decidit en Raul li ha donat l'oportunitat de mostrar la seva gran qualitat sobre la gespa, no ho diem nosaltres, ens ho han comentat molts entesos al futbol, avui ja ha deixat una emprenta del gran jugador que és.
Com vam prometre a l'equip juvenil les penyes no els hem deixat sols, us hem de demanar disculpes ja que la nostra idea era de posar una fotografia dels grans protagonistes d'aquest matí a Torres de Palau, els compromisos que teníem a la tarda no ha fet possible que en el moment de publicar aquest article disposem de les magnífiques fotografies que en Joan Carles ha fet. Bé, dir-vos que molt d'hora ja érem a dalt per a posar les banderes i donar tots els ànims del món als nostres jugadors, el seu entrenador, en Miguel Angel, ens ho agraïa un per un. S'ha viscut un partit trepidant i carregat d'emoció fins a l'últim minut. Necessitaven un punt i l'1 a 0 de la primera part feia pensar que no s'hauria de patir molt, però amics, quan una cosa te molt de valor és molt difícil d'aconseguir, a la boja segona part fins a dues ocasions el nostre equip ha hagut de remuntar un marcador advers, al temps de descompte quan el marcador estava empatat a tres ha arribat el gol d'en Serramitja que establia el 4 a 3 final. Objectiu assolit, enhorabona nois!.

jueves, 16 de abril de 2009

El partit més important de la temporada

Després de la gran victòria de dissabte, aquest cap de setmana tots els aficionats gironins tindrem l'oportunitat de poder veure els nostres jugadors a través de la tele pel Canal+. A la nostra seu no tenim aquest canal i és per això que us convidem, socis i simpatitzants de la penya, a que passeu pel Bar Santa Anna situat a pocs metres de la seu, al número 117 de l'Avinguda de Sant Narcís per a gaudir d'una petita festa que hem preparat. Com podeu veure a les fotografies del local es tracta d'un establiment molt acollidor i en Pepe López i la seva família, des del primer moment que els vam proposar seguir el partit al seu bar, s'ho han agafat amb un entusiasme que ens garanteix que passarem un matí inoblidable.
Ens fa molta il·lusió poder veure un partit del nostre club pel Plus però estem obligats a fer esment d'un altre partit que potser és el partit més important de la temporada. Diumenge a la mateixa hora, a les 12, al camp de Torres de Palau, el nostre club es juga un dels seus principals actius, de la mateixa manera que diem que la Segona és el principal patrimoni que tenim, el fet de tenir tots els equips del futbol base a les màximes categories, també ho és. El juvenil divisió d'honor arriba a l'última jornada necessitat d'un punt per a no baixar, es a dir, al mateix temps que els jugadors del primer equip s'estaran jugant el present de l'entitat, aquests nois s'estaran jugant el futur. Avui hem estat parlant amb el seu entrenador, en Miguel Angel Muñoz, la veritat és que és molt difícil fer dues coses a l'hora, però igual que potser pensa un dels seus jugadors, en Marc Serramitja que podria anar convocat amb el primer equip, són dos partits que no ens volem perdre i li hem promès que d'una forma o altra farem que es sentin arropats per la nostra penya. Des d'aquí fem dues convocatòries, hem organitzat l'acte per a veure el partit de la tele perquè creiem que tenim l'obligació de facilitar a tots els nostres socis tot allò que ens demaneu, però si enteneu que es millor animar en persona als futurs cracks del Girona, no dubteu, cap a Torres de Palau.

sábado, 11 de abril de 2009

Girona sensacional

Amics, el títol d'aquest article no és per a ressaltar el joc del nostre equip, és per a explicar que de vegades quan tens la sensació de que passarà quelcom, passa. Avui, un cop acabat el partit en Josep Sierra, vicepresident del nostre club, ens comentava que amb en Ramón Vilaró parlaven de que a Montilivi s'havia viscut l'ambient del Ceuta, això no ha sigut gràcies a la Penya Immortal, ha sigut gràcies als gairebé 4.000 aficionats que hem tornat a fer possible que els equips contraris vegin aquest estadi com un lloc impossible de guanyar.
Convidats d'excepció per en Quim Ferrer han sigut en Joan Sagué i l'Albert Planagumà, dos històrics jugadors del nostre club, ara que s'apropa el partit de l'Hércules televissat pel Canal+, potser els faran recordar perquè van ser companys d'en Raul Ruiz a l'any 92 quan el nostre club va jugar la seva penúltima promoció d'ascens a la Segona, entre rialles l'Albert li retreia a en Joan que juntament amb en Pep Boada i en Raul Ruiz els havien deixat sols en aquell partit, ho deia per a valorar la seva capacitat no només futbolística sinó humana. Sempre diem que primer és la família, després la feina i després el futbol, l'Albert Planagumà que sempre va tenir moltes ofertes d'equips de fora de Catalunya, ha sigut un exemple del que diem, inclús a dia d'avui que el veiem com un possible gran entrenador, ni s'ho planteja, ni la família ni la feina li ho permet Del nostre gran capità, en Joan que podem dir, que allà a on ha estat s'ha fet estimar i avui ha sigut un orgull tenir-lo a l'estadi.
Avui havíem de guanyar i quan parlem de sensacions és perquè a l'estadi succeïen coses que ens feien sentir aquestes sensacions, veure a l'Albert Dorca com un aficionat més a general, patint com un més, o veure a la seva mare parlant amb els pares d'en Felipe quan comentaven que havia de sortir l'Alberto Manga i que el canvi més lògic, dit pels pares d'en Felipe, era pel seu fill, és una mostra més de que no tan sols tenim un equipàs sinó que tenim un gran grup humà.
Després del partit hem celebrat els 67 anys del secretari de la nostra penya, en Rafel, amb la victòria del nostre Girona per 1-0 i les recíproques mostres d'estimació viscudes ens deia que avui s'aniria al llit content com un nen petit, content com tots els que avui hem anat a Montilivi.

jueves, 9 de abril de 2009

Dissabte de Glòria

Amics, dissabte tenim el partit més important de la temporada, com deia l'altra dia en Narcís Julià per la tele, sempre el proper partit és el més important, independentment del rival. Generalment, quan abans d'un partit es fa molt incís en que la victòria és vital per a l'equip s'intenta aconseguir una motivació extra dels jugadors, en aquest cas no és així ja que els nostres jugadors ja han demostrat que surten a la gespa cada cap de setmana al cent per cent. Si que potser farà falta aquesta motivació extra per a tots els seguidors, nosaltres també ens incluim, per aconseguir que Montilivi continuï siguen un camp difícil per als equips rivals. Dissabte segurament no serem gaire gent a l'estadi, molts són fora pel pont, al ser dissabte els establiments són oberts i una gran part dels socis del nostre club són comerciants i la pluja que sembla que ens tornarà a visitar són tres raons que ens fan pensar que els que ens apropem fins a Montilivi haurem de cridar força per aconseguir que el proper dissabte sigui veritablement de glòria.
D'altra banda, avui us presentem a un nou amic de la penya, des de fa uns mesos podem gaudir de les magnífiques fotos d'en Pere Masó a l'enllaç amb el seu web que fem servir de galeria fotogràfica al bloc, hem de dir que quan li vam proposar l'enllaç a part de no posar cap impediment va accedir encantat cosa que agraïm sincerament. Bé, avui a qui us presentem és al seu amic en Toni Carrera a qui veieu a la foto feta per en Pere a Zaragoza, en Toni és periodista del web Discovery Football, a part de cedir-nos extraordinàries fotografies com les que podeu veure a aquest article o la que encapçalava el titulat Un Autocar, és el redactor dels articles del nostre club al citat web, no hem dubtat ni un moment a posar un nou enllaç per a que tots pugueu gaudir de la seva feina. Si el coneixeu en persona veureu que desprèn optimisme i això també ho reflexa als seus articles, molts potser pensareu que a la foto no se li veu gaire optimista, bé a part del resultat i com anècdota us explicarem que l'autocar del Girona no va ser l'únic vehicle que va patir una incidència, el cotxe a on viatjaven en Toni i en Pere també es va avariar a pocs quilòmetres abans d'arribar a Zaragoza, per sort van poder reparar-lo en poques hores i diumenge van poder tornar cap a Girona.

domingo, 5 de abril de 2009

Demanant l'hora

Si us diem que tota la Romareda als instants finals del partit, tot i que el seu equip jugava amb un home més, demanava nerviosa l'hora a l'àrbitre, us podreu fer una idea del partidàs ofert pels nostres jugadors. Quan més controlat semblava que teníem el partit va arribar l'expulsió d'en Dorca al minut 60. Ja sabeu que no ens agrada donar l'excusa de l'actuació arbitral per a justificar una derrota però entenem que aquesta expulsió va marcar el partit. Hem de dir que els aficionats manyos van donar molt de mèrit a l'actuació del nostre equip ja que aquest enfrontament arribava en el moment més dolç de joc del Zaragoza a aquesta temporada, la veritat és que la velocitat en la circulació de pilota de l'equip local ens fa pensar que és un equip de categoria superior. El gol d'en Braulio que ahir jugava sense les seves pinkibotes no va fer canviar l'opinió dels més de 150 seguidors gironins que ens vam aplegar a la Romareda, el nostre equip va fer un autèntic partidàs.
Arribàvem cap al migdia a Zaragoza, en Jose de Castelló de la Plana ens va venir a buscar a la Plaça del Pilar, ens vam dividir en grups per a visitar la capital manya i cap a les tres de la tarda tots vam quedar a l'autocar per anar a dinar al Restaurant El Tuno que va obrir expressament per a fer un dinar de germanor amb els penyistes de l'equip local. Al dinar, les dues aficions no vam parar de riure i de cantar consignes a favor dels nostres equips, l'esportivitat va regnar aquest moment.
La Penya Presentes por el Escudo, nascuda arrel d'un fòrum de Internet i que està formada per seguidors del Real Zaragoza d'arreu de l'estat espanyol ens van tractar no com amics sinó com autèntics germans. Per al seu president en Fredi que podeu veure a la fotografia en el moment que ens va regalar una bufanda, per a en Jose, per a l'Héctor, per a la seva secció femenina Pinkis i per a tots els que formen part d'aquesta penya no tenim paraules per a agrair tot el que van fer per a la Penya Immortal. Com comentàvem amb en Fredi és molt important que els que formem part de les penyes ens ajudem mútuament a l'hora d'organitzar els desplaçaments ja que som nosaltres mateixos els que més coneixem els problemes que sorgeixen a l'hora de fer un desplaçament per sobre de cap altre estament del club.
Un cop finalitzat el partit vàrem sortir ràpidament cap a Girona, com que ja era tard, vam fer una parada per a sopar a pocs quilòmetres de Zaragoza, al conegut Alfajarín, allà ens vam trobar amb els nostres jugadors que també van parar per a sopar, la seva cara reflexava el cansament per l'esforç realitzat. Al veure'ls molt serios tots els que érem allà vam intentar animar-los, els hi vam dir que estàvem orgullosos del paper fet a la Romareda, ens ho van agrair molt però la veritat és que no els quedava força ni per a treure un mínim somriure de la seva boca.

miércoles, 1 de abril de 2009

Un autocar

Primer de tot hem de donar l'enhorabona a les noves estrelles de la cançó, dissabte passat a Montilivi tot i la pluja ens ho vam passar d'allò més bé cantant i ballant al ritme de l'Adelante, com podeu veure a l'enllaç, la mare i el pare del nostre jugador en Jose i la dona d'en Jito es van fer acreedors pel seu entusiasme d'un premi, també la Victoria, mare del nostre ex jugador en Pitu es va endur un dels primers premis, coneixent als nostres jugadors segur que a l'entrenament aquest ha sigut un tema de conversa i de bromes.
Bé amics, ja tenim tot a punt per a sortir dissabte que ve a les 7 del matí cap a Zaragoza. Hem de dir que ja tenim pràcticament ple l'autocar, més de quaranta persones ja són a la llista cosa que ens obliga un altre cop a donar-vos les gràcies per confiar en la nostra penya. Com que sabem que molts vindreu amb cotxes particulars, ens permetem informar-vos que el preu de les entrades al sector de l'afició visitant és de 35 € per als adults i de 15 € per als menors de 16 anys. No cal reservar entrades ja que tenim un espai molt ampli i les guixetes seran obertes des de les 10 del matí. Potser pensareu, com nosaltres, que són una mica cares però ens han dit que són d'una zona privilegiada de l'estadi. Esperem trobar-vos a molts ja que no sabem quan tindrem una altra oportunitat de visitar aquest important estadi i l'experiència d'Anoeta va ser fantàstica.
Des de dimarts que estem en contacte amb els nostres amics penyistes del Real Zaragoza, en Jose de Castelló de la Plana ja s'ha encarregat de trobar-nos un restaurant a prop de l'estadi per a dinar tots plegats, és al mateix restaurant a on queden sempre que juga el Zaragoza a casa amb els amics de Gavà, l'Hospitalet i Igualada, amics que ja vam conèixer a Girona, no sabeu les ganes que tenim de tornar-nos a veure, amb la il·lusió que en Jose ha preparat aquest dinar segur que tots passarem un gran dia.